Unar reflexió sobre la situacíó real d’aquest país, que sembla trobar-se cada vegada més lluny de cap mena de solució. La publica avui El Punt: Genís Barnosell, “Ploreu per l’Afganistan”, El Punt, 8/7/2010
Si jutgem per les baixes que sofrien les forces internacionals a l’Iraq i a l’Afganistan, la situació d’aquests dos països es va invertir al llarg dels anys 2008 i 2009. Mentre que al primer la situació començava a estabilitzar-se, a l’Afganistan no feia més que empitjorar. Això va motivar, a començaments del 2010, un canvi d’estratègia. Es produiria una gran ofensiva a la zona on els talibans estaven més ben establerts –primer Helmand, després Kandahar– i les operacions militars es complementarien amb una política d’atracció de la població civil –el vell problema de conquerir els cors i les ments!
Arribat el mes de juny de 2010, però, la situació era més incerta que mai. L’ofensiva sobre Kandahar s’ha esvaït. A Helmand, els talibans continuen sòlidament establerts a les zones rurals, i lluny d’iniciar-se la substitució de les tropes estrangeres per les afganeses, la participació de les primeres continua essent imprescindible i els funcionaris estatals estan tan atemorits com sempre. El comandant en cap de les forces americanes i ànima de la nova estratègia, el general Stanley McChrystal, va ser destituït, i els rumors d’un pacte amb els talibans, la primera víctima del qual serien la democràcia i els drets de les dones, es tornen insistents.
La qüestió, tanmateix, va més enllà dels talibans. Les darreres notícies no fan més que parlar del poder creixent dels senyors de la guerra, que es financen a través dels mateixos Estats Units, cobrant per deixar passar per les seves carreteres els combois de subministrament de les tropes de l’OTAN, subcontractats a empreses privades relacionades, almenys algunes, amb els homes forts del règim! Part d’aquests recursos, a més, van a parar als mateixos talibans! I és que el problema principal de l’Afganistan, ho diu el darrer informe de l’ONU sobre crim i inestabilitat al món, és que el país produeix el 95% de la producció mundial d’opi i es troba, per tant, al cor de les xarxes internacionals de tràfic d’heroïna. D’aquí en resulta una font de recursos inesgotable per als talibans, unes xarxes de corrupció ben finançades que s’estenen per tot el país, i molts incentius per a la continuació de la violència i la inestabilitat.
Mentre, les misèries que pateix la població civil arriben només molt de tant en tant a les nostres pantalles.
Història! Bloc de Genís Barnosell 