Probablement, el més raonable que he llegit sobre la compra per part del Ministeri de Cultura del fons fotogràfic d’Agustí Centelles és l’article de Joan Boadas, publicat fa uns dies a El Punt (2/12/2009):
Com poden dues administracions públiques que es nodreixen dels impostos dels mateixos ciutadans competir de manera despietada per aconseguir un fons documental fotogràfic que pertany a uns privats? No semblaria més lògic que l’administració més allunyada fes costat a la més propera, i que té les competències de cultura traspassades, i en lloc d’atiar el foc de la competència procurés que els recursos públics, d’una escassetat dramàtica per a tantes coses, tinguessin un ús al més coherent possible?