L’Avenç publica L’Hostal vermell, d’Honoré de Balzac (1831). Una història de sobretaula, un assassinat en un hostal prop del front durant les guerres napoleòniques -l’Hostal vermell-, l’escrutini a la recerca del veritable assassí, la reflexió sobre alguns dels problemes que el segle XVIII va posar sobre la taula: la natura humana i, sobretot, l’origen de les fortunes. Honoré de Balzac plantejava, així, unes qüestions que, d’haver-se resolt millor, potser el món contemporani hagués estat prou diferent i ens haguéssim estalviat alguna crisi.
– On és la dificultat? va preguntar un duc la fortuna del qual consisteix en béns confiscats a protestants refractaris arran de la revocació de l’edicte de Nantes.
L’advocat es va alçar:
-En dret, el cas que ens és sotmès no constituiria la menor dificultat. El senyor duc té raó! (…) Si calgues anar a buscar l’origen de les fortunes, on seríem tots nosaltres! (…)
L’home encarregat d’explicar l’evangeli, el bon capellà, es va alçar.
-Déu ens ha fet fràgils -va dir amb fermesa-. Si estimeu l’hereva del crim, caseu-vos-hi, però acontenteu-vos amb els béns matrimonials, i doneu als pobres els del pare.
Honoré de Balzac, L’Hostal vermell, Barcelona, L’Avenç, 2015, traducció de Josep M. Muñoz Lloret
L’Hostal vermell, publicada per entregues a la Revista de París el 1831, és una de les 87 novel·les que conformen La comèdia humana. Aquesta obra col·lossal està formada per un conjunt d’històries interconnectades amb les què Balzac pretenia fer un retrat de la societat francesa des de la caiguda de Napoleó i la subseqüent Restauració borbònica (1815) fins a la Monarquia de Juliol (1830 – 1848). L’Hostal vermell forma part dels Estudis filosòfics, un dels tres grups en què està dividida La comèdia humana, juntament amb els Estudis de costums i els Estudis analítics. (L’Avenç)
Història! Bloc de Genís Barnosell 