En un moment en què en molts mitjans de comunicació predominen explicacions simples sobre el passat medieval, com la idea d’una unitat espanyola vista com a natural i inevitable, comentem dos llibres que resulten bones eines per a entendre la complexitat de la història:
- Rafael Narbona, En l’horitzó de la història ibèrica. Pobles, terres, sobiranies (segle V-XV), Catarroja – Barcelona, Editorial Afers, 2015
- Stefano M. Cingolani, La formació nacional de Catalunya i el fet identitari dels catalans (785-1410), Barcelona, Generalitat de Catalunya / Centre d’Història Contemporània de Catalunya, 2015
Si en el llibre de Narbona el concepte clau és el de sobirania, en el de Stefano M. Cingolani, expert en literatura i historiografia catalana de l’època medieval i amb publicacions molt destacables sobre les quatre grans cròniques, el concepte clau és el d’identitat. Queda clar que, en ambdós casos, sobirania i identitat es veuen fortament mediatitzades per les característiques socials del període, sobretot, la vigència dels vincles personals i feudals, per una banda, i, per l’altra, la lluita de la Corona per esdevenir-ne la cúspide, per més que en determinats períodes aquesta mateixa monarquia fes apologia de la cosa pública com a llenguatge legitimador.
Genís Barnosell, “El passat medieval i la unitat espanyola”, L’Avenç, n.423, maig 2016, p.64-66
Pos hablemos de la Corona de Aragón, no?
Norman Davies “Reinos perdidos”
Adela Rubio “Historia de la Corona de Aragón”
José Luis Corral “Historia contada de Aragón”
Si llegeixes la ressenya, veuràs que es parla de la Corona d’Aragó. El llibre de Davies, molt recomanable, el vaig ressenyar a L’Avenç n.400 http://wp.me/phPeD-SQ .