David Abulafia analitza la història de la Mediterrània a “El gran mar”

Fa 130.000 anys algú va tallar a Creta unes destrals de quars. Descobertes el 2010 mostren com en aquella època tant remota ja es podia, d’una manera o altra, creuar el mar, si bé no hi ha dubte que durant molts mil·lennis més la navegació pel Mediterrani va ser ben escassa. Avui, el Mediterrani és solcat i sobrevolat per milions de persones, ja sigui en els enormes vaixells comercials provinents de la Xina a través del canal de Suez, en les rutes del turisme de masses, o en les pasteres que tot sovint naufraguen al sud d’Espanya o d’Itàlia. Analitzar aquest mar al llarg d’un període tant dilatat és el que ens proposa David Abulafia a The Great Sea, publicat en anglès el 2011 i traduït aquest 2013 al castellà per Editorial Crítica amb el nom de El gran mar -un títol pres d’una benedicció hebrea que resava “beneït siguis, Déu nostre Senyor, rei de l’Univers, que vas crear el gran mar”.

David Abulafia, nascut a Anglaterra i professor a la Cambridge University, descendent de sefardites, (…) és considerat un del grans experts en història del Mediterrani i la seva obra ha estat comparada a la de Braudel, amb qui el nostre autor vol enllaçar explícitament en la introducció de l’obra que comentem.

N’he fet la ressenya a L’Avenç: Genís Barnosell, “El Mediterrani, el ‘gran mar'”, L’Avenç, 396, desembre 2013, p.68-70.

El llibre: David Abulafia, El Gran Mar. Una historia humana del Mediterráneo, Barcelona, Crítica, 2013