Los sitios de Girona durante la Guerra de la Independencia (1808-1809): más allá del mito

Un artículo publicado en Historia Social que analiza las sorprendentes continuidades en las narrativas que analizaron los sitios de Girona a lo largo de los siglos XIX y XX.

Genís Barnosell, “Los sitios de Girona durante la Guerra de la Independencia (1808-1809): más allá del mito”, Historia Social, 71 (2011), pp.3-19.

Pueden verse las conclusiones aquí.

Disponible el reportatge sobre El gran dia de Girona

El blog del programa Què Qui Com ja ha penjat la gravació del programa que va dedicar ahir al vespre al Gran dia de Girona.

Un moment de rodatge a les muralles de Girona

El podeu consultar aquí.

 

EL Gran dia de Girona, avui, al canal 33

Avui dimecres, el programa de divulgació científica QuèQuiCom del canal 33 dedica la seva emissió al Gran dia de Girona: al quadre de Ramon Martí i Alsina i als fets que representa.

Restaurar el quadre més gran de Catalunya no ha estat fàcil. “El gran dia de Girona” fa uns 12 metres de llarg per 5 i mig d’alçada. Aquest oli de Martí Alsina exalta la resistència èpica dels gironins durant els set mesos de setge napoleònic. Quèquicom visita el lloc dels fets amb l’historiador Genís Barnosell (…). Al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat tracten el quadre com si fos un ferit i abans d’intervenir-lo el diagnostiquen amb raigs X, llums ultraviolades i altres tècniques (Blog del QuèQuiCom)

Serà a les 21:45 al canal 33!

Trobareu una explicació del quadre i dels fets que representa aquí, i un seguiment del procés de restauració i trasllat a Girona aquí.

Avui, una conferència sobre els setges de Girona

En el marc de la IV Festa napoleònica, que comença avui, tindrà lloc a les 20:00 h. una conferència divulgativa sobre els setges de Girona

Actes d’avui, divendres 16 de setembre, de la IV Festa napoleònica de Girona

19:00 h Representació teatral sobre els Setges de Girona a càrrec de l’Associació

Cultural Pocapena.som Teatre de Barri

Lloc: Santa Clara, Pont de Pedra, Rambla de la Llibertat, Plaça Independència

20:00 h Xerrada divulgativa sobre els Setges de Girona a càrrec de Genís Barnosell i David Vivó

Lloc: Capella de Sant Lluc (Davant del Portal de Sobreportes)

Una entrevista al Diari de Girona sobre els setges

El Dominical del Diari de Girona d’avui, 11 de setembre, ha publicat l’entrevista que em van fer aquesta setmana, parlant dels setges de Girona. Alguns fragments:

Sobre l’església

Quin paper juga l’Església en la radicalització de la resistència? Fonamental, perquè presenta la guerra com la lluita entre el bé i el mal. Nosaltres som el bé, i els altres, el mal. Però no només és l’Església, el poder civil i militar els demanen fer processons i plegàries. Alhora, part de l’Església s’adapta a Josep I. A Pamplona el Bisbe fuig, però el vicari cohabita amb els francesos i ha de negociar.

Sobre Álvarez de Castro

S’ha parlat molt de la salut mental d’Alvárez de Castro; des dels seus estudis, com el percep? No és un heroi ni un boig. És un militar del segle XVIII que segueix les Ordenanzas de Carles III, que és el manual del soldat, i en les quals es diu que un comandant de plaça ha de resistir mentre tingui homes i armes. Era molt religiós, i això és important.

Per què decideix resistir fins a les últimes conseqüències? La resistència és obra d’ell, però també dels oficials professionals i de la Junta de Defensa, que agrupa personalitats de la ciutat. Cap al final del setge, els oficials demanen negociar la rendició, perquè ja no tenen tants homes per a la defensa, i s’ha fet una resistència amb honra i valor. Però des d’una concepció religiosa, com la d’Álvarez de Castro, no té sentit rendir-se al diable. És una lluita entre el bé i el mal fins a la fi dels temps. Des d’aquesta lògica no hi ha rendició possible. Pensa que els defensors deien que Sant Narcís, en el primer setge, havia fet un miracle. Quan el comandant estigui malalt, els oficials es rendiran l’endemà, amb el deure acomplert

Sobre la tasca dels historiadors

És feina de l’historiador ajudar la gent a reconèixer que el paisatge que ens envolta és fruit de la història, més enllà dels articles especialitzats.

Pots llegir tota l’entrevista aquí.

El Gran Dia de Girona, a Girona

Demà s’inaugura al Museu d’Art de Girona l’exposició “Ramon Martí Alsina. El gran dia de Girona. Anatomia d’un quadre”, i a la seu de la Generalitat a Girona es presenta el propi quadre “El gran dia de Girona” al lloc on a partir d’ara s’exposarà de forma permanent. La mostra ha estat comissariada per M. Lluïsa Faxedas, professora d’història de l’art de la UdG.

Més informació sobre el quadre i el que representa:

“‘El Gran dia de Girona’, de Ramon Martí i Alsina, aviat a Girona” (28/5/2009): es valora positivament la notícia de la propera portada a Girona del quadre, es presenta la pintura i els fets que representa, i es parla de l’esbós que es podia veure a l’exposició “Girona i França, entre la guerra i la pau, 1659-1939″.

El Gran Dia de Girona” (17/9/2009): explicació dels fets que el quadre representa, l’assalt d’infanteria sofert per Girona el 19 de setembre de 1809,  i característiques tècniques del quadre.

El ‘Gran dia de Girona’ i els setges de la ciutat” (21/9/2009): Entrevista a El Punt, en la qual es contextualitza la jornada del 19 de setembre de 1809 en tot el procés dels setges de Girona; també es recorda que de setges n’hi va haver només dos, perquè un dels suposats setges només va ser un cop de mà (una estratègia militar totalment diferent d’un setge)

Versions de ‘el gran dia de Girona’” (28/5/2010): l’assalt del 19 de setembre de 1809 vist per diferents artistes.

El Gran Dia de Girona” i la III Festa Napoleònica” (15/9/2010): l’arribada del quadre a Girona, ja restaurat.

 

El Gran dia de Girona en plena restauració (foto: Patrimoni gencat)

 

I el post dedicat al Gran dia dins de la sèrie Memòria de la Guerra del Francès al meu bloc Sàpiens.

I tot el procés de restauració del quadre, a Patrimoni gencat!

Demà s'inaugura l'exposició sobre Ramon Martí i Alsina i "El gran dia de Girona"

Demà  s’inaugura al Museu d’Art de Girona l’exposició “Ramon Martí Alsina. El gran dia de Girona. Anatomia d’un quadre”, i a la seu de la Generalitat a Girona es presenta el propi quadre “El gran dia de Girona” al lloc on a partir d’ara s’exposarà de forma permanent. La mostra ha estat comissariada per M. Lluïsa Faxedas, professora d’història de l’art de la UdG.

Més informació sobre el quadre i el que representa als meus blocs:

“‘El Gran dia de Girona’, de Ramon Martí i Alsina, aviat a Girona” (28/5/2009): es valora positivament la notícia de la propera portada a Girona del quadre, es presenta la pintura i els fets que representa, i es parla de l’esbós que es podia veure a l’exposició “Girona i França, entre la guerra i la pau, 1659-1939″.

El Gran Dia de Girona” (17/9/2009): explicació dels fets que el quadre representa, l’assalt d’infanteria sofert per Girona el 19 de setembre de 1809,  i característiques tècniques del quadre.

El ‘Gran dia de Girona’ i els setges de la ciutat” (21/9/2009): Entrevista a El Punt, en la qual es contextualitza la jornada del 19 de setembre de 1809 en tot el procés dels setges de Girona; també es recorda que de setges n’hi va haver només dos, perquè un dels suposats setges només va ser un cop de mà (una estratègia militar totalment diferent d’un setge)

Versions de ‘el gran dia de Girona’” (28/5/2010): l’assalt del 19 de setembre de 1809 vist per diferents artistes.

El Gran Dia de Girona” i la III Festa Napoleònica“ (15/9/2010): l’arribada del quadre a Girona, ja restaurat.

I el post dedicat al Gran dia dins de la sèrie Memòria de la Guerra del Francès al meu bloc Sàpiens.

I tot el procés de restauració del quadre, a Patrimoni gencat!

Visita virtual i catàleg on-line a l'exposició "Girona i França. Entre la guerra i la pau, 1659-1939"

L'autor amb un enorme quadre de Ferran VII, el rei absolut pel qual va lluitar la ciutat

El Museu d’Història de Girona ha posat a disposició de tothom una visita virtual, amb fotografies interactives de 360º, a algunes sales de l’exposició del Bicentenari de les guerres napoleòniques que vaig tenir el gust de comissariar, “Girona i França entre la guerra i la pau, 1659-1939″. També ha posat a disposició de tothom el catàleg de l’exposició.

La vida quotidiana a l'època va ser un eix fonamental de l'exposició

La vida quotidiana a l'època va ser un eix fonamental de l'exposició

Properament oferirem un ampli resum de l’exposició en aquest mateix bloc.

Visita virtual i catàleg on-line de l’exposició “Girona i França. Entre la guerra i la pau, 1659-1939″

L'autor amb un enorme quadre de Ferran VII, el rei absolut pel qual va lluitar la ciutat

El Museu d’Història de Girona ha posat a disposició de tothom una visita virtual, amb fotografies interactives de 360º, a algunes sales de l’exposició del Bicentenari de les guerres napoleòniques que vaig tenir el gust de comissariar, “Girona i França entre la guerra i la pau, 1659-1939″. També ha posat a disposició de tothom el catàleg de l’exposició.

La vida quotidiana a l'època va ser un eix fonamental de l'exposició

La vida quotidiana a l'època va ser un eix fonamental de l'exposició

Properament oferirem un ampli resum de l’exposició en aquest mateix bloc.

200 anys de la capitulació de Girona davant de l'exèrcit napoleònic

Laureano Barrau, La rendició de Girona (detall), segle XIX

Laureano Barrau, La rendició de Girona (detall), segle XIX

Avui fa 200 anys, el 10 de desembre de 1809 a les 7 de la tarda, se signava la capitulació que, després de 7 mesos de setge, entregava la ciutat de Girona a l’exèrcit napolèonic. Uns pocs articles -més uns quants més d’adicionals- estipulaven les condicions d’aquesta entrega -una capitulació, i no una simple rendició, que en la mentalitat de l’època reconeixia que Girona s’havia defensat amb heroisme i honor. Segons aquesta capitulació, i entre altres clàusules, la guarnició havia de passar a França presonera de guerra, es respectaria als habitants de la ciutat que podrien entrar i sortir lliurement de la plaça, es protegiria la religió catòlica, no es perseguiria als membres de les diferents juntes que s’havien organitzat per defensar Girona i la guarnició francesa s’estaria en quarters i no allotjada a les cases (fet que era molt menys gravós per a la població). Aquesta capitulació no estalviaria una colla d’execucions al llarg de la dominació francesa però va lliurar la ciutat del saqueig -a l’època, un “dret” de tot vencedor d’una plaça que no s’havia rendit a temps.

La resistència va costar a Girona reduir la seva població de 8.000 o 9.000 habitants a la meitat (probablement no tots estrictament morts), un 50% de baixes entre la guarnició (entre morts, presoners i desertors), quasi 300 cases enrunades en part o totalment i moltes altres en condicions mínimes d’habitabilitat. La ciutat es recuperaria prou més aviat del que sospitava la historiografia -el 1857 ja havia assolit els 16.000 habitants i els 8.000 o 9.000 ja es devien haver assolit a la dècada de 1820- però no hi ha dubte que els setges de 1808 i 1809 van suposar un cop molt dur.

Aquella llarga resistència, feta molt més en nom del rei absolut i de la religió d’Antic Règim que en conceptes moderns de nació i de llibertat, se’ns apareix avui com a extraordinàriament llunyana. Per això, avui, 200 anys després, no té sentit que continuem discutint si aquella acció va ser heroica o beneita, com va passar fa cent anys. Com he escrit en un altre lloc

Lluny dels temps en què alguns gironins s’esbatussaven per qualificar aquestes actituds d’heroiques o de beneites, avui cerquem de conèixer-les millor. La complexitat del passat és la primera lliçó de la història, i l’estranyesa que sentim, la mesura del pas del temps.

Sobre aquest tema he escrit a la revista Diàleg: Genís Barnosell, “El passat, aquest lloc estrany. A propòsit del 200 aniversari de la capitulació de Girona”, Diàleg, novembre de 2009, http://www.terricabras-filosofia.cat (només per a subscriptors) i en parlaré avui a Ràdio Girona – Cadena Ser a 2/4 d’una del migdia, més o menys. També sobre les motivacions de tant llarga resistència, properament sortirà publicat:

  • Genís Barnosell, “Per Sant Narcís i la Verge del Pilar! Setges i guerra de religió a Girona i Saragossa”, ponència del III Congrés d’Història de Girona, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins
  • Genís Barnosell, “Álvarez de Castro y el sitio de Girona de 1809: deber militar e imperativo religioso en la defensa de la ciudad”, al catàleg de l’exposició que es podrà veure al castell de Sant Ferran de Figueres, Álvarez de Castro y su época (1749-1810)
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.