A les guerres que van tenir lloc a Espanya a finals del segle XVIII i inicis del segle XIX la religió hi va tenir un paper essencial, tant com a perspectiva per entendre els fets com per proporcionar arguments per a la lluita. Per descomptat, els eclesiàstics van ser a la primera línia d’aquessta interpretació religiosa de la guerra.
El que és més interessant, però, és que
Aquest llenguatge no es limitava als eclesiàstics sinó que amarava també el llenguatge civil i movia a les autoritats a actuar “religiosament”. Com ho explicava molt bé el religiós Fra Manuel Cúndaro per al cas de la defensa de Girona en els setges de 1808 i 1809, “siendo muy cierto que la oración (… ) es la principal fuerza del reino y de sus ciudades, por consiguiente el trofeo de la guerra, y la seguridad de la paz, [la Junta de Gobierno y sus heroicos habitantes] juzgaron necesario recurrir a Dios por medio de ella, pidiéndole con devoto y humilde rendimiento que guardase la ciudad, porque estaban ciertos, que sin su custodía saldrían vanos y frustrados todos los medios y arbitrios, que hasta entonces había sugerido la prudencia, y providenciado la vigilancia”. O sigui, que els mitjans materials eren necessaris però insuficients sense l’oració. Per això, “resolvieron por consiguiente los no menos religiosos y cristianos, que esforzados y valientes geroneses echar mano de aquella arma poderosa y prevenirse con aquel impenetrable escudo que suministra la religión, para rebatir los temidos ataques de las irreligiosas tropas del ejército francés, que apenas la conocían más que para ultrajarla”. Oració i gratitud envers la divinitat pels favors rebuts seran, des d’aquesta perspectiva, elements essencials de lluitar contra aquells que, des de la perspectiva de l’església espanyola, tenien precisament en la “irreligiositat” una de les seves banderes. L’acte que potser crida més l’atenció avui és la concessió a Sant Narcís del títol de Generalíssim de l’exèrcit per tenir en ell “el más firme apoyo, y el garante más seguro de su libertad en el sitio, que amenazaba la Plaza”.
Ho analitzo en un article: Genís Barnosell, “Guerra i religió a Catalunya: 1792-1814” (versions en català i espanyol), Germán Segura / Enrique Sanz, La guerra de Mossèn Rovira. La Sorpresa de Figueres (1811), Ministerio de Defensa, Madrid, 2011, pp.38-51
Història! Bloc de Genís Barnosell 