D-Day Land?

Cada any, munts i munts de turistes (hom parla de 5 milions), de França i d’arreu, visiten els llocs històrics del Desembarcament de Normandia en un ja llunyà 6 de juny de 1944. Les pàgines web turístiques de França, de la regió, locals (com aquesta de Caen), diaris, o l’inevitable guia Michelin, barregen des de fa anys i sense rubor una mínima memòria històrica dels fets amb una àmplia oferta turística d’hotels, gastronomia i llocs que hom no es pot perdre.

Educació en temps de coronavirus

Entrevista a Banyoles TV, emesa el 17/4/2020 i durant el cap de setmana del 18 i el 19/4.

La llengua catalana sota el franquisme (a Catalunya, 1959-1975)

Continuació de “La llengua catalana sota el franquisme (a Catalunya, 1939-1959)”

El català i “l’aperturisme”

L’aperturisme de mitjans dels anys seixanta del franquisme no va aportar cap modificació substancial en el tractament que l’estat feia de la llengua catalana. El veto a tota l’administració, a la televisió, a la ràdio, al cinema, però especialment a l’escola n’eren la prova més concloent. Només el 1970 es va aprovar la reforma educativa que introduïa les «llengües vernacles» en els plans d’ensenyament, però el 1975 no arribava al 10 per cent els nens barcelonins que estudiaven el català.

La llengua catalana sota el franquisme (a Catalunya, 1939-1959)

Bon article el d’August Rafanell sobre la situació de la llengua catalana a Catalunya durant el franquisme: August Rafanell, “Breu relació de la destrucció del català sota el franquisme”, Lengas, 66, 2009, p.7-30.

Us en deixo un resum-adaptació per al període 1939-1959, pensat per a la matèria d’Història de 2n de batxillerat.

«Foix, no sabeu la merda que us ve a sobre»

«Foix, no sabeu la merda que us ve a sobre», és el que li va dir un conegut passat al bàndol de Franco al poeta Josep Vicenç Foix quan ambdós es van retrobar a la Barcelona que acabava de ser conquerida per les tropes franquistes, i que descriu perfectament la situació del català durant el primer franquisme.