Nació i imperi

Josep M. Fradera ha publicat un llibre colossal sobre les relacions entre nació i imperi a partir de l’experiència històrica dels imperis espanyol, britànic, francès i dels Estats Units entre 1750 i 1918. Un llibre que no és només una font de dades impressionant sinó una completa relectura del tema que qüestiona de soca-rel els relats ortodoxos sobre la nació espanyola, britànica o francesa.

Així, doncs, lluny de ser la nació estatal del XIX la simple continuïtat de nacions anteriors en les quals els móns ultramarins serien poc rellevants en quant a identitats, la nació moderna sorgeix d’una «regressió» (p.XXXVII) en tota línia, que definí en termes molt restrictius el gaudi dels drets polítics i jurídics, tant per la seva exclusió de les dones i de la plebs europea, com dels ultramarins, donant per mort el projecte d’una ciutadania universal en el marc dels respectius imperis. És d’aquesta crisi que neix la nítida distinció entre nació i imperi, espai metropolità i espai colonial. A finals del segle XIX, els elements racials prendran una creixent importància en la justificació d’aquesta diferenciació dràstica (…) Visió no lineal de la construcció de la nació espanyola, el 1837 com a clara regressió, creació recent de la distinció tallant entre món colonial i metròpolis (a no confondre, és clar, amb les evidents diferències de dinàmica social entre la Península i Amèrica), racisme en el nacionalisme espanyol finisecular, potser tots aquests elements expliquen perquè el llibre de Fradera no ha merescut ressenyes dels principals diaris espanyols, tant atents a la producció historiogràfica catalana si els sembla que pot ser usada políticament.

El llibre: Josep M. Fradera, La nación imperial (1750-1918), Barcelona, Edhasa, 2015

La meva ressenya: Genis Barnosell, “Nació i colònia: una comunitat d’iguals?”, L’Avenç, 419, gener 2016, p.61-63