Homo faber, una “història intel·lectual” del treball deguda a Fernando Díez (Universitat de València), ressegueix les idees de diversos autors sobre la consideració del treball en el món occidental, des de finals del segle XVII fins al 1945, i mira d’inserir-les en els contextos en què es produeixen els discursos respectius.
El llibre pretén ser una història intel·lectual, però, com diu l’autor, atenta també als “contextos en què es produeixen els discursos del treball”, uns contextos que són “econòmics, socials, polítics i culturals, que sempre han ocupat un lloc rellevant en la millor tradició de la història social” (p.14). I, al mateix temps, és una història intel·lectual però no pas, ens diu, una “història de la idea de treball, ni una història de la filosofia del treball”, ja que la lògica que articula el llibre és la dels autors: “l’opció és l’autoria. Hi ha idees, hi ha pensaments, hi ha discursos, però sempre d’algú, amb veu pròpia, amb nom i cognoms” (p.12). Una opció, aquesta, la de prendre els autors com a punts de referència, que hauria de permetre situar les idees en el temps i en l’espai i alhora presentar aquestes idees amb tota la seva complexitat. Així, doncs, “no s’han trossejat els autors”, s’han deixat actuar com a “personatges complexos, a vegades imprevisibles” (p.13), per tal de detectar tant les diferències com les afinitats entre tradicions diverses i escapar del presentisme.
El llibre: Fernando Díez, Homo Faber. Historia intelectual del trabajo, 1675-1945, Madrid, Siglo XXI, 2014
L’he ressenyat a: Genís Barnosell, “El valor del treball”, L’Avenç, n. 426, octubre de 2015, p.62-65 [compra l’article per 1€]
Història! Bloc de Genís Barnosell 