Què és la història? (2) Els textos i la batalla pel significat

Una conseqüència del debat postmodernista esmentat en la publicació anterior és la creixent centralitat dels textos en l’anàlisi històrica. Aquesta centralitat en la historiografia es pot argumentar des de diversos punts de vista:

1. La importància evident dels textos (i d’altres codis humans) com a font d’informació històrica. Si bé és cert que els textos es poden complementar amb altres fonts d’informació, com l’arqueologia, la seva manca (o la incapacitat de desxifrar els codis humans vigents) proporciona molts maldecaps a la historiografia, com és evident, per exemple, en els intents d’interpretar les pintures prehistòriques.
2. La centralitat dels textos en la història és comparable amb la seva centralitat en el present: els textos són fonamentals per a difondre idees, registrar els fets i interpretar-los, transmetre coneixement, etc.
3. I finalment, i molt rellevant, la creixent centralitat dels textos ha vingut donada pel pas d’una concepció que podríem anomenar ingènua del llenguatge (el llenguatge com a reflex de la realitat) a una concepció més complexa: el llenguatge com una eina per modelar la realitat (i per alguns com un sistema autoreferenciat, sense cap connexió amb la “realitat”).

Anuncis

Què és la història, amb aplicació al Batxillerat (1): fets i interpretacions

Què és la història? Quins punts fonamentals hauria de tenir a hores d’ara una epistemologia bàsica de la història? I quina traducció hauria de tenir a secundària, o, com a mínim a Batxillerat? Provaré de fer-ne un esquema en uns quants posts, començant pel problema dels fets i les interpretacions.

Ho va indicar E.H.Carr en el seu What is History? (1961). Contra la frase contundent però simplista que “els fets són sagrats, les interpretacions lliures”, “els fets només parlen quan l’historiador els interpel·la: és ell qui decideix a quins fets dóna pas i en quin ordre i context”. I és que l’historiador “és necessàriament selectiu. La creença en un nucli ossi de fets històrics existents objectivament i amb independència de la interpretació de l’historiador és una fal·làcia absurda però molt difícil de desarrelar”. I és que “la seva condició de fet històric dependrà d’una qüestió d’interpretació. Aquest element interpretatiu intervé en tots els fets històrics”.

Star Wars episodi VIII: Els últims Jedi

És curiós de veure com la darrera entrega de la saga ha provocat comentaris totalment contradictoris, des dels puristes que la qualifiquen d’avorrida, sense inspiració i sense ànima, als fans incombustibles (i molts crítics de cinema) que la consideren entre les millors, sinó la millor. Aquí teniu la meva opinió.

“La edad de la ira”, de Pankaj Mishra

Crec que el públic occidental ha de llegir llibres com aquest, La edad de la ira, de Pankaj Mishra, encara que l’obra en conjunt tingui, a parer meu, prou mancances. Ajuntar en una mateixa empresa intel·lectual una perspectiva pessimista del desenvolupament del capitalisme i una d’irracionalista com a base del comportament humà és una recepta segura, per una banda, per al sotregament de les consciències, sobretot a nivell periodístic, àmbit que ja sabem que és més sensible a qualsevol recepta que es presenti com a trencadora o poc convencional. I, per altra banda, és una recepta segura per a rebre la crítica intel·lectual d’aquells conreadors de les ciències socials que continuen confiant en els models heretats del segle XIX. És això el que li passa a Pankaj Mishra i el seu La edad de la ira, acabat de publicar en castellà per Galaxia Gutenberg. “Important, erudit i imperfecte”, “estimulant i depriment” però que “no ofereix cap solució” són alguns dels comentaris que ha arrencat el llibre (el primer a New York Times, el segon a The Guardian): en definitiva, un provocador i fins i tot estimulant però que erra en el seu plantejament, és el diagnòstic que sembla més habitual, sobretot si el ressenyador és historiador, a menys, com fan mitjans espanyols com El Mundo i El País, que s’opti per entrevistar l’autor i així estalviar-se de llegir el llibre (Encara que pitjor seria no parlar-ne, és clar).

El llibre: Pankaj Mishra, La edad de la ira, Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2017

La meva ressenya: “De l’optimisme al ressentiment”, L’Avenç, 440, desembre del 2017