D-Day Land?

Cada any, munts i munts de turistes (hom parla de 5 milions), de França i d’arreu, visiten els llocs històrics del Desembarcament de Normandia en un ja llunyà 6 de juny de 1944. Les pàgines web turístiques de França, de la regió, locals (com aquesta de Caen), diaris, o l’inevitable guia Michelin, barregen des de fa anys i sense rubor una mínima memòria històrica dels fets amb una àmplia oferta turística d’hotels, gastronomia i llocs que hom no es pot perdre.

Aquesta barreja d’esdeveniments arriba a la seva apoteosi cada any al Festival del dia D, que se celebra des del 2007, i que aplega des de desfilades de vehicles militars, excursions a les platges emblemàtiques, degustacions de gastronomia, balls i concerts, cinema, visites “familiars”, rugbi o futbol. El 2019, en el 75è aniversari de l’esdeveniment i malgrat la Covid19, l’explotació turística del desembarcament ha assolit cotes difícils d’imaginar, en les quals qualsevol tema, producte o idea és susceptible de ser venut amb l’excusa del Dia D.

Un nou projecte ha trasbalsat recentment aquest mar de turisme: una mena de parc temàtic, impulsat pel president de la pròpia regió, Hervé Morin, publicitat com una enorme recreació històrica pels seus defensors i vist com un parc d’atraccions pels seus crítics.

Les détracteurs ne manquent pas de comparaisons pour dénoncer ce projet qu’ils jugent “déplacé” et “inutile”. À Ver-sur-Mer, dans le Calvados, certains habitants se sont même regroupés en collectif pour tenter d’y mettre fin. À la tête de la fronde, Maxi Krause, ancienne professeur émérite de l’Université de Caen, qui parle d’une idée “monstrueuse”. Pour elle, on oublie que le Débarquement ce sont aussi des villages rasés, bombardés et des milliers de victimes civiles. “Les cadavres, les têtes broyées, les bras arrachés, les enfants qui hurlent, ce n’est pas du spectacle” dénonce-t-elle.

Parmi les opposants, beaucoup de familles d’anciens combattants. Le père de Francine a participé au Débarquement. “Il en parlait peu mais je sais qu’il n’aurait pas du tout apprécié”, affirme-t-elle. Ghallee, une franco-américaine, dont le grand-oncle s’est battu lui aussi, ce 6 juin 1944, sur les plages françaises, a halluciné en apprenant la nouvelle. Même si les Américains sont très patriotes et fiers de leur armée, jamais ils n’auraient eu cette idée, selon elle. “J’en ai parlé avec des amis américains, pour eux, c’est une moquerie”.

Pour les producteurs à l’origine du projet, il ne s’agit en aucun d’un “parc d’attraction” et ils rejettent cette expression de “D-Day Land” . Eux, parlent d’un “Hommage aux héros”“une évocation historique” de ce qu’a été le Débarquement, mais aussi les 100 jours qui l’ont précédé et les 100 jours qui ont suivi, jusqu’à la fin de la Bataille de Normandie. “L’idée est de faire comprendre aux spectateurs à quoi ressemblait la France de l’époque, de manière spectaculaire oui, mais ce n’est pas un spectacle”, précise Régis Lefebvre, l’un des producteurs.

Valdrà la pensa de estar atents al projecte, del qual probablement no es pot dubtar del seu caire especulatiu, mentre hom es pregunta, tanmateix, quan la història i la reflexió sobre el conflicte es van dissoldre del tot en el turisme de masses.

Publicat dins de Bloc | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Educació en temps de coronavirus

Entrevista a Banyoles TV, emesa el 17/4/2020 i durant el cap de setmana del 18 i el 19/4.

Publicat dins de Entrevistes i col·laboracions | Etiquetat com a | Deixa un comentari

La llengua catalana sota el franquisme (a Catalunya, 1959-1975)

Continuació de “La llengua catalana sota el franquisme (a Catalunya, 1939-1959)

El català i “l’aperturisme”

L’aperturisme de mitjans dels anys seixanta del franquisme no va aportar cap modificació substancial en el tractament que l’estat feia de la llengua catalana. El veto a tota l’administració, a la televisió, a la ràdio, al cinema, però especialment a l’escola n’eren la prova més concloent. Només el 1970 es va aprovar la reforma educativa que introduïa les «llengües vernacles» en els plans d’ensenyament, però el 1975 no arribava al 10 per cent els nens barcelonins que estudiaven el català. Continua llegint

Publicat dins de Bloc | Etiquetat com a | Deixa un comentari

La llengua catalana sota el franquisme (a Catalunya, 1939-1959)

Bon article el d’August Rafanell sobre la situació de la llengua catalana a Catalunya durant el franquisme: August Rafanell, “Breu relació de la destrucció del català sota el franquisme”, Lengas, 66, 2009, p.7-30.

Us en deixo un resum-adaptació per al període 1939-1959, pensat per a la matèria d’Història de 2n de batxillerat.

«Foix, no sabeu la merda que us ve a sobre»

«Foix, no sabeu la merda que us ve a sobre», és el que li va dir un conegut passat al bàndol de Franco al poeta Josep Vicenç Foix quan ambdós es van retrobar a la Barcelona que acabava de ser conquerida per les tropes franquistes, i que descriu perfectament la situació del català durant el primer franquisme. Continua llegint

Publicat dins de Bloc | Etiquetat com a | 1 comentari