Amb aquest títol Vicent Flor ens presenta la seva anàlisi de la construcció de la identitat valenciana recent, amb especial èmfasi en el tema del blaverisme. El llibre l’ha editat Editorial Afers i n’he fet la ressenya a L’Avenç del febrer. Els esforços de l’autor
s’han dirigit, d’acord amb tendències recents de la sociologia i la historiografia, a definir amb precisió el discurs del blaverisme -en una anàlisi que aplega tant la ideologia explícita, com tot allò implícit o sobreentès, i també les pràctiques socials i rituals (p.181). Així se’l pot caracteritzar adequadament i, estudiar, a partir d’aquí, les raons del seu èxit. El blaverisme apareix, des d’aquest punt de vista, com un moviment populista, anticatalanista, conservador, regionalista i essencialista (…) [Entre altres raons] L’èxit del blaverisme rauria en gran mesura en la seva capacitat de connectar amb la identitat valenciana preexistent, elaborada de la Renaixença ençà i que afirmava la valencianitat com una variant de l’espanyolitat i, sovint, en contraposició a la catalanitat.
Genís Barnosell, “Noves glòries a Espanya”, L’Avenç, 376, febrer 2012, pp.62-64