Ressaca de la Guerra Freda o nova amenaça? L’arsenal nuclear de les grans potències

En temps de la Guerra Freda (o quan n’expliquem la història), un element fonamental és sempre el de la carrera d’armaments i, especialment, la carrera d’armaments nuclears i les doctrines militars amb què les dues grans superpotències s’amenaçaven. La història dels tractats que intentaven reduir aquests arsenals eren vistos com espurnes d’esperança, però l’amenaça d’un apocalipsi nuclear era present en les anàlisis del període i també en la cultura popular.

Actualment, no deixa de ser sorprenent com aquests arsenals nuclears s’han esvaït de la consciència de la població actual. Les armes nuclears només apareixen als mitjans de comunicació quan es parla de les amenaces de Corea del Nord o del programa nuclear iranià. I, tanmateix, bona part dels arsenals de la Guerra Freda continuen operatius.

No només això, sinó que darrerament, les grans potències nuclears, els EUA i Rússia, han abandonat els tractats de control d’armes nuclears. Això ha fet retornar tímidament el tema al debat públic i els mitjans de comunicació s’han fet ressò d’un estudi de la Universitat de Princeton que ha estudiat escenaris d’una possible guerra nuclear -una pràctica, la de dissenyar escenaris de guerra nuclear, molt habitual als anys de la Guerra Freda.

Lluny de l’atenció dels mitjans generalistes, però, mitjans més especialitzats han continuat prestant atenció al tema, com ara el SIPRI d’Estocolm i el seu Yearbook, que, any rera any, avalua l’estat dels arsenals nuclears (val la pena destacar, a banda, que aquest Yearbook compta amb un resum en català, que fa cada any Fundipau).

Amb les dades del SIPRI a la mà, podem veure com la característica principal del temps transcorregut des de la fi de la Guerra Freda ha sigut la dràstica reducció de l’arsenal operatiu de les dues grans potències, o sigui, d’aquelles ogives nuclears que es podrien utilitzar en qualsevol moment. Com es veu al quadre, la reducció dels EUA ha sigut ràpida i va començar molt aviat, mentre que en el cas rus (que va heretar en gran part l’arsenal soviètic) el procés va ser molt més lent i va caldre esperar al tercer mandat presidencial de Putin per assolir els mateixos nivells que els EUA.

Les altres dues potències nuclears amb un nombre significatiu de míssils desplegats, la Gran Bretanya i França, van mantenir ritmes de reducció diferents. En el cas britànic es va produir un augment de l’arsenal desplegat, amb el retorn durant la primera dècada del segle XXI als nivells de desplegament dels anys 60 del segle XX, i en el cas de França amb el manteniment durant molt de temps del somni d’una força nuclear autònoma al si de l’OTAN.

Ara bé, al costat d’aquestes ogives nuclears desplegades n’hi continua havent fins a l’actualitat un gran nombre d’emmagatzemades o en procés de desballestament (si bé una part d’elles podrien ser desplegades de nou). Fins i tot sumant-hi aquestes altres ogives el nombre de forces nuclears queda molt lluny dels moments finals de la Guerra Freda però més que suficient per a provocar una catàstrofe nuclear sobre la Terra.

Els arsenals d’altres estats han quedat sempre molt lluny dels americans i soviètics / russos, i, a més, segons sembla sempre amb un grau de desplegament molt menor (hi ha dubtes sobre quines d’aquestes ogives han estat realment operatives).

L’arsenal d’Israel sembla estabilitzat o en lleuger creixement en la darrera dècada. En el cas de la Xina, aquesta va tenir al llarg del tram final del segle XX una quantitat d’ogives nuclears superiors a les britàniques, i en la darrera dècada sembla que la seva política ha estat de rearmament (de forma coherent amb el rearmament global xinès), igual que en el cas de Paquistan i l’Índia. L’arsenal de Corea del Nord, que és el que acapara l’atenció de la premsa, és, almenys de moment, molt reduït.

Gairebé 4.000 ogives nuclears desplegades en mans de dirigents bel·licistes no constitueixen pas un tema que calgui oblidar.

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Ressaca de la Guerra Freda o nova amenaça? L’arsenal nuclear de les grans potències

  1. Retroenllaç: Hem de gastar més en armes els europeus? | Història! Bloc de Genís Barnosell

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s