La meva ressenya d’aquest mes a L’Avenç va d’historiografia i ressenya el llibre de Jaume Aurell, La escritura de la memoria. De los positivismos a los postmodernismos, València, PUV, que acaba de ser reeditat.
La perspectiva d’Aurell sobre les noves tendències historiogràfiques és molt positiva, i es basa en un doble punt de vista. Per una banda, ens trobaríem en un moment creatiu de la historiografia, superats tant “l’esquematisme del materialisme històric i de l’estructuralisme clàssic” (p.109) com els “efectes del postmodernisme més radical” (p.203) que havia qüestionat la possibilitat del coneixement històric i havia sembrat la confusió sobre la situació de la història al si de les ciències socials. Al contrari, Aurell s’identifica amb l’aceptació “moderada i possibilista” del postmodernisme, majoritària, que podem trobar en autores com Gabrielle M. Spiegel, que defensa que cal acceptar el caràcter “mediador” del llenguatge en el nostre accés al passat (p.215) alhora que retenir que qualsevol text “s’articula en un context real”, element sense el qual “el passat es dissoldria en simple literatura, quelcom refusat per la mateixa evidència” (p.215). Per altra banda i en aquest context, les diferents “tendències historiogràfiques” ja esmentades -les noves històries- apareixen com un catàleg complex a disposició dels historiadors, els diferents elements del qual no entren, en general, en contradicció entre ells. Continuar fent història, doncs, no només és possible sinó que es pot realitzar en circumstàncies millors que les dominades pels “grans paradigmes” -una lectura, doncs, dràsticament diferent de les lectures apocalíptiques que han dominat els llibres d’historiografia més divulgats en els darrers anys.
Genís Barnosell, “De la lectura que es fa del passat”, L’Avenç, 436, juliol de 2017 [comprar la ressenya per 1€]
Història! Bloc de Genís Barnosell 
Retroenllaç: Què és la història, amb aplicació al Batxillerat (1): fets i interpretacions | Història! Bloc de Genís Barnosell