La grip de 1918

La complexa situació social de 1918-1919 es veié encara perjudicada per la gran epidèmia de grip de 1918 o “grip espanyola”, del tipus AH1N1, que va causar uns 50 milions de morts arreu del món i més de 260.000 a Espanya, en tres onades successives en maig-juliol de 1918, setembre-desembre de 1918, i gener-juny de 1919. Constitueix, de llarg, la pitjor mortalitat catastròfica del segle XX espanyol. A la gràfica es veuen les onades de la grip a nivell mundial.

Els símptomes habituals eren els de la grip (augment ràpid de la febre, tremolors, mal de cap, dolors musculars en esquena i cames i tos seca) i molts pacients es recuperaven al cap d’uns dies de repòs al llit. Alguns, però, mostraven signes d’infecció i morien en un termini d’entre un i tres dies. Va afectar sobretot nens menors d’1 any i adults entre 25 i 29 anys (i entre 20 i 40 a nivell mundial), mentre que no va afectar tant els majors de 40 anys.

Malgrat que s’ha especulat amb què va tenir el seu origen a l’Àsia, el primer cas conegut es va donar en un campament dels EUA i d’aquí es va traslladar a Europa amb el moviment de les tropes, i d’Europa a la resta de continents.

Per explicar l’alta mortalitat s’ha proposat com a explicació les pobres condicions de vida i amuntegaments als camps de soldats i trinxeres, l’absència de medicaments per tractar les infeccions secundàries per pneumònia i que les proteïnes del virus eren noves i no havien circulat prèviament entre els humans. Els més vells potser tenien  algun tipus d’immunitat adquirida d’algun brot previ de grip.

A Espanya, hom parla normalment de les condicions de vida i amuntegament a les ciutats, el context de crisi que es vivia (pobresa i malnutrició) i el tractament dels malalts, que solien deixar-se en llocs tancats i sense ventilar. L’ús de l’aspirina a dosis elevades també hi hauria pogut contribuir. S’anomenà grip espanyola perquè a Espanya no regia la rígida censura que hi havia en els països en guerra i que feia que semblés que hi havia grip a Espanya i no a altres països.

A Barcelona, es va tancar el port, la Universitat i les escoles públiques, però això no va aturar l’epidèmia. Es van clausurar els pous, considerats fonts tradicionals de contagi (com havia passat amb el tifus el 1914) i es van prohibir els colomars i galliners als terrats de les cases. Es va prohibir anar als cafès, el teatre o llocs on hi hagués aglomeracions. Els sistema sanitari per complet es va col·lapsar i també les funeràries. La gent havia de tenir els seus familiars morts a casa uns dies perquè no hi havia temps ni espai per enterrar-los. La gent va començar a acaparar productes de primera necessitat i alguns especuladors van aprofitar per pujar-ne el preu desorbitadament per aprofitar-se de la situació, alhora que s’anunciaven als diaris productes “miraculosos” per salvar-se del contagi. També a altres ciutats catalanes es van prendre mesures (algunes del tot inútils) per evitar el contagi (il·lustració: Arxiu Històric de Sabadell)

Entre els textos més coneguts que parlen de l’epidèmia hi ha el dietari de l’escriptor Josep Pla (que es publicaria molt revisat el 1966 amb el nom d’El quadern gris), en el qual esmenta el tancament de la Universitat i el gust pel futbol del seu germà, que aleshores estava en auge (el Barça s’havia creat el 1899 i a partir del 1900 s’havia inaugurat a Barcelona la primera Copa de futbol d’Espanya):

8 de març. -Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat. D’ençà d’aquest fet, el meu germà i jo vivim a casa, a Palafrugell, amb la família. Som dos estudiants desvagats. El meu germà, que és un gran afeccionat a jugar a futbol – malgrat haver-s’hi ja trencat un braç i una cama -, el veig purament a les hores de repàs. Ell fa la seva vida. Jo vaig tirant. No enyoro pas Barcelona i menys la Universitat. La vida de poble, amb els amics que hi tinc, m’agrada.

Fonts: adaptat d’Antoni Trilla et al. “The 1918 Spanish Flu inSpain”,  Clinical Infectious Diseases, Volume 47, Issue 5, 1 September 2008, Pages 668–673; I. García-Robles et al. “Història de la pandèmia de la grip espanyola de 1918”, Mètode, 45, 16/5/2005; “La grip de 1918 o grip espanyola”, gencat blog, 26/3/2020, recuperat el 12/4/20; VVAA, “Impacto de la gripe de 1918 en España”, vacunasaep.org, recuperat el 12/4/20; D.Cortijo, “Quan la grip espanyola va arribar a Barcelona”, Nació Digital, 14/3/2020

 

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s