El sincrotó Alba, la biotecnologia i els bandolers, junts?

El sincrotó Alba, la biotecnologia d’aplicació a l’agricultura i l’alimentació, l’estat de la recerca històrica sobre bandolerisme a Catalunya, la teledetecció en metereologia i la ciència aplicada a l’esport, emplenen de contingut el número 17 de la Revista Ictineus, publicada pel Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, ara disponible per internet aquí.

El text dels bandolers he tingut el gust d’escriure’l jo i s’hi fa una repassada del tema des del bandolerisme clàssic del segle XVII als maquis, titllats de bandolers pel franquisme, passant pels carlins del segle XIX. Per estudiar aquest tema, hi comento,

s’han hagut de deixar de banda les llegendes dites populars, que solen ser molt posteriors als fets i que ens presenten els bandolers com si fossin Robin Hood. I, en segon lloc, s’ha hagut de buscar i contrastar informació en els arxius més diversos: dels dels arxius dels que perseguien bandolers, als de les cases nobles que els finançaven o als dietaris populars que ens expliquen com la població civil sofria a les seves mans o els protegia. I és que, tot sovint, la diversitat de la realitat supera de molt la de la ficció.

Bandolers!

Els segles XVI i XVII foren l’època per excel·lència dels “bandolers”. Visqueren aleshores els Rocaguinarda (actiu en 1602-11) i els Serrallonga (1623-34). I els Juyol o els Bernat Perpunter, ara menys coneguts però que arribaren a bandolejar durant trenta o quaranta anys! Però el “bandoler” no és només, ni principalment, el lladre de camins que roba perquè no té altra opció. El bandoler també és un membre d’un dels molts grups d’homes armats que barons, nobles i terratinents feien servir per lluitar entre ells per robar-se les terres i les cases, apropiar-se de les herències, o aconseguir un bon càrrec a l’administració reial o a l’església. Uns grups d’homes armats, o quadrilles, que trobaven sovint complicitats i ajuts en els estaments més diversos, des de jutges de la Reial Audiència als sectors més populars. Per això un virrei d’inicis del segle XVII, la màxima autoritat del Principat per delegació del rei, podia afirmar que “la tierra los produce [als bandolers] como hongos, ella los fomenta y defiende”.

Però més enllà d’aquests segles, el “bandoler” és una figura prou estesa en moments de dificultats econòmiques o de conflicte militar

És aquest un fragment del text dedicat als bandolers que vaig signar a la revista Ictineus del mes de juliol -la revista promoguda per el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya que vol divulgar la recerca que es fa a les Universitats. Ara ja està disponible per Internet i la podeu veure aquí.

Referència: Genís Barnosell, “La vida dels bandolers catalans, una recerca sobre una part de la història més desconeguda del nostre país”, Ictineus, 17, juliol de 2010, p.6

"La Guerra del Francès a les comarques gironines" al TN comarques (i revista de premsa)

L’emissió per TV3 d’una notícia sobre l’exposició itinerant “La Guerra del Francès a les comarques gironines”, que us vaig anunciar dies enrera, va tenir lloc ahir dijous all TN comarques de TV3, en la seva edició de les comarques gironines. La gravació l’havíem fet fa uns dies a La Bisbal d’Empordà, que és on es troba ara l’exposició (per veure el video, clica aquí; el reportatge es troba entre els minuts 06:17 i 08:08)

La cruesa de la guerra, la importància del camí ral i de les fortaleses que el protegien (i, per tant, de la guerra de setges), o l’important paper de la marina britànica a la zona, són aspectes de l’exposició que la notícia destaca.

I a la premsa o a la xarxa: Jordi Camps a l’Avui+El Punt; Daniel Bonaventura a Diari de Girona; Vilaweb; L’actualitat del Baix Montseny; Info Figueres; Teleprensa; Diputació de Girona; totbisbal;

“La Guerra del Francès a les comarques gironines”, al TN comarques de TV3

Ahir dijous, el TN comarques de TV3, en la seva edició de les comarques gironines, va emetre una notícia sobre l’exposició itinerant “La Guerra del Francès a les comarques gironines”, a partir de la gravació que vam fer fa uns dies a La Bisbal d’Empordà, que és on es troba ara (per veure el video, clica aquí; el reportatge es troba entre els minuts 06:17 i 08:08)

La cruesa de la guerra, la importància del camí ral i de les fortaleses que el protegien (i, per tant, de la guerra de setges), o l’important paper de la marina britànica a la zona, són aspectes de l’exposició que la notícia destaca.

TV3 i la divulgació històrica

Reportatges ben produïts, amb testimonis d’historiadors professionals, arqueòlegs, restauradors o científics forenses -segons el cas-; imatges d’època i flashos de reconstrucció històrica, i presentadors d’excepció com Jordi Pujol o Pasqual Maragall, aquest és el model de divulgació històrica pel qual TV3 aposta amb notable èxit de públic. Reportatges molt interessants, rigorosos malgrat que sempre s’hi podria fer alguna precisió, agraïts de veure i que esperem que continuïn.

Catalans contra Napoleó

Catalans contra Napoleó (amb especial atenció als setges de Girona)

Jaume I

Jaume I, memòria d’un rei

Anatomia d'un rei

Anatomia d’un rei (Pere el Gran)

TV3 ha preparat un cap de setmana dedicat a la història del país, coincidint amb la Diada. Destaca sobretot l’estrena de dos documentals històrics de la productora Krtell dirigits per Enric Calpena, que tenen dos guies d’excepció: un sobre la guerra del Francès, amb Jordi Pujol, i l’altre sobre la vida de Jaume I, amb Pasqual Maragall. Catalans contra Napoleó s’emetrà avui a les 18.35 h i Jaume I, memòria d’un rei, demà a les 19.45 h.

Pel que fa a la programació de l’horari de màxima audiència, TV3 oferirà aquesta nit (21.50 h) la pel·lícula documental Cataluña-Espanya (el partit de futbol de lliga –Athletic Club-Atlético de Madrid– s’ha traslladat al 33). Després s’emetrà un concert de Raimon a Xàtiva (23.15 h). També cal dir que, al 33, l’espai Sala 33 oferirà a mitjanit la pel·lícula El coronel Macià.

Els especials històrics amb motiu de la Diada continuaran demà; a més del documental sobre Jaume I al vespre amb Maragall, es farà l’estrena en hora estel·lar d’Anatomia d’un rei (demà, 22.35 h), sobre el procés de reconstrucció del rostre de Pere II.

Pujol i Maragall, guies

El president Pujol protagonitza Catalans contra Napoleó, un documental d’una hora sobre la guerra del Francès a Catalunya. Pujol, gran coneixedor del tema, recorre els llocs més significatius del decurs de la guerra, acompanyat dels millors especialistes del país, com ara Lluís Roura, Gabriel Cardona, Francesc Xavier Hernández, Oriol Junqueras, Montserrat Rumbau, Lluís Maria de Puig i Antoni Moliné. El president no es limita a explicar la història, sinó que reflexiona profundament sobre aquell moment clau de l’encaix de Catalunya amb Espanya.

També Maragall, a Jaume I, memòria d’un rei, visita els llocs més representatius de la vida del rei acompanyat d’alguns dels principals especialistes sobre Jaume I, com ara Antoni Furió, Antoni Riera, Ernest Belenguer, Teresa Vinyoles i l’abat de Poblet.

Tots dos documentals inclouen recreacions i es van rodar el 2008, quan es complien dues efemèrides: el 200 aniversari de l’inici de la guerra del Francès (1808-1814) i el 800 aniversari del naixement de Jaume I (1208). (Avui+El Punt, 11/9/2010)

"La Guerra del Francès a les comarques gironines" a TV3

Ahir dijous vam anar a La Bisbal amb un equip de TV3 a gravar una notícia sobre l’exposició “La Guerra del Francès a les comarques gironines, 1808-1814″ que s’exposa en aquella població. Vaig explicar que volíem fer una exposició rigorosa i divulgativa alhora; amb un marcat caràcter territorial i amb una documentació que la complementés, que va des dels “acordions” que ara ja solen ser habituals a totes les exposicions a un complet catàleg de 230 pàgines elaborat entre 14 historiadors i historiadores.

Vam destacar que un parell de característiques fonamentals de la Guerra a les comarques gironines van ser la importància d’estar situades en el camí de Barcelona -fet que va provocar combats acarnissats- i que van constituir el cor de la Catalunya francesa. També vam destacar la complexitat d’actituds, que anaran des de la més ferma resistència a la fugida de les poblacions o a l’afrancesament. També vam comentar la importància de la divulgació històrica i el paper rellevant del Patronat Eiximenis en aquesta tasca.

Podreu veure el resultat avui sobre les 14:00 al TN comarques-Girona (i aquí mateix, amb un link a TV3 a la carta)

També podeu veure els tríptics en pdf de l’exposició.

Retirada l'aplicació iMussolini

L’aplicació iMussolini per a l’iPhone, que havia batut rècords de descàrregues a Itàlia i que havia provocat una certa pol·lèmica, ha estat retirada. Les raons: sobretot una qüestió de copyrights ja que Cinecittà Luce -un organisme públic dedicat a la promoció del cinema italià i a la conservació del seu patrimoni- va amenaçar de portar-ne els autors als tribunals per usar gravacions seves sense permís. Aquest ens públic, a més, va valorar l’ús dels discursos de Mussolini sense cap altra explicació, sense una anàlisi adequada, és poc adequat des d’un punt de vista educatiu. Una organització nordamericana, l’American Gathering of Holocaust Survivors and their Descendants, també havia criticat l’aplicació.

Podeu llegir la notícia a La Reppublica d’ahir, i la meva valoració en un post anterior.

Retirada l’aplicació iMussolini

L’aplicació iMussolini per a l’iPhone, que havia batut rècords de descàrregues a Itàlia i que havia provocat una certa pol·lèmica, ha estat retirada. Les raons: sobretot una qüestió de copyrights ja que Cinecittà Luce -un organisme públic dedicat a la promoció del cinema italià i a la conservació del seu patrimoni- va amenaçar de portar-ne els autors als tribunals per usar gravacions seves sense permís. Aquest ens públic, a més, va valorar l’ús dels discursos de Mussolini sense cap altra explicació, sense una anàlisi adequada, és poc adequat des d’un punt de vista educatiu. Una organització nordamericana, l’American Gathering of Holocaust Survivors and their Descendants, també havia criticat l’aplicació.

Podeu llegir la notícia a La Reppublica d’ahir, i la meva valoració en un post anterior.

L'escriptura de la història: alguns reptes actuals

“Assaltada” pel mercat, pel post-modernisme i per la “cultura de l’avaluació” l’escriptura tradicional de la història es debat entre escindir radicalment acadèmia i divulgació o inventar noves formes que permetin continuar publicant un “producte seriós, que alhora que atreu prou lectors es diferencia de la creació literària”. Una reflexió sobre aquest tema i les aportacions d’Internet i dels hiperdocuments és el que trobareu aquest mes a la meva contribució a L’Avenç: Genís Barnosell, “L’escriptura de la història: alguns reptes actuals”, L’Avenç, 354, febrer 2010, pp.60-61

L’escriptura de la història: alguns reptes actuals

“Assaltada” pel mercat, pel post-modernisme i per la “cultura de l’avaluació” l’escriptura tradicional de la història es debat entre escindir radicalment acadèmia i divulgació o inventar noves formes que permetin continuar publicant un “producte seriós, que alhora que atreu prou lectors es diferencia de la creació literària”. Una reflexió sobre aquest tema i les aportacions d’Internet i dels hiperdocuments és el que trobareu aquest mes a la meva contribució a L’Avenç: Genís Barnosell, “L’escriptura de la història: alguns reptes actuals”, L’Avenç, 354, febrer 2010, pp.60-61