650 anys de la Generalitat de Catalunya: els actes de la commemoració

Aquest cap de setmana s’ha celebrat la commemoració del 650 aniversari de la Generalitat. El divendres va tenir lloc l’entrega a la Generalitat de la galeria règia dels comtes de Barcelona, per part de l’Ajuntament de Barcelona.

Com assenyala el dossier que ha preparat la Generalitat:

La Galeria dels comtes i comtes-reis de Catalunya-Aragó està formada per cinquanta-quatre pintures a l’oli que representen la genealogia de la casa comtal de Catalunya i Aragó. La part principal d’aquesta sèrie, quaranta-sis quadres, va ser pintada per l’artista Filippo Ariosto entre el juliol del 1587 i l’agost del 1588 com un encàrrec de la Diputació General o Generalitat. Ariosto arribava a Barcelona procedent de Saragossa, on la Diputació d’Aragó li havia encarregat la realització d’una galeria de retrats similars, que no s’ha conservat. L’objectiu de la Diputació del General o Generalitat quan va fer aquest encàrrec era elaborar una galeria icònica dels comtes i comtes-reis de Catalunya-Aragó des dels seus orígens fins a aquell moment, amb Felip II com a comte vigent. La sèrie havia de decorar la Sala Nova de la Diputació que s’acabava de construir al Palau de la Generalitat (actual Saló Daurat). Les directrius historiogràfiques les va marcar principalment Francesc Calça, membre de la Universitat de Barcelona, historiador i polític.

El rei visigòtic Wamba, en la interpretació de la galeria règia dels comtes de Barcelona

El rei visigòtic Wamba, en la interpretació de la galeria règia dels comtes de Barcelona

Si s’observen els monarques representats en aquesta sèrie, per descomptat una part fonamental la constitueix la casa de Barcelona, de Guifré el Pilós (S.IX) a Martí l’Humà (finals S.XIV – inicis S.XV). Tanmateix, la galeria va ser ampliada amb monarques francs o visigots, anteriors, en els quals es volia fer reposar la legitimitat de la casa de Barcelona -cal recordar la insistència dels comtes barcelonins a renovar els seus juraments de fidelitat respecte dels francs al llarg del segle X, fet que no s’esgotà fins que quedà ben evident la impossibilitat del regne franc d’ajudar-los en contra dels regnes musulmans. Per això a la galeria règia hi figuren personatges com Ataülf, un dels primers reis visigòtics de la Península Ibèrica; Wamba, un rei visigot del segle VII consagrat a Toledo, o Carlemany, el rei franc del segle VIII que amplià el seu regne fins abastar bona part de la França i Alemanya actuals.

Per altra banda, és ben evident que la Generalitat acceptà amb normalitat tant la nova dinastia Trastàmara, com els Àustries. I després que Filippo Ariosto pintés la majoria de retrats, s’anaren afegint els monarques següents fins el 1714, quan la Generalitat va ser abolida. Després d’aquesta data la Reial Audiència -la nova institució que junt amb el Capità General governava el país d’acord amb els desitjos del rei absolut, va continuar afegint monarques a la galeria, fins a Isabel II, ja en ple segle XIX -quan, amb la Revolució Liberal, aquestes institucions, al seu torn, van desaparèixer.

En conjunt, aquesta galeria és un molt bon exemple d’una de les idees fonamentals de la Catalunya i l’Europa modernes: que una terra no es pot governar sense un (o altre) rei

Certament, l’acte amb més repercussió ha estat, però, el discurs pronunciat pel president Montilla el dissabte. Un discurs densament historicista que comença, precisament, per una cita de Jaume Vicens que assenyala el paper de la història per comprendre el present.

650 anys de la Generalitat de Catalunya: els actes de la commemoració

Aquest cap de setmana s’ha celebrat la commemoració del 650 aniversari de la Generalitat. El divendres va tenir lloc l’entrega a la Generalitat de la galeria règia dels comtes de Barcelona, per part de l’Ajuntament de Barcelona.

Com assenyala el dossier que ha preparat la Generalitat:

La Galeria dels comtes i comtes-reis de Catalunya-Aragó està formada per cinquanta-quatre pintures a l’oli que representen la genealogia de la casa comtal de Catalunya i Aragó. La part principal d’aquesta sèrie, quaranta-sis quadres, va ser pintada per l’artista Filippo Ariosto entre el juliol del 1587 i l’agost del 1588 com un encàrrec de la Diputació General o Generalitat. Ariosto arribava a Barcelona procedent de Saragossa, on la Diputació d’Aragó li havia encarregat la realització d’una galeria de retrats similars, que no s’ha conservat. L’objectiu de la Diputació del General o Generalitat quan va fer aquest encàrrec era elaborar una galeria icònica dels comtes i comtes-reis de Catalunya-Aragó des dels seus orígens fins a aquell moment, amb Felip II com a comte vigent. La sèrie havia de decorar la Sala Nova de la Diputació que s’acabava de construir al Palau de la Generalitat (actual Saló Daurat). Les directrius historiogràfiques les va marcar principalment Francesc Calça, membre de la Universitat de Barcelona, historiador i polític.

El rei visigòtic Wamba, en la interpretació de la galeria règia dels comtes de Barcelona

El rei visigòtic Wamba, en la interpretació de la galeria règia dels comtes de Barcelona

Si s’observen els monarques representats en aquesta sèrie, per descomptat una part fonamental la constitueix la casa de Barcelona, de Guifré el Pilós (S.IX) a Martí l’Humà (finals S.XIV – inicis S.XV). Tanmateix, la galeria va ser ampliada amb monarques francs o visigots, anteriors, en els quals es volia fer reposar la legitimitat de la casa de Barcelona -cal recordar la insistència dels comtes barcelonins a renovar els seus juraments de fidelitat respecte dels francs al llarg del segle X, fet que no s’esgotà fins que quedà ben evident la impossibilitat del regne franc d’ajudar-los en contra dels regnes musulmans. Per això a la galeria règia hi figuren personatges com Ataülf, un dels primers reis visigòtics de la Península Ibèrica; Wamba, un rei visigot del segle VII consagrat a Toledo (afegit, tanmateix, a inicis del segle XVII en substitució de Paulo, un noble revoltat precisament contra Wamba), o Carlemany, el rei franc del segle VIII que amplià el seu regne fins abastar bona part de la França i Alemanya actuals.

Per altra banda, és ben evident que la Generalitat acceptà amb normalitat tant la nova dinastia Trastàmara, com els Àustries. I després que Filippo Ariosto pintés la majoria de retrats, s’anaren afegint els monarques següents fins el 1714, quan la Generalitat va ser abolida. Després d’aquesta data la Reial Audiència -la nova institució que junt amb el Capità General governava el país d’acord amb els desitjos del rei absolut, va continuar afegint monarques a la galeria, fins a Isabel II, ja en ple segle XIX -quan, amb la Revolució Liberal, aquestes institucions, al seu torn, van desaparèixer.

En conjunt, aquesta galeria és un molt bon exemple d’una de les idees fonamentals de la Catalunya i l’Europa modernes: que una terra no es pot governar sense un (o altre) rei

Certament, l’acte amb més repercussió ha estat, però, el discurs pronunciat pel president Montilla el dissabte. Un discurs densament historicista que comença, precisament, per una cita de Jaume Vicens que assenyala el paper de la història per comprendre el present.

El 650 aniversari de la Generalitat de Catalunya

Per detallar la commemoració del 650 aniversari de la Generalitat de Catalunya, el govern va emetre ahir dijous una nota de premsa on es concretaven els actes d’aquest cap de setmana:

Avui divendres, a l’Ajuntament de Barcelona

el president de la Generalitat rebrà, de mans de l’alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, la col·lecció de retrats dels comtes i comtes-reis de Catalunya-Aragó pintats per l’artista bolonyès Filippo Ariosto al segle XVI. Es tracta de 46 quadres que van ser encarregats a aquest pintor per la Diputació del General l’1 de juliol de 1587 i composen la galeria règia més antiga d’Espanya i una de les més antigues d’Europa que s’ha conservat quasi íntegrament, doncs només en falten tres.

A través de diferents vicissituds, aquests quadres havien anat a parar al Museu Militar de Montjuïc, i, en ser traspassat aquest a l’Ajuntament de Barcelona, la ciutat en pot disposar. El dissabte 19 de desembre,

el president presidirà l’acte solemne de commemoració, al Palau de la Generalitat, al qual assistiran representats de totes les institucions catalanes i del món cultural, social, econòmic i polític de Catalunya.

Hi pronunciarà una conferència la professora Teresa Ferrer Mallol. Finalment, el dimarts dia 22 de desembre

el Consell de Govern es desplaçarà la setmana vinent a Cervera, localitat on va néixer, ara fa 650 anys, la Generalitat de Catalunya. A les 9.45 hores del dimarts, 22 de desembre, arrencarà la reunió del Govern català al saló de Plens de l’Ajuntament de Cervera, amb una salutació inicial i foto de família de tot el consistori amb els membres del Govern, presidida pel president de la Generalitat, José Montilla, i l’alcalde de Cervera, Joan Valldaura. Els mitjans gràfics i audiovisuals podran cobrir aquesta salutació i també l’inici de la reunió de Govern. 

En acabar la reunió del Consell Executiu, cap a les 12 hores, el president català i l’alcalde de Cervera es desplaçaran, acompanyats dels consellers del Govern i dels regidors del consistori, cap al Museu Comarcal de Cervera, per tal de inaugurar-hi l’exposició commemorativa del 650 aniversari de la Generalitat.

En el trajecte a peu pel carrer Major, la delegació institucional es detindrà davant la façana de l’antiga Església de Sant Bernat, l’edifici històric en el qual es va reunir la Cort General de Catalunya l’any 1359. Allà, un cerverí caracteritzat com a Pere el Cerimoniós farà entrega al president de la Generalitat d’una rèplica de l’acta final d’aquella reunió, on es creava la Diputació del General.

Un cop al Museu Comarcal de Cervera, les autoritats faran un recorregut per la mostra commemorativa del 650 aniversari de la Generalitat de Catalunya, abans de procedir a la seva inauguració. En l’acte intervindran la directora del Museu Comarcal de Cervera, Carme Bergés; l’alcalde de la localitat, i el president de la Generalitat, que hi farà un discurs.

Veure la nota de premsa completa. Per al detall de l’exposició de Cervera, dedicada als inicis de la Deputació del General, vegeu el web del Museu Comarcal de Cervera.

La commemoració del 650 aniversari de la Generalitat de Catalunya

Per detallar la commemoració del 650 aniversari de la Generalitat de Catalunya, el govern va emetre ahir dijous una nota de premsa on es concretaven els actes d’aquest cap de setmana:

Avui divendres, a l’Ajuntament de Barcelona

el president de la Generalitat rebrà, de mans de l’alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, la col·lecció de retrats dels comtes i comtes-reis de Catalunya-Aragó pintats per l’artista bolonyès Filippo Ariosto al segle XVI. Es tracta de 46 quadres que van ser encarregats a aquest pintor per la Diputació del General l’1 de juliol de 1587 i composen la galeria règia més antiga d’Espanya i una de les més antigues d’Europa que s’ha conservat quasi íntegrament, doncs només en falten tres.

A través de diferents vicissituds, aquests quadres havien anat a parar al Museu Militar de Montjuïc, i, en ser traspassat aquest a l’Ajuntament de Barcelona, la ciutat en pot disposar. El dissabte 19 de desembre,

el president presidirà l’acte solemne de commemoració, al Palau de la Generalitat, al qual assistiran representats de totes les institucions catalanes i del món cultural, social, econòmic i polític de Catalunya.

Hi pronunciarà una conferència la professora Teresa Ferrer Mallol. Finalment, el dimarts dia 22 de desembre

el Consell de Govern es desplaçarà la setmana vinent a Cervera, localitat on va néixer, ara fa 650 anys, la Generalitat de Catalunya. A les 9.45 hores del dimarts, 22 de desembre, arrencarà la reunió del Govern català al saló de Plens de l’Ajuntament de Cervera, amb una salutació inicial i foto de família de tot el consistori amb els membres del Govern, presidida pel president de la Generalitat, José Montilla, i l’alcalde de Cervera, Joan Valldaura. Els mitjans gràfics i audiovisuals podran cobrir aquesta salutació i també l’inici de la reunió de Govern. 

En acabar la reunió del Consell Executiu, cap a les 12 hores, el president català i l’alcalde de Cervera es desplaçaran, acompanyats dels consellers del Govern i dels regidors del consistori, cap al Museu Comarcal de Cervera, per tal de inaugurar-hi l’exposició commemorativa del 650 aniversari de la Generalitat.

En el trajecte a peu pel carrer Major, la delegació institucional es detindrà davant la façana de l’antiga Església de Sant Bernat, l’edifici històric en el qual es va reunir la Cort General de Catalunya l’any 1359. Allà, un cerverí caracteritzat com a Pere el Cerimoniós farà entrega al president de la Generalitat d’una rèplica de l’acta final d’aquella reunió, on es creava la Diputació del General.

Un cop al Museu Comarcal de Cervera, les autoritats faran un recorregut per la mostra commemorativa del 650 aniversari de la Generalitat de Catalunya, abans de procedir a la seva inauguració. En l’acte intervindran la directora del Museu Comarcal de Cervera, Carme Bergés; l’alcalde de la localitat, i el president de la Generalitat, que hi farà un discurs.

Veure la nota de premsa completa. Per al detall de l’exposició de Cervera, dedicada als inicis de la Deputació del General, vegeu el web del Museu Comarcal de Cervera.

Generalitat de Catalunya, 650 anys

Per commemorar el naixement de la Generalitat de Catalunya s’ha triat el 1359 com a fita important entre els funcionaris estrictament temporals que, amb diversos noms (com receptores o levatores), s’havien escollit a les corts de finals del segle XIII per recaptar impostos que les corts havien promès al rei, i l’estructuració definitiva de la institució, que tingué lloc el 1413 amb Ferran I (el 1418 es faria el mateix al Regne de València). Així, la “Deputació del General” va sorgir com una comissió permanent de les Corts, que, entre reunió i reunió d’aquestes, s’ocupés de la tasca de recollir els impostos i gestionés tot el que hi tingués a veure. El 1359, a les Corts de Cervera, va quedar constituïda amb 12 diputats, als quals es van afegir el 1369 tres oïdors de comptes. La institució va créixer notablement en els anys següents i desde el primer terç del segle XV va esdevenir la institució encarregada de vetllar per tal que la monarquia respectés les constitucions de Catalunya. Al segle XVI rebé el nom de Generalitat. La monarquia la va eliminar, amb el conjunt de les institucions catalanes, després de la derrota a la Guerra de Successió, amb el Decret de Nova Planta el 1716. La Generalitat republicana i l’actual van prendre el nom de l’antiga institució per simbolitzar la vocació d’autogovern de Catalunya, de forma semblant a com ho va fer la Generalitat valenciana.

A hores d’ara no sé que la Generalitat hagi obert una pàgina web per a aquesta commemoració, però podeu llegir la nota de premsa en què la presentava i el resum històric que apareix a gencat.cat. Sobre aquests orígens es pot llegir el llibre divulgatiu publicat arran de la commemoració: Maria Teresa Ferrer, Els orígens de la Generalitat de Catalunya (1359-1413), BCN: Departament de la Vicepresidència, 2009 (i de la mateixa autora, un text breu: Origen de la Diputació del General o Generalitat de Catalunya). També podeu llegir altres textos i documents sobre el tema a la pàgina de l’Institut d’Estudis Catalans. També cal consultar la Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents, publicada el 2003 per Enciclopèdia Catalana (4 vols.)

Generalitat de Catalunya, 650 anys

Per commemorar el naixement de la Generalitat de Catalunya s’ha triat el 1359 com a fita important entre els funcionaris estrictament temporals que, amb diversos noms (com receptores o levatores), s’havien escollit a les corts de finals del segle XIII per recaptar impostos que les corts havien promès al rei, i l’estructuració definitiva de la institució, que tingué lloc el 1413 amb Ferran I (el 1418 es faria el mateix al Regne de València). Així, la “Deputació del General” va sorgir com una comissió permanent de les Corts, que, entre reunió i reunió d’aquestes, s’ocupés de la tasca de recollir els impostos i gestionés tot el que hi tingués a veure. El 1359, a les Corts de Cervera, va quedar constituïda amb 12 diputats, als quals es van afegir el 1369 tres oïdors de comptes. La institució va créixer notablement en els anys següents i desde el primer terç del segle XV va esdevenir la institució encarregada de vetllar per tal que la monarquia respectés les constitucions de Catalunya. Al segle XVI rebé el nom de Generalitat. La monarquia la va eliminar, amb el conjunt de les institucions catalanes, després de la derrota a la Guerra de Successió, amb el Decret de Nova Planta el 1716. La Generalitat republicana i l’actual van prendre el nom de l’antiga institució per simbolitzar la vocació d’autogovern de Catalunya, de forma semblant a com ho va fer la Generalitat valenciana.

A hores d’ara no sé que la Generalitat hagi obert una pàgina web per a aquesta commemoració, però podeu llegir la nota de premsa en què la presentava i el resum històric que apareix a gencat.cat. Sobre aquests orígens es pot llegir el llibre divulgatiu publicat arran de la commemoració: Maria Teresa Ferrer, Els orígens de la Generalitat de Catalunya (1359-1413), BCN: Departament de la Vicepresidència, 2009 (i de la mateixa autora, un text breu: Origen de la Diputació del General o Generalitat de Catalunya). També podeu llegir altres textos i documents sobre el tema a la pàgina de l’Institut d’Estudis Catalans. També cal consultar la Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents, publicada el 2003 per Enciclopèdia Catalana (4 vols.)

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.