Quan el novembre de 2009 el president dels EUA, Barack Obama, va visitar el Japó, no va incloure ni Hiroshima ni Nagasaki en el seu recorregut. Un cable de l’ambaixada dels EUA al Japó de setembre de 2009 (fet públic per Wikileaks i destacat per Japan Times) avisava la Casa Blanca que un alt funcionari del ministeri d’afers exteriors japonès ho havia desaconsellat pel caràcter simbòlic que podia tenir com a crítica a l’energia nuclear -i és que l’abril del mateix 2009 Obama havia expressat a Praga el seu desig d’un món lliure d’armes nuclears.
Obama no va anar a Hiroshima. Però un periodista japonès li va preguntar no només si aniria a les dues ciutats sinó també si li sembla correcte que els EUA llancessin les dues bombes. Obama va dir que li agradaria anar-hi en el futur, que creia que americans i japonesos compartien el desig d’un futur sense armes nuclear, i va esquivar la pregunta sobre si havia sigut correcte o no el llançament de les bombes. Refredava, així, les expectatives de desarmament -com es recomanava que cali fer en el cable secret de l’ambaixada-, però el fet d’esquivar la pregunta sobre les bombes no va fer que la qüestió passés desapercebuda als EUA. Alguns comentaristes van assenyalar la voluntat de sectors demòcrates per demanar disculpes però fer-ho, podria provocar, segons els conservadors, ressentiment entre els familiars del soldats americans morts al Pacífic. Per als conservadors, demanar disculpes seria, també, un gest de debilitat.
L’any següent, en l’aniversari de la destrucció d’Hiroshima, la Casa Blanca va enviar una representació oficial a la commemoració que cada any es fa al Japó. Malgrat que no hi va haver disculpa, el fet va ser ben rebut per les famílies dels supervivents. Als EUA, en canvi, el gest va ser interpretat com una disculpa per sectors conservadors. La cadena Fox, per exemple, va destacar les crítiques fetes pel fill del pilot de l’Enola Gay, que va acusar el president de voler “reescriure la història”.
Es pot dir, per tant, que la capacitat de mirar el passat de cara no abunda enlloc. Però el més important és crec una altra cosa, més enllà dels sentiments d’uns o altres: l’ús polític de la història i els lligams d’aquesta història amb projectes de futur com el desarmament. És sobre això que hauríem de reflexionar.
“Obama Declines To Defend U.S. Bombing Of Hiroshima, Nagasaki”, Newsbusters.org (exposing & combating liberal media bias), 13/11/2009
Toby Harnden, “Is Barack Obama going to apologise for Hiroshima?”, The Telegraph, 16/11/2009
“Obama accused of Apologizing for Hiroshima”, nation.fownews.com, 5/8/2010
David McNeill, “Obama revives debate about Hiroshima with envoy decision”, The Independent Asia, 6/8/2010
“Obama Hiroshima trip discouraged in ’09: Wikileaks cable”, Japan Times, 28/11/2011
Història! Bloc de Genís Barnosell 