He ressenyat a Barcelona Metròpolis, el recent llibre d’Alessandro Scarnato, Barcelona supermodelo. La complejidad de una transformación social y urbana (1979-2011).
L’expressió “Model Barcelona” té a hores d’ara significats diversos, no només perquè els elements que en formen part han evolucionat, sinó perquè el que es discuteix són els seus elements constitutius.
Si per a alguns s’hauria de definir com un urbanisme redistributiu i participatiu, nascut en les lluites de la Transició i desvirtuat pels Jocs Olímpics, per a Alessandro Scarnato seria un programa de transformació urbana d’inspiració socialdemòcrata (mai portat a la pràctica del tot), amb participació del capital públic i del privat, en el qual els arquitectes assumien un compromís intel·lectual i cívic que volia tant recuperar l’endarreriment en infraestructures i serveis com construir una ciutat al servei dels ciutadans, i amb el turisme com a motor econòmic imprescindible.
Llegiu la ressenya completa aquí (aquí podeu descarregar-vos tota la revista).
El llibre: Alessandro Scarnato, Barcelona supermodelo. La complejidad de una transformación social y urbana (1979-2011), Editorial Comanegra / Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2016
La ressenya: Genís Barnosell, “Quin ‘Model Barcelona’?”, Barcelona Metròpolis, n.103, abril 2017, p.59
Història! Bloc de Genís Barnosell 