Algunes qüestions que van sortir en la tertúlia d’ahir sobre Napoleó:
Els estralls de la guerra: no hi ha cap dubte que les conseqüències econòmiques i socials de les guerres napoleòniques van ser molt negatives arreu d’Europa.
El caràcter complex del personatge en relació al procés històric. Per una banda, Napoleó atura la Revolució; però per l’altre les seves reformes (venda dels béns de l’església, tolerància religiosa, uniformitat de lleis, …) són radicalment revolucionàries a l’Europa de l’Antic Règim.
El fracàs final del seu imperi fou degut en gran part al colapse de la seva estratègia militar: la recerca de la batalla decisiva per la seva efectivitat davant de la guerra de guerrilles (Peninsula Ibèrica) o davant d’un enemic que defuig aquesta batalla (Rússia).
Va morir sol a l’illa de Santa Helena el 1821, però la seva segona mullar (Maria Lluïsa, filla de l’emperador d’Àustria) i el seu fill, Napoleó, no van córrer la mateixa sort i van viure a Àustria-Hongria, protegits / retinguts per l’emperador.