El llibre de Marc Andreu sobre el moviment veïnal barceloní en la transició a la democràcia espanyola és una contundent reivindicació de la diversitat d’actors en aquest procés i de la seva complexitat.
Malgrat el que afirma una història oficial espanyola molt extesa, ja teníem evidència més que suficient per sostenir que la Transició no pot ser reduïda a la voluntat d’uns pocs pilots clarividents (el rei, Suárez, algunes elits). El treball de Marc Andreu afegeix ara un altre protagonista, el d’aquest potent moviment veïnal barceloní, que defensava “un dret a la ciutat que no sorgeix primordialment de fascinacions i models intel·lectuals (malgrat que també n’hi ha), sinó de la realitat dels carrers, dels barris, i de la lluita per guanyar, en temps convulsos, de crisi o de desesperació, demandes concretes de les classes populars” (p.11) (…) Fet l’elogi del llibre, crec que es poden fer també alguns comentaris més crítics.
Genís Barnosell, “L’espectre del 14 d’abril”, L’Avenç, 414 (juliol 2015), ressenya de Marc Andreu, Barris, veïns i democràcia. El moviment ciutadà i la reconstrucció de Barcelona (1968-1986), Barcelona, L’Avenç, 2015 [compra’l aquí per 1€]
Història! Bloc de Genís Barnosell 