No hi ha cap dubte de les terribles conseqüències que la Guerra del Francès va tenir a Catalunya, com mostren els freqüents desplaçaments de població que van provocar els combats o les tragèdies col·lectives de les preses de Tarragona i Girona. Al llarg del segle XIX, la presència dels supervivents de la guerra, les nombroses ruïnes i una política de memòria que glorificava tots aquells fets, van mantenir-ne el record, no només en els actes oficials sinó també en la vida quotidiana.
Un exemple és la Guia-cicerone de la Inmortal Gerona, obra de Enric Claudi Girbal que es va publicar a Girona el 1866. Al llarg de les seves pàgines no deixa passar ocasió de vincular racons i edificis de Girona amb la guerra, com mostren alguns exemples:
LLADONERS (plaza dels): La etimología del nombre de esta plaza proviene de haber en ella antiguamente algunos árboles de tal nombre, ó sean almeces o lotos, los cuales fueron arrancados de dicho punto con motivo del sitio de 1808 o 1809 (p.97)
PRINCESA (plaza de la): Antiguamente llamábase de San Agustin por hallarse en ella el convento de estos religiosos (…) En 1673 la parte edificada se cedió para cuartel con motivo de la guerra con Francia, y con la de la Independencia quedó casi arruinado (p.98)
Al pié de las gradas del presbiterio [de la Iglesia de San Félix] se halla la sepultura en que yacen los restos del invicto defensor de Gerona en 1809, D.Mariano Alvarez de castro (p.107)
Agradecidos los gerundenses á su patrono, por cuya mediacion se libraron de caer bajo la dominacion francesa, dándoles valor para resistir el famoso asalto de la noche del 20 al 21 de junio de 1808; en 1º de julio nombraron al Santo Generalísimo de mar y tierra del corregimiento de Gerona (109-110)
Història! Bloc de Genís Barnosell 