La llengua catalana sota el franquisme (a Catalunya, 1959-1975)

Continuació de “La llengua catalana sota el franquisme (a Catalunya, 1939-1959)”

El català i “l’aperturisme”

L’aperturisme de mitjans dels anys seixanta del franquisme no va aportar cap modificació substancial en el tractament que l’estat feia de la llengua catalana. El veto a tota l’administració, a la televisió, a la ràdio, al cinema, però especialment a l’escola n’eren la prova més concloent. Només el 1970 es va aprovar la reforma educativa que introduïa les «llengües vernacles» en els plans d’ensenyament, però el 1975 no arribava al 10 per cent els nens barcelonins que estudiaven el català.

La llengua catalana sota el franquisme (a Catalunya, 1939-1959)

Bon article el d’August Rafanell sobre la situació de la llengua catalana a Catalunya durant el franquisme: August Rafanell, “Breu relació de la destrucció del català sota el franquisme”, Lengas, 66, 2009, p.7-30.

Us en deixo un resum-adaptació per al període 1939-1959, pensat per a la matèria d’Història de 2n de batxillerat.

«Foix, no sabeu la merda que us ve a sobre»

«Foix, no sabeu la merda que us ve a sobre», és el que li va dir un conegut passat al bàndol de Franco al poeta Josep Vicenç Foix quan ambdós es van retrobar a la Barcelona que acabava de ser conquerida per les tropes franquistes, i que descriu perfectament la situació del català durant el primer franquisme.

Hem de gastar més en armes els europeus?

De tant en tant surten a la premsa articles que afirmen o que donen a entendre que la despesa europea en armament és insuficient (com aquest del qual reprodueixo la capçalera i que arriba a afirmar que “El ejército alemán se ha anquilosado en los últimos años y gran parte de sus equipos están obsoletos o mal mantenidos”). I sovint es parla que hi ha un acord, que no sembla que s’hagi d’assolir aviat, que vol portar aquesta despesa al 2% del PIB, fet que, aparentment, posaria la despesa europea en defensa allà on li pertocaria. Tanmateix, és tant insuficient la despesa europea en defensa?

Ressaca de la Guerra Freda o nova amenaça? L’arsenal nuclear de les grans potències

En temps de la Guerra Freda (o quan n’expliquem la història), un element fonamental és sempre el de la carrera d’armaments i, especialment, la carrera d’armaments nuclears i les doctrines militars amb què les dues grans superpotències s’amenaçaven. La història dels tractats que intentaven reduir aquests arsenals eren vistos com espurnes d’esperança, però l’amenaça d’un apocalipsi nuclear era present en les anàlisis del període i també en la cultura popular.

Actualment, no deixa de ser sorprenent com aquests arsenals nuclears s’han esvaït de la consciència de la població actual. Les armes nuclears només apareixen als mitjans de comunicació quan es parla de les amenaces de Corea del Nord o del programa nuclear iranià. I, tanmateix, bona part dels arsenals de la Guerra Freda continuen operatius.