El Paleolític Superior a la Península Ibèrica

El Paleolític Superior és el darrer període del Paleolític i a la Península Ibèrica se sol datar entre els 40000 anys i els 10000 anys abans d’ara. És el període de la prehistòria en què l’Homo sàpiens, originat a l’Àfrica, es difón per Europa, on estava establert l’home de Neandertal, que s’extingiria ara fa uns 30000 anys. A finals del Paleolític se sol afegir el Mesolític que, amb una cronologia compresa entre els 10000 i els 8000 abans d’ara, s’interpreta com un període de transició cap al Neolític.

Els humans moderns van abandonar Àfrica ara fa uns 100000 anys. Es van difondre per Àsia ara fa 50000 anys, van arribar a Europa fa 40.000 i a Amèrica fa uns 15000 (per ampliar, clica la imatge, i per ampliar més vés aquí).

font: The Washington Post

Sembla que a la Península Ibèrica hi haurien arribat pel nord, de manera que cap al nord de la Península trobem les restes d’Homo Sàpiens més antigues (per exemple, a les coves del Parc Arqueològic de Serinyà, al paratge del Reclau, ara fa 39000 anys) i al sud les darreres restes dels neandertals. En conjunt, els jaciments del Paleolític Superior són força abundants a la península Ibèrica i, especialment, a les zones costaneres.

(ampliació de la costa cantàbrica:)

font dels dos mapes: Atlas histórico de España, p.12 i 14

La característica principal del Paleolític Superior serà la consolidació i difusió del pensament abstracte o simbòlic. Si un símbol és un “objecte, imatge, animal… que representa una realitat diferent de la seva”, el pensament simbòlic vol dir la capacitat de fer servir conceptes sense necessitat de tenir els objectes concrets al davant. Per exemple, jo em puc imaginar una eina sense necessitat de tenir-ne cap de semblant al davant. Aquesta característica es veu en els principals elements del Paleolític Superior:

1. La difusió dels rituals funeraris, que evidencien que els humans reflexionen sobre el sentit de la vida i es pregunten si hi ha quelcom més enllà després de la mort. A la cova de Mollet III (a Serinyà), per exemple, s’ha trobat l’enterrament més antic de Catalunya, d’uns 22300 anys abans d’ara. S’hi va trobar un crani, alguns altres ossos, i un aixovar d’ullals de cérvol perforat i petxines. També s’hi ha pogut documentar l’ús del color ocre per tintar el cadàver i l’aixovar.
   

   Restes de Mollet III (Girona abans de Girona)

2. Una tecnologia avançada, que es concreta en el mode 4. Els humans són capaços d’imaginar noves eines, adequades a moltes funcions diferents; de buscar nous materials, i de reproduir eines complexes imaginant com han de ser per complir adequadament la seva funció.
   

   Una hipòtesi sobre la millora de la indústria lítica (font: adaptat de André Leroi-Gourhan. Los cazadores de la prehistòria. Barcelona. Argos-Vergara. 1984 pàg. 112)

3. Una major complexitat social. Per exemple, eren capaços d’organitzar-se molt bé per anar a caçar, d’imaginar-se noves estratègies per a fer-la més eficient o per adequar-les al tipus d’animal. Després preparaven la carn per a conservar-la, assecant-la o fumant-la, i controlaven bé el foc per cuinar.
   

   Fabricació d’eines i esquarterament d’un animal en un campament del Paleolític Superior (font: El MARQ en imatges, Alacant, 2003)

4. El llenguatge. Un llenguatge avançat és la mostra més clara de pensament simbòlic, ja que parlar consisteix precisament en fer servir sons que representen realitats. Molt possiblement, la capacitat del llenguatge es va desenvolupar progressivament en les diverses espècies humanes. S’ha suggerit que els Homo Habilis i encara més els Homo Erectus ja podien fer-ho, però de fet la gran discussió s’ha centrat en la capacitat de parlar o no dels Neandertals i, en aquest sentit, sembla que darrerament s’aposta per sostenir que sí que tenien capacitat de parlar.
5. L’art rupestre, entès com una forma de llenguatge i, per tant, com a expressió del pensament simbòlic. De l’art rupestre en parlem més avall.

Cal matisar que tots aquests punts van aparèixer al llarg del Paleolític Mitjà però es van consolidar en el Paleolític Superior. Al mateix temps, malgrat que el principal protagonista del Paleolític Superior és l’Homo Sàpiens, cal tenir en compte que els rituals funeraris van aparèixer amb l’home de Neandertal i que aquest no es va extingir fins a la ratlla dels 30000 anys abans d’ara i que amb tota probabilitat també va elaborar eines del mode 4, va pintar algunes de les primeres mostres d’art rupestre i les seves formes d’organització es van tornar més complexes, per exemple, amb formes de cacera cada vegada més organitzades. Sàpiens i Neandertals van conviure un temps i potser es van creuar entre ells.

Podem posar algun exemple dels molts jaciments arqueològics del Paleolític Superior en què es poden trobar algunes de les característiques anteriors.

Lagar Velho (nord de Portugal). És un enterrament. S’hi ha trobat l’únic esquelet complet del període: un nen de 4 o 5 anys, acompanyat d’una branqueta de pi cremada, una closca perforada de cargol marí, unes vèrtebres de conill, uns ossos de cérvol i gran quantitat d’ocre -tot plegat es consideren ofrenes.

Té una antiguitat d’uns 24000 anys i es considera que es tracta d’un homo sàpiens amb algunes afinitats amb els neandertals: potser és una mostra de mestissatge entre ambdues espècies.

Al costat, fotografia de l’esquelet trobat (foto: hominidés.com)

La Bora Gran d’en Carreras (Pla de l’Estany, Catalunya), també al municipi de Serinyà i no gaire lluny del paratge del Reclau (al mapa, n.5). Aquesta cova, segons explica el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, és una cova prehistòrica del final del paleolític superior que es troba a la vora esquerre del riu Serinyadell. Va ser utilitzada com a lloc d’acampada  per a grups de caçadors durant un període de clima sec i fred ara fa prop de 12.000 anys. La cultura material d’aquests grups era molt variada ja que es composava d’una indústria lítica bàsicament de sílex i d’eines d’os treballat que en algunes ocasions es presenten amb decoracions. Al jaciment també s’hi han trobat restes d’animals consumits com el cérvol, la cabra i el bou salvatge. En la imatge que segueix es veu l’aparença que tenien aquests homo sàpiens del paleolític superior, així com la diversitat i qualitat de les eines que eren capaços de fabricar.

Plafó dedicat a la Bora Gran d’en Carreras al Museu Arqueològic de Catalunya – Girona (foto GB)

Eines de la cova del Parpalló: mode 4 (Museu de Prehistòria de València)

Cova del Parpalló (Gandia, País Valencià). Cova habitada pels Homo Sàpiens durant un llarg període comprès entre els 25000 i els 10000 anys i de manera especialment densa entre els 22000 i els 17000 anys abans d’ara. D’aquest moment s’hi troba una gran indústria lítica que fa eines molt fines, a vegades millorades gràcies al foc, i eines d’os una mica posteriors. També s’hi han trobat diverses restes humanes (dents i un crani força complet) de la mateixa època i, sobretot, una gran col·lecció de vora 5000 plaquetes gravades amb animals, algunes amb figures humanes i altres amb signes diversos.

Plaqueta gravada que representa un cérvol femella, el Parpalló (Museu de Prehistòria de València)

L’art del Paleolític Superior

L’art del Paleolític Superior a la Península Ibèrica és, sobretot, un art rupestre, pintat a les parets de les coves. L’art rupestre és present a tot el món, si bé l’europeu sembla ser, a hores d’ara, el més antic.

Caminos de arte rupestre http://www.prehistour.eu/

A Europa se solen distingir dues grans zones:

• La zona franco-cantàbrica (l’estat francès i la costa cantàbrica de la Península Ibèrica), on hi ha l’art més antic i que es caracteritza pel realisme, la policromia (les figures es realitzen amb dos colors, com es veu a la imatge), la representació d’animals normalment aïllats, i pel fet que es va pintar a dins de les coves

Mapa de la pintura franco-cantàbrica i exemple (imatges: viquipèdia)

Malgrat que les imatges més conegudes corresponen als bisons i cavalls, les imatges més antigues també són símbols. S’interpreta que hi va haver un procés de gradual increment en la complexitat de les pintures. Aquí teniu algun exemple de les pintures més antigues:

Fa entre 41000 i 37ooo anys (El Castillo, Cantàbria, Espanya). El disc (O-83) es va pintar ara fa 40800. Amb aquesta cronologia s’obre la porta a l’autoria per part dels neandertals; la mà negativa (O-82) ara fa 37500 anys.

foto Pike et al.

Fa 35600 anys (Altamira, Cantàbria, Espanya): triangles sinuosos

foto Pike et al.

Ara fa més de 22000 anys: cavall vermell del Techo de los polícromos (Altamira, Cantàbria, Espanya)

foto Pike et al.

Les grans figures policromes corresponen a una cronologia compresa entre ara fa 15000 – 8000 anys

Museo de Altamira

• La zona del llevant de la peninsula Ibèrica, que és un art més tardà (al voltant d’ara fa 10000 anys), i amb característiques contràries: esquemàtic, monocrom (cada figura és d’un sol color), amb presència també de la figura humana i sovint realitzat en abrics a la llum del sol. El video correspon al conjunt rupestre de la Roca dels Moros (el Cogul, Lleida) i s’hi defensa que les primeres pintures d’aquest jaciment van ser realitzades entre 10000 i 8000 anys abans d’ara pels darrers grups de caçadors-recol·lectors, mentre que hi va haver una segona tongada de pintures que cal datar entre el 7000 i el 4000 abans d’ara que van ser realitzades ja per grups neolítics. També hi ha inscripcions a la roca d’èpoques ibèrica i romana. En conjunt, cal interpretar que era un lloc de culte de llarga tradició.

Mapa de la pintura llevantina i exemple (imatges: viquipèdia)

 

I aquí teniu un resum dels motius dibuixats i la seva cronologia aproximada. Les datacions realitzades més recentment consideren que algunes de les pintures són més antigues del que el quadre reflexa però és útil per veure la diversitat dels dibuixos.

Caminos de arte rupestre prehistórico http://www.prehistour.eu/

Bibliografia

• Caminos de arte rupestre prehistórico, pàg.web
• F.Díez. La aplicación de los modos tecnológicos en el análisis de industrias paleolíticas: reflexiones desde la perspectiva europea. SPAL 12 (2003): 35-51
• C.Duarte et. al. The early Upper Paleolithic human skeleton from the Abrigo do Lagar Velho (Portugal) and modern human emergence in Iberia. PNAS vol. 96 no. 13
• E.Martínez et. al. Atlas histórico de España I. Madrid. Itsmo, 2003
• Museo de Altamira, pàg. web.
• Museu de Prehistòria de València, pàg.web
• Pike et. al. U-Series Dating of Paleolithic Art in 11 Caves in Spain. Science 336, 1409-1413.
• A.Rivera. La conducta simbólica humana: Nueva orientación metodológica. Espacio, Tiempo y Forma, Serie I, Prehistoria y Arqueología, t. 16-17, 2003-2004, págs. 313-335
• A.Rivera. La transición del Paleolítico Medio al Superior. El Neandertal. Arqueoweb, 11 (2009)
• J. Soler et al., The Gravettian calvaria from Mollet III cave (Serinyà, Northeastern Iberian Peninsula), Journal of Human Evolution (2013),