Xosé M. Núñez Seixas, Las utopías pendientes, Barcelona, Crítica, 2015
Charles Glass, Desertores. una historia silenciada de la segunda guerra mundial, Barcelona, Ariel, 2014
Una síntesi sobre la segona meitat del segle XX, allò que en el món acadèmic es coneix com el “món actual”, i una obra d’estil narratiu, una novel·la o quasi novel·la sobre les condicions de combat de la infanteria en l’escenari concret del front occidental europeu de la Segona Guerra Mundial.
Al capdavall, contrastar aquestes dues obres ofereix pistes sobre dues formes ben diferents d’historiar el passat recent, cadascun amb les seves exigències, fortaleses i febleses. I ofereix igualment pistes sobre les maneres d’enfrontar-se a un problema fonamental com és l’accés al mercat. En un moment en què la historiografia més professional evoluciona ràpidament cap a un model en què predomina l’article curt i superespecialitzat alhora que es publiquen molts llibres de temàtica més o menys històrica, cal estar atent a les formes amb què els autors que fan aportacions interessants lluiten per arribar als lectors.
Genís Barnosell, “La dificultat de la síntesi”, L’Avenç, n.418, desembre de 2015, p.73-75.