Star Wars: el despertar de la força

Amb un desplegament mediàtic i propagandístic impressionant i amb una majoria de crítiques més aviat favorable, s’ha estrenat la setena pel·lícula de la saga de la Guerra de les Galàxies, ara amb Walt Disney al darrera (ja que al 2012 va comprar Lucasfilm). Si voleu veure els pros i els contres de la pel·lícula, res millor que llegir aquest text d’elsbastards.cat, però si voleu saber la meva opinió aquí la teniu.

Trobo que la pel·lícula no decep. Hi trobem tota l’èpica de Star Wars i els seus móns i personatges estrambòtics recreat amb la tecnologia de començaments del segle XXI, i això li dóna una força i un “realisme” molt notables. La pel·lícula proporciona una combinació molt raonable de batalles, emocions i una mica d’humor (just el necessari, perquè els fets que narra són molt dramàtics) amb un ritme narratiu que no decau i una velocitat d’imatges que no et torna boig. Això li permet, al meu entendre, escapar a la temptació de convertir-se en un videojoc endimoniat d’imatges una rera l’altre amb riuades de sang i fetge, temptació a la que no ha escapat, per exemple, algun remake de Star Trek. Això fa, molt probablement, que els amants d’aquesta mena de videojocs la trobin avorrida i lenta, mentre que altres espectadors, entre els quals m’hi compto, hagin agraït molt sincerament l’opció presa (opció a la qual no és aliena, m’imagino, la influència de Walt Disney).

La lluita simple entre el bé i el mal continua en aquesta entrega, només una mica complicada, com a la resta de la saga, pel fet que el bé i el mal es personifica en personatges d’una mateixa família. Ara, amb personatges nous i adaptats als nous temps: d’entre els dos nous herois, l’un és negre (en Fin, un soldat desertor dels dolents) i l’altra és una noia, la Rey, que descobrirà que té els poders dels jedis i que serà la successora de Hans Solo, i, es deixa entreveure, futura Jedi.

A l’era post-bola de drac és inevitable petar uns quants planetes, i això també s’hi troba. A l’era post-Jurassic Park, també hi trobem una enorme criatura que és una mena de pop assassí que es vol menjar tothom que troba i que apareix per primera vegada com un ull de dinosaure enganxat a un vidre, una imatge que ja s’ha fet famosa.

Referències històriques, poques. La pel·lícula segueix la tradició dels futurs apocalíptics sense passat clar. És difícil, però, que el nom dels dolents, “El Primer Ordre”, no ressoni a Tercer Reich, i la posada en escena de la inauguració de la seva arma letal recorda també les parades nazis -consolidades en el cinema com a paradigma dels règims totalitaris. Els bons, en canvi, són la Resistència (nom ben consolidat, també, com a paradigma de la justícia) i la “República”: la producció, és clar, és nordamericana.

Un darrer apunt: Harrison Ford no corre tant com abans, però se’n surt força bé. Daisy Ridley (Rey) i John Boyega (Fin) estan a l’alçada de les circumstàncies.

La versió al català és molt bona. Una pena que es distribueix tan poc.

Arribats a aquest punt, el de menys és l’argument concret. Us l’apunto després de la imatge.

L’imperi s’ha reconvertit en el Primer Ordre i amenaça la República i la Resistència amb una nova arma, capaç de destruir en un moment planetes sencers. Tanmateix, el seu líder se sent amenaçat per un possible retorn de Luke Skywalker. Qui el trobi primer, per afegir-lo a la lluita o per matar-lo, acaronarà la victòria definitiva. La clau sembla trobar-se en un mapa a qui tothom li va al darrera. El robot BB8 trobarà en Fin i la Rey com a aliats sorpresa en la seva tasca de dur-lo a la resistència, i pel camí se’ls afegiran Hans Solo i el seu Falcó Mil·lenari i Chewbacca inclòs. El dolent és Kylo Ren, el successor de Darth Vader, i fill de la Leia i en Han Solo. Al final, la recerca del mapa, la voluntat d’en Fin de salvar la Rey de les mans de Kylo Ren, i la necessitat de destruir la mega-arma coincideixen en un final massa semblant a la destrucció de l’estrella de la mort.

Al final del tot, la Rey troba en Luke i s’endevina una futura Jedi que haurà d’enfrontar-se altra vegada a en Kylo Ren, que haurà de ser instruït del tot pel líder suprem, perquè, com ha descobert la Rey, és massa insegur.

Nota final: la mort del pobre Han Solo, massa previsible.