Aquest cap de setmana s’ha celebrat la commemoració del 650 aniversari de la Generalitat. El divendres va tenir lloc l’entrega a la Generalitat de la galeria règia dels comtes de Barcelona, per part de l’Ajuntament de Barcelona.
Com assenyala el dossier que ha preparat la Generalitat:
La Galeria dels comtes i comtes-reis de Catalunya-Aragó està formada per cinquanta-quatre pintures a l’oli que representen la genealogia de la casa comtal de Catalunya i Aragó. La part principal d’aquesta sèrie, quaranta-sis quadres, va ser pintada per l’artista Filippo Ariosto entre el juliol del 1587 i l’agost del 1588 com un encàrrec de la Diputació General o Generalitat. Ariosto arribava a Barcelona procedent de Saragossa, on la Diputació d’Aragó li havia encarregat la realització d’una galeria de retrats similars, que no s’ha conservat. L’objectiu de la Diputació del General o Generalitat quan va fer aquest encàrrec era elaborar una galeria icònica dels comtes i comtes-reis de Catalunya-Aragó des dels seus orígens fins a aquell moment, amb Felip II com a comte vigent. La sèrie havia de decorar la Sala Nova de la Diputació que s’acabava de construir al Palau de la Generalitat (actual Saló Daurat). Les directrius historiogràfiques les va marcar principalment Francesc Calça, membre de la Universitat de Barcelona, historiador i polític.
El rei visigòtic Wamba, en la interpretació de la galeria règia dels comtes de Barcelona
Si s’observen els monarques representats en aquesta sèrie, per descomptat una part fonamental la constitueix la casa de Barcelona, de Guifré el Pilós (S.IX) a Martí l’Humà (finals S.XIV – inicis S.XV). Tanmateix, la galeria va ser ampliada amb monarques francs o visigots, anteriors, en els quals es volia fer reposar la legitimitat de la casa de Barcelona -cal recordar la insistència dels comtes barcelonins a renovar els seus juraments de fidelitat respecte dels francs al llarg del segle X, fet que no s’esgotà fins que quedà ben evident la impossibilitat del regne franc d’ajudar-los en contra dels regnes musulmans. Per això a la galeria règia hi figuren personatges com Ataülf, un dels primers reis visigòtics de la Península Ibèrica; Wamba, un rei visigot del segle VII consagrat a Toledo, o Carlemany, el rei franc del segle VIII que amplià el seu regne fins abastar bona part de la França i Alemanya actuals.
Per altra banda, és ben evident que la Generalitat acceptà amb normalitat tant la nova dinastia Trastàmara, com els Àustries. I després que Filippo Ariosto pintés la majoria de retrats, s’anaren afegint els monarques següents fins el 1714, quan la Generalitat va ser abolida. Després d’aquesta data la Reial Audiència -la nova institució que junt amb el Capità General governava el país d’acord amb els desitjos del rei absolut, va continuar afegint monarques a la galeria, fins a Isabel II, ja en ple segle XIX -quan, amb la Revolució Liberal, aquestes institucions, al seu torn, van desaparèixer.
En conjunt, aquesta galeria és un molt bon exemple d’una de les idees fonamentals de la Catalunya i l’Europa modernes: que una terra no es pot governar sense un (o altre) rei
Certament, l’acte amb més repercussió ha estat, però, el discurs pronunciat pel president Montilla el dissabte. Un discurs densament historicista que comença, precisament, per una cita de Jaume Vicens que assenyala el paper de la història per comprendre el present.
Història! Bloc de Genís Barnosell 