Col·loqui de Tardor

El Col·loqui de tardor que se celebra cada any a Banyoles, organitzat per la UdG i el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, va dedicat aquest any a La Guerra del Francès (1808-1814) al Pla de l’Estany, analitzant tant la guerra a la comarca com a Catalunya, Europa i l’Imperi, que són els contextos necessaris per entendre la comarca.

Tindrà lloc a Banyoles el 27 i 28 de novembre de 2010

Participen: Anna M. Garcia (UdG), Josep M. Fradera (UdG), Lluís Ferran Toledano i Gemma Rubí (UAB), Genís Barnosell (UdG), Jordi Bohigas (UdG), Pablo de la Fuente (Fundació les Fortaleses Catalanes), Lluís Serrano i Albert Pons (UdG), Joan Vilardell (CECB) i Josep Grabuleda (Arxiu Comarcal de Banyoles.

La Guerra del Francès (1808-1814) suposa, a Catalunya i al conjunt d’Espanya, una entrada cruenta a l’època contemporània. Portadors, segons la perspectiva d’una majoria de la població, dels ideals (o dels mals) de la Revolució, els soldats napoleònics van ser vistos no només com a destructors de cases o béns sinó també com a disruptors de costums i profanadors de la religió. Així, mentre uns pocs afrancesats es mostraven disposats a col•laborar amb l’invasor, molts d’altres s’afegien a una guerra encesa que era entesa com una lluita entre el bé i el mal. I, certament, molts d’altres, també, intentaven sobreviure com podien a un moment històric convuls i perillós.

Per a comprendre bé aquest període, per tant, ens caldrà analitzar el conflicte tant des d’una perspectiva àmplia, que inclogui des del que suposava, per a les mentalitats dominants, viure i lluitar en el marc d’imperis que es volien universals, fins a l’anàlisi local i “micro” que tingui en compte les vivències concretes de tots aquells que van viure aquell període de manera ben anònima. És això el que ens proposem, des del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles i la Universitat de Girona, en aquest nou Col•loqui de tardor, el dissetè, i per això l’hem dividit en una primera part d’anàlisi general, que té en compte Europa, l’imperi espanyol i Catalunya, i una segona part d’anàlisi local i comarcal, centrada en Banyoles i el Pla de l’Estany.

Cal destacar que com a activitats complementàries hi ha disponible una visita als llocs destacats de la Guerra del Francès a Banyoles i a l’exposició La Guerra del Francès a les comarques gironines, 1808-1814, realitzada pel Patronat Eiximenis de la Diputació de Girona, que es podrà visitar a l’edifici del Tint.

El Col·loqui se celebra amb conveni amb l’Ajuntament de Banyoles, amb el suport de la Diputació de Girona – Patronat Francesc Eiximenis i la Fundació privada Girona, Universitat i Futur, i amb la col·laboració de Caixa Girona i Club Natació Banyoles.

Tota la informació al CECB (i pdf Col·loqui de tardor).

La notícia a l’AVUI+EL PUNT (2/11/2010)

El discurs d’Obama: patriotisme i religiositat

Amb aquest article, publicat ahir a El Punt, volia indicar tres característiques que hem semblen clau en el discurs de Barack Obama: el patriotisme, la religiositat, i l’historicisme -tres elements que són fonamentals per entendre una mica més al president dels EUA més enllà de l’Obamamania.

Sobre aquest tema he llegit recentment l’article de Francesc Marc Álvaro a La Vanguardia que, entre altres qüestions, destaca encertadament les diferències entre la cultura política dels EUA i l’europea. També d’Àngel Duarte a l’AVUI, que escriu sobre la imprecisió del programa d’Obama. I de Francisco Fuster a Ojos de Papel, que també insisteix en la mateixa imprecisió, alhora que destaca la religiositat del nou president. El mateix Fuster proporciona més lectures en un comentari a la versió castellana del meu article a El Punt.

El discurs d'Obama: patriotisme i religiositat

Amb aquest article, publicat ahir a El Punt, volia indicar tres característiques que hem semblen clau en el discurs de Barack Obama: el patriotisme, la religiositat, i l’historicisme -tres elements que són fonamentals per entendre una mica més al president dels EUA més enllà de l’Obamamania.

Sobre aquest tema he llegit recentment l’article de Francesc Marc Álvaro a La Vanguardia que, entre altres qüestions, destaca encertadament les diferències entre la cultura política dels EUA i l’europea. També d’Àngel Duarte a l’AVUI, que escriu sobre la imprecisió del programa d’Obama. I de Francisco Fuster a Ojos de Papel, que també insisteix en la mateixa imprecisió, alhora que destaca la religiositat del nou president. El mateix Fuster proporciona més lectures en un comentari a la versió castellana del meu article a El Punt.

Déu i els autobusos

Com ha estat assenyalat repetidament, en la nostra societat l’eslògan ràpid, el màrqueting, substitueix sovint a la reflexió aprofundida. Ho va assenyalar fa anys Joseph Schumpeter fent referència a la política:

“Els procediments per a fabricar les qüestions i la voluntat popular [en els
afers polítics] són anàlegs als procediments de la publicitat comercial”
(Capitalisme, socialisme i democràcia, Ed.62, II:45)

Aquesta manera de fer acaba arribant a totes bandes, i la discussió sobre Déu no podia ser una excepció. La campanya oberta aquests dies a través de dos busos barcelonins que duen el missatge “Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida”, respon fil per randa a l’estructura més elemental de qualsevol dels anuncis que veiem diàriament als mateixos busos, a la premsa o a la TV: “amb el nostre producte aconseguirà la felicitat; amb el de la competència, no”. Com que l’èxit ha estat notable, les informacions periodístiques, com aquesta de La Vanguardia, ja ens han pogut avisar que properament començarà una contra-campanya afirmant just el contrari. D’aquest creuament de missatges i dels comentaris que ha despertat la qüestió alguns ja n’han dit “debat”. A mi la paraula em sembla francament exagerada. De moment no hem passat de la fase dels anuncis de sabó.