Vaig dir fa uns dies que l’accident nucler del Japó no havia sigut la catàstrofe que en algun moment semblava que podia ser, però que tot i això la meva valoració de tot plegat era pessimista. Tanmateix, els maldecaps es continuen acumulant i ahir vam saber que s’ha trobat plutoni en el perímetre de la central, fet que voldria dir que els controls de la central estan fallant.
Enmig del pessimisme generalitzat per una crisi que no s’acaba ha saltat la notícia que el govern japonès ha suggerit nacionalitzar la central. Ja veurem si es porta a terme o no, però la cosa és que la notícia entra plenament en la lògica de les centrals nuclears: com que els costos són tant grans (i més en cas d’accident) se’n socialitzen una part (com ara l’emmagatzemament de residus, o aquí el rescat de la central) i, fet això, es privatitzen els beneficis de la gestió, que seria deficitària si hagués de comptar totes les despeses.
Als temps que vivim hi ha un altre problema: no sembla que aquest model es limiti a les nuclears.