Si ens posem optimistes, haurem vist a Egipte una genuïna revolta popular contra el poder despòtic. Desorganitzada en un inici, a més, la revolta hauria sigut una revolta feta a través de les xarxes socials. Tots els ingredients, per tant, per a somniar desperts sobre el poder de la xarxa i la llibertat.
L'exèrcit al costat de la revolta, o sigui, la revolta en mans de l'exèrcit.
No nego que el que acabo de relatar sigui una part de la veritat. Efectivament, la revolta va esclatar per contagi de Tunis i sembla que va agafar per sorpresa a la majoria de l’oposició. Alhora, però, hi ha prou preguntes sense respostes clares. Només uns pocs exemples.
De la banda de l’exèrcit, quina mena de dissidències internes hi havia dins seu perquè la seva cúpula es desfés de Murabak amb aparent facilitat?
Tenen aquests comandaments de l’exèrcit prou capacitat per portar a terme els seus projectes en un país corrupte de dalt a baix? Ja no queden partidaris de Murabak?
I de la part dels manifestants, a qui representen exactament els aproximadament dos milions de manifestants que hi hagut, en un país de més de 80.000.000 de persones dels quals el 2008 només usava internet el 16%?
Quin paper han tingut en la revolta organitzacions com els Germans Musulmans que si bé sovint han sigut perseguits també disposen d’extenses xarxes de contactes per tot el país?
No es tracta de fer-se el pessimista, ni de treure “mèrits” a la revolta, ni res de semblant. Només es tracta de mirar-se els fets amb ulls una mica crítics.
Història! Bloc de Genís Barnosell 