Star Wars Episodi IX: L’ascens de Skywalker

La gran aportació de la saga de Star Wars va ser la de crear un univers coherent, poblat per pobles i ésser estrambòtics, dins del qual era possible desenvolupar trames que podien canviar en quant a detalls, personatges i escenaris, però que eren totes elles variants de l’eterna lluita entre el Bé i el Mal -una lluita entre el Bé i el Mal que esdevenia una mica més complexa perquè ambdós es personificaven en membres d’una mateixa família i perquè era possible transitar de l’un a l’altre, i, especialment, del Bé cap al Mal.

Quaranta anys més tard de l’aparició de l’Episodi IV, la quantitat de productes i d’històries vinculades a la saga ha esdevingut colossal, sobretot si tenim en compte els còmics, les novel·les, les sèries animades, les sèries de televisió o els videojocs de l’univers expandit (ara anomenat llegendes per part dels nous productors de Disney).

De fet aquest univers expandit ha demostrat, molt probablement, més creativitat que no pas les pròpies pel·lícules, àmbit en el qual l’intent de desenvolupar la història de Han Solo es va tancar amb una recaptació molt menor a les pel·lícules diguem-ne principals i on ja ha esdevingut una tradició que una legió de fans autoconsiderats guardians de les essències critiqui sense vergonya cada nova pel·lícula que apareix.

No és estrany, doncs, que la darrera entrega de la sèrie (a l’espera de la nova trilogia que s’anuncia per al 2022, 2024 i 2026) s’hagi volgut curar amb salut i al costat d’algunes novetats hagi volgut fer tot un exercici de nostàlgia fent aparèixer tot de referències d’èxit assegurat: la Leia, la màscara de Darth Vader, les aparicions de Han Solo i Luke Skywalker, les veus dels jedis del passat, o el megadolent ja conegut en el personatge de l’emperador Palpatine.

La novetat principal, la possibilitat del trànsit del Mal cap al Bé en la figura de Kylo Ren i la conversió en personatges més rodons sobretot de la Rey, però també d’en Finn i en Poe. Els efectes especials, aquest cop, excel·lents (molt superiors a l’episodi VIII), i també trobareu un bon ritme de la pel·lícula, que manté l’interès d’inici al final (a diferència, altra cop, de l’Episodi VIII, amb tota una hora prescindible). L’exageració més gran, dintre del que és la saga (és clar), els salts repetits del falcó mil·lenari a l’hiperespai sense recordar les prevencions d’en Han Solo.

La versió en català, molt bona. Llàstima que, una vegada més, continuï tenint tant poca distribució.

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s