L’objectiu del llibre és resseguir la trajectòria formativa de Pierre Vilar a través d’una documentació excepcional: les cartes que el jove Vilar envià a la seva germana i a la seva tia (a partir de 1924) i més tard a Gabrielle Berrogain (en dos moments distants, abans i després del seu casament, en 1932-33 i 1938), a més d’altra correspondència amb amics, algun text inèdit de primera hora i les seves primeres publicacions acadèmiques (…) Del «testimoni extraordinari d’aquell temps» a Congost li interessa sobretot el testimoniatge en ell mateix, no tant la forma en què es construeix aquest testimoniatge. Per això pot dir que el seu paper en el llibre ha estat «petit» i «humil», que s’ha limitat a seleccionar i triar entre els textos de Vilar perquè publicar-los tots «representaria un volum d’una extensió triple», i a introduir-hi «un fil narrador que els enllacés» per a fer-los més comprensibles (…) Per descomptat, els textos de Vilar permeten també altres lectures. Per exemple, no com a testimoniatge d’un temps sinó, en la línia de la història cultural o intel·lectual actuals o fins i tot de la biografia, com a indicis de formació d’una personalitat. Aleshores allò que ens interessarà més no serà tant la «veritat» d’aquest testimoniatge sinó allò que ens revela de la formació d’un punt de vista concret.
El llibre: Rosa Congost, Les lliçons d’història. El jove Pierre Vilar (1924-1939), Barcelona, L’Avenç, 2016
La meva ressenya a L’Avenç del mes de desembre: “La forja d’un referent”, L’Avenç, 429
Història! Bloc de Genís Barnosell 