La llengua catalana sota el franquisme (a Catalunya, 1939-1959)

Bon article el d’August Rafanell sobre la situació de la llengua catalana a Catalunya durant el franquisme: August Rafanell, “Breu relació de la destrucció del català sota el franquisme”, Lengas, 66, 2009, p.7-30.

Us en deixo un resum-adaptació per al període 1939-1959, pensat per a la matèria d’Història de 2n de batxillerat.

«Foix, no sabeu la merda que us ve a sobre»

«Foix, no sabeu la merda que us ve a sobre», és el que li va dir un conegut passat al bàndol de Franco al poeta Josep Vicenç Foix quan ambdós es van retrobar a la Barcelona que acabava de ser conquerida per les tropes franquistes, i que descriu perfectament la situació del català durant el primer franquisme.

En aquesta etapa el català va ser relegat a l’ús privat i familiar, considerat una “llengua regional o dialecte”, i bandejat de tots els usos públics: de l’administració, de l’ensenyament en tots els seus nivells, de tots els mitjans de comunicació (el 1936, per exemple, hi havia quasi 30 diaris en català, dels que no en va quedar cap), del teatre i del cinema, dels rètols publicitaris, dels noms de pobles i carrers, i de l’església, i es va prohibir publicar llibres en català.

Els únics àmbits en què, amb el temps, es va produir una petita recuperació va ser el de la publicació de llibres, el teatre, i el de la predicació religiosa. A partir de 1944 es va autoritzar un altre cop la publicació de llibres, però primer només en ortografia pre-fabriana (anterior a Fabra, perquè no es volia que el català fos una llengua moderna útil per a qualsevol ús), i a la dècada de 1950 sense tantes restriccions. Aleshores, però, s’autoritzava la publicació d’entre 50 i 100 llibres anuals en català quan el 1936 eren gairebé 900. La represa del teatre en català no es va produir fins el 1946 i sempre amb molt poques obres. I l’església va tornar, lentament a predicar en català.

L’any 1954 es va poder reeditar el diccionari normatiu català i el 1959 apareixia legalment Serra d’Or, una revista d’alta cultura que publicava l’Abadia de Montserrat i que arribaria als 20.000 exemplars. El 1953 un congrés de lingüística romànica fet a Barcelona es podia dedicar al català i el ministre afirmava “el interés del actual Ministerio por todas las lenguas hispánicas, y [por] cómo se fomentan hoy los estudios de lengua catalana”. La qüestió, però, era que més enllà de l’àmbit familiar i d’algunes altres petites escletxes, el català continuava sense poder-se utilitzar pràcticament enlloc.

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La llengua catalana sota el franquisme (a Catalunya, 1939-1959)

  1. Retroenllaç: La llengua catalana sota el franquisme (a Catalunya, 1959-1975) | Història! Bloc de Genís Barnosell

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s