2es Jornades de Bones Pràctiques

Els propers 12 i 13 de juliol tenen lloc a la UdG les 2es Jornades de Bones Pràctiques, amb el següent programa

Dimarts, 12 de juliol de 2011

09.00 – 09.30

Lliurament de documentació

09.30 – 10.00

Inauguració

10.00 – 11.00

Presentació de les noves Xarxes d’Innovació Docent (XID) del curs 2011 – 12

A càrrec de Josefina Ferrés. Cap de la Unitat d’Innovació Docent. ICE Josep Pallach

XID sobre Aprenentatge per Projectes

A càrrec de: Inés Ferrer. Membre de la Xarxa

XID sobre Aprenentatge Reflexiu

A càrrec de: Maria Pallisera. Membre de la Xarxa

Debat conjunt

11.00 – 11.30

Pausa-cafè

11.30 – 12.30

Presentació d’experiències

Modera: Gonzalo Escobar. Facultat de Dret

126 Una experiència d’internacionalització: viatge d’estudis en la modalitat d’intercanvi entre estudiants d’educació social i altres

Judit Fullana; Anna Planas; Maria Pallisera

131 L’ús de dades reals per a la realització de pràctiques basades en l’aprenentatge cooperatiu (pràctiques d’hidrogeologia)

Anna Menció

135 Participació a l’aula: experiència a química inorgànica descriptiva -química dels elements-

Josep Duran; Josep Antoni Vieta

Debat conjunt

12.30 – 13.30

Presentació: Aprenentatge informal i xarxes socials: Facebook com a complement de la formació tradicional

A càrrec de Josep M. Castel. Universitat Autònoma de Barcelona

Dimecres, 13 de juliol de 2011

09.30 – 10.30

Presentació del treball de les Xarxes d’Innovació Docent (XID) de la UdG

Modera: Josefina Ferrés. Cap de la Unitat d’Innovació Docent. ICE Josep Pallach

XID sobre l’Aprenentatge Basat en Problemes

A càrrec de: Carles Rostan. Membre de la Xarxa

XID sobre Aprenentatge Cooperatiu

A càrrec de: Albert Ruda. Coordinador de la Xarxa

XID sobre Avaluació

A càrrec de: Lino Montoro. Coordinador de la Xarxa

Debat conjunt

10.30 – 11.15

Presentació d’experiències

Modera: Genís Barnosell. Facultat de Lletres

124 Competències interpersonals. Proposta formativa pels estudiants de primer de Grau d’Educació

Judit Fullana; Anna Planas; Carles Serra; Montse Castro

132 Les tècniques científiques integrades III del Grau de Ciències Ambientals: una experiència de pràctiques basada en un disseny per competències

David Brusi; Josep M. Bas; David Estany; Anna Romaní; Silvia Abril; Dani Boix; Agustí Rodríguez; Lluís Zamora

Debat conjunt

11.15 – 11.45

Pausa-cafè

11.45 – 12.45

Presentació d’experiències

Modera: Esther Barrabés. Escola Politècnica Superior

129 Aprendre a aprendre a partir de la coavaluació: una experiència d’autoregulació d’aprenentatges a partir dels blocs educatius dels alumnes de Grau d’Educació Primària

Salvador Calabuig

130 Creació d’un banc de preguntes, mitjançant la plataforma moodle, per l’ús de qüestionaris en la docència d’ecologia

Lluís Zamora; Rocío López; Stéphanie Gascón; Dani Boix; Anna Romaní; Helena Guasch; Anna Vila

136 Gestió de treballs individualitzats en grups grans

Jaume Pitarch; Elena Roget

Debat conjunt

12.45 – 13.30

Presentació del “Portal informàtic GEOCAMP” (Distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària)

A càrrec de David Brusi. Facultat de Ciències

13.30

Cloenda

Tota la informació aquí.

Univest 2011

Al web de l’UNIVEST’11 estan disponibles els vídeos de les sessions plenàries del Congrés, a més d’un recull fotogràfic i algunes notes de premsa sobre l’esdeveniment (clica aquí)

El Congrés UNIVEST’11 ha estat dedicat a l’autogestió de l’aprenentatge en el marc de la Universitat.

Univest 2011

Al web de l’UNIVEST’11 estan disponibles els vídeos de les sessions plenàries del Congrés, a més d’un recull fotogràfic i algunes notes de premsa sobre l’esdeveniment (clica aquí)

El Congrés UNIVEST’11 ha estat dedicat a l’autogestió de l’aprenentatge en el marc de la Universitat.

Univest 2011

Entre avui i demà té lloc a la UdG una nova edició del Congrés Univest

Organitzat pel Vicerectorat de Política Acadèmica i l’Institut de Ciències de l’Educació Josep Pallach, l’Univest’11 tindrà lloc a l’Aula Magna de la Universitat de Girona, situada a l’Església Sant Domènec. Aplegarà 400 participants (provinents de Catalunya, de l’Estat Espanyol i també de l’estranger) i es presentaran un total de 211 comunicacions.

Es tracta d’una proposta innovadora en la qual el professorat, els estudiants i el personal d’administració i serveis estan convidats a aportar-hi les seves idees, reflexions i punts de vista particulars respecte dels següents eixos temàtics: Planificació de la docència centrada en l’estudiant, Avaluació, Tutorització, Participació dels estudiants en la vida universitària, i Experiències fora de les aules ordinàries de classe.

Meritxell Estebanell, directora de l’Institut de Ciènces de l’Educació Josep Pallach, considera que “és important entendre que amb el procés de renovació que s’està vivint a l’ensenyament superior, un dels principals canvis es produeix en el fet de situar l’estudiant i el seu procés d’aprenentatge en el centre de totes les actuacions que tenen lloc a la Universitat. S’ha passat de prioritzar els continguts i la docència a situar els aprenents i la creació de coneixement en l’eix principal de l’activitat universitària. I aquest canvi de mentalitat no resulta fàcil de fer. Per això, és important crear espais on els agents implicats es puguin reunir, debatre, compartir experiències i plantejar solucions de futur que ajudin a avançar en aquesta línia. Aquest és l’objectiu que es va pretendre quan es va crear un congrés internacional centrat en la universitat i els estudiants, l’Univest.”

Les dues edicions anteriors, realitzades els anys 2008 i 2009, es van centrar en “L’estudiant, eix del canvi a la universitat” i en les “Claus per a la implicació dels estudiants a la universitat”, respectivament.

Atenent als interessos i preocupacions manifestats en la darrera edició del Congrés, s’ha escollit com a focus de treball per a l’Univest’11 “L’autogestió de l’aprenentatge”. El programa intentarà oferir visions actualitzades que permetin orientar millor el treball de tots els responsables de facilitar els processos i oferir les eines necessàries, per tal que els estudiants puguin desenvolupar adequadament el seu treball a la universitat.

Com en les edicions anteriors, es contemplen dos espais de treball diferents: les conferències plenàries i les taules de comunicacions.

Conferències plenàries:

• La gestió del treball autònom per part de l’estudiant

A càrrec de Dr. Luis Alberto Branda. Professor de la Universitat de Girona

Comentaris i rèpliques a càrrec de:

• Dra. Adriana Gewerc. Professora. Universidad de Santiago de Compostela

• Sra. Neus Prat. Estudiant. Universitat de Girona

• L’avaluació: una qüestió de responsabilitat

A càrrec de : Dra. Martine Beauvais. Professora. Université Lille 1

Comentaris i rèpliques a càrrec de:

• Dr. Javier Paricio. Professor. Universitat de Saragossa

• Sr. Alfonso Nicholls. Estudiant. Universitat de Cantabria

• L’estudiant a la universitat 2.0: la generació Einstein

A càrrec de Sr. Jeroen Boschma. Agència Keesie

Comentaris i rèpliques a càrrec de:

• Sr. Miquel Àngel Prats. Professor. CETEI-Fundació Joan XXIII / FPCEE Blanquerna – URL

• Sr. Markus Alatalo. Estudiant. Savonia University of Applied Sciences

D’altra banda, les taules de comunicacions s’organitzaran en sessions de debat paral·leles. Enguany s’han programat un total de 19 sessions que seran dinamitzades per un relator i referides als eixos temàtics proposats per aquesta edició.

Tota la informació aquí.

Jornada de portes obertes a la UdG

Al llarg del dia d’avui es realitza la Jornada de Portes Obertes a la UdG, amb la intenció de presentar el conjunt d’estudis de la UdG als estudiants de batxillerat i als centres de secundària.Més de 2.500 estudiants s’han inscrit per visitar els centres i rebre, així, orientació per decidir la carrera universitària que volen cursar.

Una de les prioritats de la UdG és la d’enfortir les relacions amb el territori. Els lligams amb els centres, els professors i els estudiants de secundària, amb les seves famílies i, en definitiva, amb tots els ciutadans, és un valor estratègic que es renova cada any, de manera simbòlica, quan és duen a terme les Jornades de Portes Obertes.

Diverses són les Jornades de Portes Obertes (JPO) que han estat programades per l’any 2011 a la UdG. N’hi ha que es dediquen de manera específica als professors de secundària per tal que sàpiguen, de primera mà, els aspectes més innovadors de la docència i la metodologia que s’utilitza a la Universitat de Girona i, sobretot, que coneguin totes les possibilitats de col·laboració que ofereix als estudiants preuniversitaris (tant de batxillerat com d’ESO). També n’hi ha d’específiques per als estudiants, en les quals poden descobrir les Facultats, les aules i els laboratoris, compartir els que, possiblement, seran els seus futurs espais de treball. I encara n’hi ha una tercera en què la UdG obre les seves portes a tots els ciutadans que la vulguin explorar.

TOTA LA INFORMACIÓ A LA WEB DE LA UDG

A Lletres, com l’any passat, s’ha emplenat la Sala de Graus.

Així que pugui, una crònica del dia.

Més sobre la famosa "governança" de les Universitats

Ahir La Vanguardia (no ho he vist a altres diaris) publicava un article dels rectors i rectores de les universitats públiques catalanes.  Hi exposen el seu punt de vista sobre els possibles canvis en el govern de les universitats. El text, de fet, és molt moderat. Diu, per una banda, que els resultats no són ni molt menys dolents com a vegades es diu:

con una inversión pública por estudiante que se sitúa en torno a 8.000 euros por año, la universidad pública catalana forma titulados universitarios que compiten dignamente en el espacio europeo de educación superior

los estudios de la AQU sobre inserción laboral muestran una elevada ocupabilidad de nuestros titulados. Y más del 80% de estos está satisfecho con la formación recibida, respecto al puesto de trabajo que ocupa tres años después de su graduación.

la producción científica de nuestras universidades se encuentra por encima de la de países como Dinamarca o Finlandia, con respecto a calidad y cantidad, y que sale muy bien parada de la comparación internacional a escala global.

I que tot plegat es fa amb molts menys recursos per estudiant que els països capdavanters. Per això, i aquesta és la segona gran idea, malgrat que “no estamos satisfechos con la situación actual”,

deseamos que la discusión que debe producirse sea planteada en profundidad, a partir de la definición del modelo de universidad que nuestra sociedad quiere para el siglo XXI. Y de una clara formulación del porqué y el cómo de su autonomía, que no se ha de esgrimir solo como un mero mandato constitucional, sino que se ha de abogar por convicción.

Es por todo esto por lo que queremos hablar de gobernanza y financiación de las universidades como un todo inseparable, a partir de un diagnóstico riguroso y con la implicación de todos los agentes.

O sigui, entenc jo, que reclamen participar directament en un debat que s’ha de fonamentar en les dades conegudes i en el que han de participar tots els agents implicats, incloses, és clar, les universitats.

Ja deia que el text és moderat. No es qüestiona a ningú, ni s’avança cap idea amb les quals les universitats haurien de participar en el debat. Però penso que és un bon text. Un indici, potser, que els equips de rectorat volen fer quelcom més que gestionar els decrets i els diners que vénen de més amunt.

Més sobre la famosa “governança” de les Universitats

Ahir La Vanguardia (no ho he vist a altres diaris) publicava un article dels rectors i rectores de les universitats públiques catalanes.  Hi exposen el seu punt de vista sobre els possibles canvis en el govern de les universitats. El text, de fet, és molt moderat. Diu, per una banda, que els resultats no són ni molt menys dolents com a vegades es diu:

con una inversión pública por estudiante que se sitúa en torno a 8.000 euros por año, la universidad pública catalana forma titulados universitarios que compiten dignamente en el espacio europeo de educación superior

los estudios de la AQU sobre inserción laboral muestran una elevada ocupabilidad de nuestros titulados. Y más del 80% de estos está satisfecho con la formación recibida, respecto al puesto de trabajo que ocupa tres años después de su graduación.

la producción científica de nuestras universidades se encuentra por encima de la de países como Dinamarca o Finlandia, con respecto a calidad y cantidad, y que sale muy bien parada de la comparación internacional a escala global.

I que tot plegat es fa amb molts menys recursos per estudiant que els països capdavanters. Per això, i aquesta és la segona gran idea, malgrat que “no estamos satisfechos con la situación actual”,

deseamos que la discusión que debe producirse sea planteada en profundidad, a partir de la definición del modelo de universidad que nuestra sociedad quiere para el siglo XXI. Y de una clara formulación del porqué y el cómo de su autonomía, que no se ha de esgrimir solo como un mero mandato constitucional, sino que se ha de abogar por convicción.

Es por todo esto por lo que queremos hablar de gobernanza y financiación de las universidades como un todo inseparable, a partir de un diagnóstico riguroso y con la implicación de todos los agentes.

O sigui, entenc jo, que reclament participar directament en un debat que s’ha de fonamentar en les dades conegudes i en el que han de participar tots els agents implicats, incloses, és clar, les universitats.

Ja deia que el text és moderat. No es qüestiona a ningú, ni s’avança cap idea amb les quals les universitats haurien de participar en el debat. Però penso que és un bon text. Un indici, potser, que els equips de rectorat volen fer quelcom més que gestionar els decrets i els diners que vénen de més amunt.

Una nova “governança” per a les universitats?

Llegeixo aquests dies a la premsa que el govern de la Generalitat es planteja explícitament la reforma de la “governança”, o sigui, del govern, de les Universitats. Aspectes com ara l’elecció i atribucions del rector o rectora, el paper dels consells socials i del claustre, la designació o decisió de degans o caps de departament, són aspectes que, es diu, cal revisar. De fet, fa temps que aquesta qüestió cueja i moltes de les propostes van en la direcció de pensar que a les Universitats hi ha massa democràcia i que el que cal és, per entendre’s, més gerència (una opinió francament qüestionable). En tot cas, si alguna cosa no falten són propostes:

Llibre blanc de la Universitat de Catalunya

The extent and impact of higher education governance reform across Europe, 2006-2008 (Informe encarregat per la Comissió Europea)

Estrategia Universidad 2015: “La EU2015 es una iniciativa del Gobierno de España encaminada a la modernización de las universidades españolas mediante la coordinación de los correspondientes sistemas universitarios autonómicos y el desarrollo de un moderno Sistema Universitario Español. Esta iniciativa, impulsada inicialmente en 2008 por el Ministerio de Ciencia e Innovación (MICINN), está hoy pilotada por el Ministerio de Educación a través de la Secretaría General de Universidades, con el apoyo de las correspondientes consejerías de las Comunidades Autónomas, así como de las propias universidades”

També hem pogut llegir opinions als diaris, com ara:

Màrius Rubiralta, Secretario General de Universidades, gener 2011

Elisenda Paluzie, degana , gener 2011

Però, tot plegat, potser ho oblidem, depèn d’una llei orgànica de l’estat, que serà la que establirà la normativa espanyola o adaptarà, si és el cas, la normativa europea:

sin perjuicio de la influencia que, en relación con el gobierno de la Universidad, tienen normas autonómicas concretas (las que abordan la composición y funciones de los Consejos Sociales, por ejemplo) como los propios estatutos de las universidades en tanto que reglas básicas de organización y funcionamiento interno de la institución, el referente normativo sigue siendo la Ley Orgánica de Universidades. En efecto, cualquiera de las normas primeramente citadas cuenta con una “autonomía” muy relativa, pues se hallan obligadas a respetar, so pena de ilegalidad, los parámetros que previamente hubiera marcado la LOU de cara al posterior desarrollo normativo estatutario o autonómico (Estrategia Universidad 2015, La gobernanza de la universidad y sus entidades de investigación e innovación, borrador).

Per cert, bon començament per al tema: “governança”, paraula usada a tort i a dret, no és ni a l’Alcover Moll ni al DIEC2!

Una nova "governança" per a les universitats?

Llegeixo aquests dies a la premsa que el govern de la Generalitat es planteja explícitament la reforma de la “governança”, o sigui, del govern, de les Universitats. Aspectes com ara l’elecció i atribucions del rector o rectora, el paper dels consells socials i del claustre, la designació o decisió de degans o caps de departament, són aspectes que, es diu, cal revisar. De fet, fa temps que aquesta qüestió cueja i moltes de les propostes van en la direcció de pensar que a les Universitats hi ha massa democràcia i que el que cal és, per entendre’s, més gerència (una opinió francament qüestionable). En tot cas, si alguna cosa no falten són propostes:

Llibre blanc de la Universitat de Catalunya

The extent and impact of higher education governance reform across Europe, 2006-2008 (Informe encarregat per la Comissió Europea)

Estrategia Universidad 2015: “La EU2015 es una iniciativa del Gobierno de España encaminada a la modernización de las universidades españolas mediante la coordinación de los correspondientes sistemas universitarios autonómicos y el desarrollo de un moderno Sistema Universitario Español. Esta iniciativa, impulsada inicialmente en 2008 por el Ministerio de Ciencia e Innovación (MICINN), está hoy pilotada por el Ministerio de Educación a través de la Secretaría General de Universidades, con el apoyo de las correspondientes consejerías de las Comunidades Autónomas, así como de las propias universidades”

També hem pogut llegir opinions als diaris, com ara:

Màrius Rubiralta, Secretario General de Universidades, gener 2011

Elisenda Paluzie, degana , gener 2011

Però, tot plegat, potser ho oblidem, depèn d’una llei orgànica de l’estat, que serà la que establirà la normativa espanyola o adaptarà, si és el cas, la normativa europea:

sin perjuicio de la influencia que, en relación con el gobierno de la Universidad, tienen normas autonómicas concretas (las que abordan la composición y funciones de los Consejos Sociales, por ejemplo) como los propios estatutos de las universidades en tanto que reglas básicas de organización y funcionamiento interno de la institución, el referente normativo sigue siendo la Ley Orgánica de Universidades. En efecto, cualquiera de las normas primeramente citadas cuenta con una “autonomía” muy relativa, pues se hallan obligadas a respetar, so pena de ilegalidad, los parámetros que previamente hubiera marcado la LOU de cara al posterior desarrollo normativo estatutario o autonómico (Estrategia Universidad 2015, La gobernanza de la universidad y sus entidades de investigación e innovación, borrador).

Comunicat de la UdG arran de la sentència del TS en matèria d'immersió lingüística

Arran de les recents sentències del Tribunal Suprem en relació a la llengua catalana i a la introducció de la llengua castellana com a vehicular en l’ensenyament, el Consell de Direcció de la Universitat de Girona expressa:

Que el model educatiu català ha estat i és no solament un exemple de política lingüística eficient sinó que ha servit també per procurar una desitjable cohesió social de les distintes sensibilitats del país.

Que les últimes avaluacions de la OCDE contingudes en l’informe PISA avalen la bondat del sistema d’immersió, un tret distintiu català que, al llarg dels anys, s’ha distingit per una exquisida correcció en les formes, un respecte per la legalitat vigent i una acció decidida en benefici del català com a llengua pròpia.

Que no pot ser tolerada cap tipus d’intromissió judicial que vagi en contra del sentiment expressat per tot un poble, reblat i confirmat per un vot afirmatiu en la màxima instància de consulta popular prevista en una democràcia.

Que Catalunya ha de fer front a aquest nou intent de disgregació, a aquest atac frontal a la llengua catalana, amb la decisió que ve avalada per l’autoritat moral, amb la contundència d’estar lluitant per una llengua i una cultura mil·lenàries i amb la serenitat d’una nació que ha defensat amb convicció i lucidesa els seus drets.

Que la Universitat de Girona és una institució que proclama la seva plena catalanitat “com a manera d’obrir-se a totes les tradicions, avenços i cultures”. Tal i com també proclamen els seus estatuts, “des de la perspectiva de la tolerància i l’universalisme, manifesta la ferma voluntat de promoure la llengua i cultura catalanes”.

Que en atenció a tot plegat, la UdG manifesta la profunda decepció per una sentència que no fa sinó reblar el clau de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut d’Autonomia. La UdG dóna suport a les iniciatives que es duguin a terme per tal de recalcar la validesa del model educatiu i la dignitat de la llengua.