Amb el títol de “1714, la gran derrota”, la Revista de Girona de setembre-octubre de 2014 (n.286) dedica un dossier a la Guerra de Successió en l’àrea geogràfica de les comarques gironines, amb textos de Judit Pujadó, Josep Pujol, Pere Gifre, Jordi Turró, Guerau Palmada, Agustí Dalmau, Miquel Puig, Miquel Borrell, Joan Llinàs.
Un recull breu, però amè i eficaç del conflicte en aquestes comarques, que, a més d’una ressenya dels esdeveniments a cada comarca inclou un text sobre el general Moragues, un altre sobre la música gironina de la guerra, i interessants referències a l’ús de la paraula “botifler” a l’època, quan no sembla indicar altre cosa que partidari de Felip Vè, sense cap connotació, ni negativa ni positiva.
Seria difícil d’entendre el desenvolupament de la Guerra de Successió a les comarques gironines si no tinguéssim en compte els enfrontaments constants entre les monarquies hispànica i francesa que havien persistit entre els anys 1694 i 1697. Si bé, com expliquen els autors que escriuen en aquest dossier, hi va haver algunes viles felipistes, com ara Roses, i algunes minories també decantades pels Borbons a Figueres i a Camprodon, la majoria de gironins van restar fidels a la causa austriacista. El 13 de gener de 1714 els sometents d’Arbúcies, Sant Hilari, Espinelves i Viladrau, cansats dels excessos de la soldadesca, es van enfrontar i van derrotar les tropes franceses a la batalla de Grau d’en Sala, a la vila d’Arbúcies, ben a prop de les terres on havia nascut i viscut el general Moragues i per on es va moure sovint buscant voluntaris en aquells temps convulsos (de la presentació)
Història! Bloc de Genís Barnosell 