Examen d’història d’Espanya segle XIX

Tema: La construcció de l’estat espanyol contemporani: elements de continuïtat al llarg del XIX / models contraposats.

La construcció, en el segle XIX, de l’estat liberal a Espanya es produeix al llarg de règims sovint contraposats i enmig de circumstàncies polítiques sovint molt conflictives. Com ha estat exposat a les classes, els diferents grups polítics tenien projectes diversos sobre com havia de ser aquest estat i quins grups socials havia de representar. Al mateix temps, altres elements mostren una sorprenent continuïtat al llarg del segle.

Exposa quins elements de continuïtat o quins elements comuns es poden documentar al llarg del segle XIX en les diferents fases de construcció de l’estat espanyol contemporani, alhora que quins elements són clarament divergents segons les diverses propostes polítiques.

La Gran Depressió

Com a inici d’un seguit de posts dedicats al tema, dues entrades al meu bloc Sàpiens sobre la gran crisi de la dècada de 1930: La Gran Depressió i Les conseqüències socials de la Gran Depressió.

El crack borsari es va desencadenar sobre un món que había basat la prosperitat del “feliços 20″ en forts desequilibris. Per una banda, els derivats de la reestructuració productiva d’abast mundial de post-guerra, quan molts països que havien crescut gràcies a les seves exportacions cap els bel·ligerants es van trobar que aquests reprenien la seva producció. Per altra banda, hom destaca el fort aïllacionsime dels EUA, que es va traduir en l’aranzel proteccionista de 1929 que hauria d’entrar en vigor el 1931 i que limitava les possibilitats d’exportar al mercat més gran del món.

Mentre la contracció credítica s’escampava pel món, el proteccionisme nord-americà i l’obscuriment de les perspectives econòmiques, reforçà arreu els discursos proteccionistes, i el comerç mundial es contragué “durant quatre anys seguits, mes rera mes”.

La política liberal en un poble petit: Llagostera, 1840-43

Una publicació sobre la política liberal en un entorn rural: Llagostera, 1840-43:

Genís Barnosell, “Radicals a l’ajuntament de Llagostera. Les lluites polítiques i l’aparició del radicalisme en comarques rurals de Catalunya”, dins Marta Albà i Elvis Mallorquí, coord. Història de Llagostera. Les claus del passat, Ajuntament de Llagostera, 2010, pp.263-275.

Un resum al meu blog Cròniques contemporànies.

Desitjos per al patrimoni català

Seguint la invitació que va fer a tothom patrimoni.gencat, vaig expressar els meus desitjos per al patrimoni català a través de twitter:

GenisBarnosell Genís Barnosell

#desitjospatclub La cultura i el patrimoni no són una despesa sumptuària

hace 1 hora

GenisBarnosell Genís Barnosell

#desitjospatclub Mantenir les inversions tant com es pugui

hace 1 hora

GenisBarnosell Genís Barnosell

#desitjospatclub Màxima difusió del patrimoni català

hace 1 hora

Els meus tweets del novembre

Repassant els twitts del novembre; ho faig al meu bloc Sàpiens. En destaco una bona colla sobre història dels EUA.

Malgrat tot, bon Nadal i bones festes

Los sitios de Girona durante la Guerra de la Independencia (1808-1809): más allá del mito

Un artículo publicado en Historia Social que analiza las sorprendentes continuidades en las narrativas que analizaron los sitios de Girona a lo largo de los siglos XIX y XX.

Genís Barnosell, “Los sitios de Girona durante la Guerra de la Independencia (1808-1809): más allá del mito”, Historia Social, 71 (2011), pp.3-19.

Pueden verse las conclusiones aquí.

Més sobre les retallades i la recessió. Una resposta a una crítica

Un post que amplia algunes qüestions tractades a Cap a la recessió? Les conseqüències econòmiques de les retallades.

Cap a la recessió? Les conseqüències econòmiques de les polítiques de retallades

Entre els governants europeus, de dretes o d’esquerres, s’ha imposat el dogma de la política d’austeritat, de retallades sense alternatives. Mentre, la premsa internacional (o, almenys, una part de la premsa internacional) mira amb preocupació l’evolució d’Europa. Creu, aquesta premsa, que les retallades no faran sinó empitjorar els problemes europeus, i, especialment, espanyols.

Ho explico a Cròniques contemporànies.

 

Els segadors, de cançó a himne

Una esplèndida reconstrucció de l’evolució històrica de la cançó dels segadors -de cançó eròtica a himne nacional- és el que ens ofereix Jaume Ayats, músic i professor d’etnomusicologia la UAB, al seu llibre Els segadors.

N’he fet la ressenya a L’Avenç: Genís Barnosell, “Els Segadors, de cançó a himne”, L’Avenç, 374 (desembre 2011), pp.66-67

i un parell de cites de la ressenya al meu bloc Cròniques contemporànies.