Qui ha pactat amb qui i a on? La lògica dels pactes municipals a Catalunya 2019 (1)

Aquest text és un senzill intent de veure com han anat els pactes a Catalunya després de les eleccions municipals del 26/5/2019, allunyant-se de tots aquells comentaris, normalment dedicats només  a fer política, que prenen només com a referència el que ha passat a un o altre municipi.

Aquesta anàlisi, en canvi, pren com a base els alcaldes i alcaldesses investits el 15 de juny de les 30 ciutats més grans de Catalunya i observa amb quins recolzaments ho han estat. No és representatiu de tota Catalunya però sí molt significatiu perquè aplega totes les ciutats de més de 40.000 habitants a més d’Igualada i Vilafranca del Penedès que freguen aquesta xifra. Continua llegint

Publicat dins de Bloc | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Què és la història? (3) La complexitat del passat (l’exemple de la genètica)

No hi ha dubte que ens darrers anys l’anàlisi genètica ha irromput amb una gran força en l’anàlisi del passat, especialment de la Prehistòria -novetats que han sigut recollides a bastament per la premsa. Hi ha hagut treballs, així, sobre les relacions entre els Homo Sàpiens i els Neandertals, sobre la dinàmica del poblament dels continents (per exemple, sobre Amèrica), i, per descomptat, sobre el conjunt de l’evolució humana.

Tanmateix, el somni d’una reescriptura radical de la història humana gràcies a la genètica està molt lluny d’acomplir-se i, fins i tot, probablement molt lluny d’acomplir-se en el futur. Recordo una conversa de fa un temps amb un prehistoriador i arqueòleg consumat que em deia que està per demostrar que els resultats de la genètica siguin tant concloents com sembla desprendre’s a vegades de la lectura d’alguns dels seus articles. Continua llegint

Publicat dins de Bloc | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Què és la història? (2) Els textos i la batalla pel significat

Una conseqüència del debat postmodernista esmentat en la publicació anterior és la creixent centralitat dels textos en l’anàlisi històrica. Aquesta centralitat en la historiografia es pot argumentar des de diversos punts de vista:

  1. La importància evident dels textos (i d’altres codis humans) com a font d’informació històrica. Si bé és cert que els textos es poden complementar amb altres fonts d’informació, com l’arqueologia, la seva manca (o la incapacitat de desxifrar els codis humans vigents) proporciona molts maldecaps a la historiografia, com és evident, per exemple, en els intents d’interpretar les pintures prehistòriques.
  2. La centralitat dels textos en la història és comparable amb la seva centralitat en el present: els textos són fonamentals per a difondre idees, registrar els fets i interpretar-los, transmetre coneixement, etc.
  3. I finalment, i molt rellevant, la creixent centralitat dels textos ha vingut donada pel pas d’una concepció que podríem anomenar ingènua del llenguatge (el llenguatge com a reflex de la realitat) a una concepció més complexa: el llenguatge com una eina per modelar la realitat (i per alguns com un sistema autoreferenciat, sense cap connexió amb la “realitat”).

Continua llegint

Publicat dins de Bloc | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Què és la història, amb aplicació al Batxillerat (1): fets i interpretacions

Què és la història? Quins punts fonamentals hauria de tenir a hores d’ara una epistemologia bàsica de la història? I quina traducció hauria de tenir a secundària, o, com a mínim a Batxillerat? Provaré de fer-ne un esquema en uns quants posts, començant pel problema dels fets i les interpretacions. Un post final intentarà analitzar què en podem fer servir a l’ensenyament secundari.

Ho va indicar E.H.Carr en el seu What is History? (1961). Contra la frase contundent però simplista que “els fets són sagrats, les interpretacions lliures”, “els fets només parlen quan l’historiador els interpel·la: és ell qui decideix a quins fets dóna pas i en quin ordre i context”. I és que l’historiador “és necessàriament selectiu. La creença en un nucli ossi de fets històrics existents objectivament i amb independència de la interpretació de l’historiador és una fal·làcia absurda però molt difícil de desarrelar”. I és que “la seva condició de fet històric dependrà d’una qüestió d’interpretació. Aquest element interpretatiu intervé en tots els fets històrics”.

Continua llegint

Publicat dins de Bloc | Etiquetat com a | 1 comentari