Un gràfic impressionant del GEDEM (Grup d’Estudis Demogràfics i de les Migracions, grup vinculat al Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB) mostra l’enorme importància que al llarg del segle XX ha tingut la immigració per al creixement demogràfic de Catalunya.
(vegeu-lo en modalitat interactiva)
Al número de gener de L’Avenç ressenyo un llibre important: Catalunya al mirall de la immigració (L’Avenç), d’Andreu Domingo, director del GEDEM i sots-director del CED, que analitza els vincles d’aquesta immigració amb la identitat catalana -constituïnt una aportació indispensable a la necessària reflexió sobre la Catalunya del segle XX i d’avui:
Domingo culmina el llibre amb un conjunt de reflexions de les quals en destacaria dues. La primera -de lectura imprescindible per a qualsevol ciutadà i més encara, per a qualsevol polític- s’articula al voltant de les possibles aportacions de la demografia a la comprensió de la immigració i als «discursos sobre la immigració» i conclou que aquesta disciplina científica, malgrat que sovint ha servit precisament per justificar amb pretensió de cientisme propostes de fet ideològiques, ha d’aportar i pot aportar capacitat d’anàlisi crítica, i això és vàlid per a qualsevol marc geogràfic.
La segona, en canvi, se centra a Catalunya i s’articula al voltant del concepte de «Sistema Català de Reproducció» encunyat per Anna Cabré el 1989. Per SCR cal entendre una «particular manera de mantenir un creixement demogràfic sostingut amb una fecunditat relativament baixa (…) gràcies a l’aportació sistemàtica de contingents migratoris, i que probablement es podia remuntar a mitjan segle XVII amb l’arribada de les migracions franceses» (p.145). Sosté Domingo que «aquesta realitat demogràfica incontestable ha estat acompanyada d’una reformulació de la societat (i la identitat) catalana on l’arribada d’immigrants forma part de les estratègies de reproducció social, i on la llengua (…) juga un paper fonamental en la socialització de la immigració com a marcador identitari de la societat catalana» (p.287) -un procés d’integració en el qual l’ascensió social ha estat fonamental. Aquest procés s’ha realitzat al llarg del segle XX en un context de migracions massives (provinents d’Espanya, primer, i internacionals després) i d’escassa capacitat de les institucions catalanes (si és que aquestes existien) per gestionar aspectes claus d’aquesta immigració (la regularització de la immigració ha restat tothora en mans del govern central). Potser per això hom ha dubtat sovint que la societat i/o les institucions catalanes tinguessin prou capacitat per a garantir tal socialització, i la boira dels temors vandellosians no s’ha acabat de dissipar mai. Domingo, en canvi, rebutja aquestes pors.
Història! Bloc de Genís Barnosell 
Retroenllaç: Per #SantJordi2015 , llibres d’història de Catalunya | Història! Bloc de Genís Barnosell