A L’Avenç del mes de març publico la ressenya de Gonzalo Pontón, La lucha por la desigualdad. Una historia del mundo occidental en el siglo XVIII, Barcelona, Pasado y Presente, 2016.
La ingent relectura d’historiografia portada a terme no pretén estrictament fer un manual o una revisió del segle XVIII sinó fer, també, la crítica del capitalisme en els seus orígens. Per això el llibre arrenca amb una contundent visió pessimista del desenvolupament econòmic modern, que enllaça amb textos com el citat de Fontana, i, al capdavall, amb la visió pessimista de la industrialització britànica. Començant pels efectes de la crisi actual, Pontón afirma que “la desigualdad ha formado parte integral del proyecto social del capitalismo desde sus inicios (…) Desde los albores de la industrialización hasta finales del siglo XIX o, quizá, hasta la primera guerra mundial, no se produjo ninguna disminución estructural de la desigualdad”. El “crash de 1929 volvió a elevar a las nubes a la desigualdad”, que només es va veure matisada durant els “anys daurats”, per incrementar-se una altra vegada a partir de la crisi de 1972, fins a l’actualitat, quan “la cuestión de la desigualdad entre los seres humanos se ha vuelto tan visible, tan escandalosa”, que fins i tot els líders del capitalisme l’han denunciat, temerosos que posi en qüestió el mateix funcionament del sistema (p.16-17) -en aquesta dinàmica, continua, la desigualtat només ha disminuït quan la força dels moviments socials se li ha oposat. L’objectiu del llibre, doncs, és entendre les arrels de la desigualtat actual, des de la perspectiva de l’assaig històric, dirigit a un públic culte sense les limitacions dels textos més acadèmics i amb “una veta irónica (en alguna ocasión cáustica) que me es imposible reprimir” (p.25).
La meva ressenya: Genís Barnosell, “La desigualtat inherent al capitalisme”, L’Avenç, 432, març de 2017
Història! Bloc de Genís Barnosell 