Amb aquest títol escric avui a El Punt sobre la situació d’Israel i Palestina. Els informes de l’ONU acumulen dades, que cap dels contendents sembla disposat a reconèixer, i que dibuixen una situació que s’allunya dels eslògans fàcils amb què alguns volen caracteritzar la situació. El podeu llegir aquí.
El conflicte d’Israel i Palestina ha tornat a les nostres pantalles, amb l’habitual dicotomia de bons i dolents. Però tot plegat és una mica més complex.
Fa menys d’un any que l’informe Goldstone, iradament rebutjat per totes les parts, va acusar Israel de crims de guerra per l’operació militar de desembre de 2008 i gener de 2009 a la Franja de Gaza. A banda de les nombroses víctimes civils, l’informe detallava, entre altres fets, destruccions d’instal·lacions industrials, de producció d’aliments, de subministrament i tractament d’aigua, i d’habitatges. Com havia estat denunciat altres vegades, es tractava de pràctiques «de destrucció indiscriminada», no justificades per necessitats militars. Si bé l’informe acusava principalment Israel, també evidenciava que grups armats palestins havien llançat, des del 2001, 8.000 coets i morters contra Israel, atacant deliberadament la població civil (fet que constitueix igualment un crim de guerra).
Els informes de l’ONU diuen més coses. L’habitual afirmació que Israel és una democràcia ha de ser matisada pel tracte discriminatori que sofreixen els palestins que en són ciutadans i per episodis de brutalitat policial contra els que protesten per les polítiques oficials.
Però la situació sembla ser molt pitjor a l’altra banda. Fa temps que s’adverteix que la lluita pel poder entre Hamas i l’Autoritat Palestina porta a discriminacions, detencions, agressions i fins i tot assassinats de militants i simpatitzants dels uns i dels altres. I en un clima de violència i impunitat creixents, també augmenta la intolerància religiosa en els territoris palestins, amb agressions i intimidacions contra els cristians que hi viuen. En definitiva, el conflicte radicalitza actituds i, en nom de l’ordre, les autoritats vulneren els drets humans de les mateixes poblacions que diuen defensar.
I encara podríem parlar dels afers d’altres estats implicats, com Turquia i els kurds, o Egipte i el seu bloqueig de Gaza. Tot plegat, massa zones d’ombres per conformar-nos amb eslògans fàcils.
Història! Bloc de Genís Barnosell 