L'estat de l'educació

Una altra vegada s’han publicat avaluacions sobre l’estat de l’educació, per a Catalunya i per al conjunt d’Espanya, i una altra vegada els resultats no han estat bons. Per explicar-ho, se sol recórrer a la formació del professorat (un tema que, a parer meu, explica poques coses), a l’estructura del sistema educatiu (tema que ja n’explica més), i a altres qüestions, però poc sovint es posa èmfasi en el paper fonamental del propi alumnat i les seves famílies. A vegades, quan s’introdueix aquest tema, es limita -com fan les dades fetes públiques per la Generalitat- a la qüestió de la situació sòcio-econòmica. Resulta, així, que a un nivell sòcio-econòmic més baix li correspon pitjors resultats. Però si la cosa fos només així, penso que podríem estar contents, per dir-ho d’alguna manera. Podríem estar contents perquè podríem esperar que a mesura que la situació sòcio-econòmica de les famílies o del país en genral millorés, també millorarien els resultats, o que posant més diners a l’educació obtindríem immediatament també millors resultats. Però em temo que les coses són més complicades.

Les dades fetes públiques per al conjunt de l’estat mostren que els resultats educatius tenen molt a veure amb el nivell acadèmic dels pares i amb la importància que l’entorn familiars dóna a l’educació i a la cultura en general. I aquí resulta que ja estem parlant de moltes més coses que no només el nivell de renda.

Parlem de les moltes hores que molta mainada es passa davant de la TV, i d’una TV que en moltes cadenes és un autèntic desert cultural. Parlem de l’absolut menyspreu amb què àmplies franges de la societat es miren tot allò que té a veure amb la cultura. Parlem -com queda evident en algun programa de TV- de la incultura satisfeta i fins i tot orgullosa d’ella mateixa. Una incultura satisfeta d’ella mateixa que té les seves opcions econòmiques, en un país on hi ha tantes activitats de baix valor afegit. Una incultura satisfeta d’ella mateixa que té els seus programes de TV, els seus ídols, els seus models de comportament, l’exigència de molts drets sense cap deure. Parlem, en definitiva, d’un conglomerat de comportaments absolutament impermeable a la cultura de veritat (llegir i escriure amb correcció, matemàtiques bàsiques, interès per l’entorn,…), per divertida, tecnològica, guai (i pobra) que aquesta es vulgui presentar. I davant d’aquest conglomerat de comportaments l’enginyeria social hi té poc a fer, fora de començar, potser, a incentivar comportaments responsables.

Atorgats els premis UdG a Treballs de Recerca de Batxillerat

El divendres passat va tenir lloc l’entrega dels Premis a Treballs de Recerca de Batxillerat que cada any atorga el Consell Social de la UdG (10ª edició de premis del CS de la UdG i 7ª edició de premis que atorga el COAC-demarcació de Girona). Com a coordinador acadèmic dels premis vaig tenir el gust d’assistir-hi. Aquí teniu la crònica de l’acte.

Va obrir l’acte Miquel Duran, rector en funcions, qui va destacar el marc en què ens trobàvem: l’Aula Magna de la UdG, situada a l’antiga església de Sant Domènec al campus de Barri Vell.

Tot seguit, va intervenir Frederic Cabré, president del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya Demarcació de Girona, que va recordar que ja fa feia 5 anys de la col·laboració amb el CS de la UdG, i va destacar la qualitat dels treballs presentats i la importància de la reflexió que cal fer sobre alguns dels temes presentats: habitatges sostenibles, història urbana, el patrimoni, …

Tot seguit va intervenir Maria Puig, coordinadora territorial de Joventut de la Generalitat de Catalunya a Girona. Maria Puig va destacar sobretot la importància de l’educació com a element de creixement personal i també per superar la crisi actual.

Tot seguit va intervenir Albert Bou, president del Consell Social de la UdG. Va expressar la satisfacció del CS per haver arribat a la 10ª edició, va lloar la tasca dels professors i professores d’educació secundària, va agrair la tasca de tots els avaluadors i avaluadores (tant pel que fa a la tasca concreta d’avaluació com pels consells que ens dónen cada any). També va recordar la funció dels premis coma  alement per estimular la recerca i acostar l’educació secundària i la Universitat i, finalment, va lloar la importància de fer-se preguntes per fer augmentar el coneixement.

Tot seguit, Anna Vert, investigadora adscrita al Laboratori d’Enginyeria de Proteïnes de la UdG, guanyadora de l’edició de 2003 dels Premis a Treballs de Recerca d’Estudiants de Batxillerat, va pronunciar la conferència “De l’Institut al Laboratori”. Va repassar la seva trajectòria vital des del moment que li van explicar qeu havia de fer un treball de recerca al Batxillerat fins al moment actual, que és investigadora al Laboratori d’Enginyeria de Proteïnes de la UdG. Va destacar que la recerca millora la societat i que en la trajectòria d’una investigadora s’havia d’estudiar i treballar molt. 

Tot seguit es van atorgar els premis A TREBALLS DE RECERCA D’ESTUDIANTS DE BATXILLERAT. Els premis van ser els següents:

Premis dins de l’àmbit d’humanitats, arts i ciències socials

• Origen i evolució del nomenclàtor del Barri Vell de Girona, de Ferran Aymerich, de l’IES Vicens Vives de Girona
• Tecnolecte futbolístic català, de David Iglesias, de l’IES Montsoriu d’Arbúcies
• D’Oliver Wood a Marc Roure, de Blanca Ballesteros, de Les Alzines de Girona
• Vida i memòria d’Antonio Farnós, de Mireia Abellí, de l’IES Palamós
• La televisió local, la proximitat desconeguda, de Sònia Deulofeu de l’IES La Bisbal

Premis dins de l’àmbit de la tecnologia, les ciències de la naturalesa i la salut

• Qui era? Estudi antropològic d’un esquelet humà, de Jordi Creus, de l’IES La Garrotxa d’Olot
• Disseny i construcció d’un vehicle no contaminant propulsat per hidrogen, de Ferran Brosa, de l’IES La Garrotxa
• Els altres habitants, d’Esther Pi, de l’IES Montsacopa d’Olot
• Jugant amb la genètica, de Paula Roig, dels Maristes de Mataró
• Implementació d’una refrigeració líquida sense ventiladors, de Gerard i Albert Fita, de l’IES Ramon Muntaner de Figueres

Premis d’àmbit comarcal

• Estudi sobre la proliferació de les meduses a les platges de Roses, de Marta Garcia, de l’IES Cap Norfeu de Roses
• Factors que influeixen en la presència de les meduses en les nostres costes, de Guillem Dalmau, de Bell-lloc del Pla de Girona
• L’epidèmia dels països desenvolupats: estudi sobre l’obesitat infantil a la Garrotxa, de Laia Serra, de l’IES La Garrotxa
• El Pou Rodó: de barri xino a barri chic, de Neus Armengol, de l’IES Vicens Vives
• Palol de Revardit, de Neus Teixidor, de l’IES Pere Alsius de Banyoles
• Una nova cultura: casa sostenible aplicada a Sant Joan de les Abadesses, de Laia Capdevila, del Vedruna de Ripoll
• El Tramtordera: el tramvia per a la Selva Marítima, de Víctor Catalan, de l’IES Serrallarga de Blanes
• L’autisme: l’atenció a aquesta síndrome a la Cerdanya, de Marta Bailón, de l’IES Pere Borell, de Puigcerdà

Premi a treballs relacionats amb la joventut

• Preferències televisives dels joves: estudi sociològic, de Gemma Pera, de l’IES Santa Coloma de Farners

Premis sobre arquitectura, urbanisme i ciutat

• La volta catalana: patrimoni constructiu de Catalunya, de Juan Ramón Cárceles, de l’IES Vescomtat de Cabrera, d’Hostalric
• (accèsit) La Plaça Major de Banyoles, de Berta Fauró, de l’IES Pere Alsius de Banyoles
• (accèsit) Arquitectes per al segle XXI: Norman Foster, de Baldiri Gironella, de l’IES Castelló d’Empúries

  Finalment, va cloure l’acte Miquel Duran, rector en funcions de la Universitat de Girona. En primer llco, va elogiar la recerca desenvolupada a la Universitat en general i a la UdG en particular, tot assenyalant que “entre tots fem avançar el coneixement”; també va destacar el compromís de la UdG amb la societat i amb el conjunt del territori, i com la UdG sortia en llocs prou avançats dels rànkings universitaris que es publiquen. En segon lloc, va elogiar el paper i l’esforç desenvolupat pel professorat de secundària i pels tutors dels treballs de recerca en particular i va apostar per trencar les barreres entre l’educació secundària i la Universitat -va afegir que la UdG treballa en aquest camp amb el Jove Canpus de Recerca, les Beques Botet i Sisó, les visites de centres a la UdG i, aviat, amb una Web 2.0.n Finalment, va elogiar l’EEES. En tota la intervenció va elogiar l’esforç i es va felicitar de com aquests premis el recompensaven.

Llegeix la notícia a El Punt

Atorgats els Premis UdG a Treballs de Recerca de Batxillerat

10ª edició dels premis Consell Social de la UdG i 7ª edició dels premis COAC d’Arquitectura

El divendres passat va tenir lloc l’entrega dels Premis a Treballs de Recerca de Batxillerat que cada any atorga el Consell Social de la UdG (10ª edició de premis del CS de la UdG i 7ª edició de premis que atorga el COAC-demarcació de Girona). Com a coordinador acadèmic dels premis vaig tenir el gust d’assistir-hi. Aquí teniu la crònica de l’acte.

Va obrir l’acte Miquel Duran, rector en funcions, qui va destacar el marc en què ens trobàvem: l’Aula Magna de la UdG, situada a l’antiga església de Sant Domènec al campus de Barri Vell.

Tot seguit, va intervenir Frederic Cabré, president del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya Demarcació de Girona, que va recordar que ja fa feia 5 anys de la col·laboració amb el CS de la UdG, i va destacar la qualitat dels treballs presentats i la importància de la reflexió que cal fer sobre alguns dels temes presentats: habitatges sostenibles, història urbana, el patrimoni, …

Tot seguit va intervenir Maria Puig, coordinadora territorial de Joventut de la Generalitat de Catalunya a Girona. Maria Puig va destacar sobretot la importància de l’educació com a element de creixement personal i també per superar la crisi actual.

Tot seguit va intervenir Albert Bou, president del Consell Social de la UdG. Va expressar la satisfacció del CS per haver arribat a la 10ª edició, va lloar la tasca dels professors i professores d’educació secundària, va agrair la tasca de tots els avaluadors i avaluadores (tant pel que fa a la tasca concreta d’avaluació com pels consells que ens dónen cada any). També va recordar la funció dels premis coma  alement per estimular la recerca i acostar l’educació secundària i la Universitat i, finalment, va lloar la importància de fer-se preguntes per fer augmentar el coneixement.

Tot seguit, Anna Vert, investigadora adscrita al Laboratori d’Enginyeria de Proteïnes de la UdG, guanyadora de l’edició de 2003 dels Premis a Treballs de Recerca d’Estudiants de Batxillerat, va pronunciar la conferència “De l’Institut al Laboratori”. Va repassar la seva trajectòria vital des del moment que li van explicar qeu havia de fer un treball de recerca al Batxillerat fins al moment actual, que és investigadora al Laboratori d’Enginyeria de Proteïnes de la UdG. Va destacar que la recerca millora la societat i que en la trajectòria d’una investigadora s’havia d’estudiar i treballar molt. 

Tot seguit es van atorgar els premis A TREBALLS DE RECERCA D’ESTUDIANTS DE BATXILLERAT. Els premis van ser els següents:

Premis dins de l’àmbit d’humanitats, arts i ciències socials

• Origen i evolució del nomenclàtor del Barri Vell de Girona, de Ferran Aymerich, de l’IES Vicens Vives de Girona
• Tecnolecte futbolístic català, de David Iglesias, de l’IES Montsoriu d’Arbúcies
• D’Oliver Wood a Marc Roure, de Blanca Ballesteros, de Les Alzines de Girona
• Vida i memòria d’Antonio Farnós, de Mireia Abellí, de l’IES Palamós
• La televisió local, la proximitat desconeguda, de Sònia Deulofeu de l’IES La Bisbal

Premis dins de l’àmbit de la tecnologia, les ciències de la naturalesa i la salut

• Qui era? Estudi antropològic d’un esquelet humà, de Jordi Creus, de l’IES La Garrotxa d’Olot
• Disseny i construcció d’un vehicle no contaminant propulsat per hidrogen, de Ferran Brosa, de l’IES La Garrotxa
• Els altres habitants, d’Esther Pi, de l’IES Montsacopa d’Olot
• Jugant amb la genètica, de Paula Roig, dels Maristes de Mataró
• Implementació d’una refrigeració líquida sense ventiladors, de Gerard i Albert Fita, de l’IES Ramon Muntaner de Figueres

Premis d’àmbit comarcal

• Estudi sobre la proliferació de les meduses a les platges de Roses, de Marta Garcia, de l’IES Cap Norfeu de Roses
• Factors que influeixen en la presència de les meduses en les nostres costes, de Guillem Dalmau, de Bell-lloc del Pla de Girona
• L’epidèmia dels països desenvolupats: estudi sobre l’obesitat infantil a la Garrotxa, de Laia Serra, de l’IES La Garrotxa
• El Pou Rodó: de barri xino a barri chic, de Neus Armengol, de l’IES Vicens Vives
• Palol de Revardit, de Neus Teixidor, de l’IES Pere Alsius de Banyoles
• Una nova cultura: casa sostenible aplicada a Sant Joan de les Abadesses, de Laia Capdevila, del Vedruna de Ripoll
• El Tramtordera: el tramvia per a la Selva Marítima, de Víctor Catalan, de l’IES Serrallarga de Blanes
• L’autisme: l’atenció a aquesta síndrome a la Cerdanya, de Marta Bailón, de l’IES Pere Borell, de Puigcerdà

Premi a treballs relacionats amb la joventut

• Preferències televisives dels joves: estudi sociològic, de Gemma Pera, de l’IES Santa Coloma de Farners

Premis sobre arquitectura, urbanisme i ciutat

• La volta catalana: patrimoni constructiu de Catalunya, de Juan Ramón Cárceles, de l’IES Vescomtat de Cabrera, d’Hostalric
• (accèsit) La Plaça Major de Banyoles, de Berta Fauró, de l’IES Pere Alsius de Banyoles
• (accèsit) Arquitectes per al segle XXI: Norman Foster, de Baldiri Gironella, de l’IES Castelló d’Empúries

  Finalment, va cloure l’acte Miquel Duran, rector en funcions de la Universitat de Girona. En primer llco, va elogiar la recerca desenvolupada a la Universitat en general i a la UdG en particular, tot assenyalant que “entre tots fem avançar el coneixement”; també va destacar el compromís de la UdG amb la societat i amb el conjunt del territori, i com la UdG sortia en llocs prou avançats dels rànkings universitaris que es publiquen. En segon lloc, va elogiar el paper i l’esforç desenvolupat pel professorat de secundària i pels tutors dels treballs de recerca en particular i va apostar per trencar les barreres entre l’educació secundària i la Universitat -va afegir que la UdG treballa en aquest camp amb el Jove Canpus de Recerca, les Beques Botet i Sisó, les visites de centres a la UdG i, aviat, amb una Web 2.0.n Finalment, va elogiar l’EEES. En tota la intervenció va elogiar l’esforç i es va felicitar de com aquests premis el recompensaven.

Llegeix la notícia a El Punt

L'educació en valors i la història

A La Vanguardia d’ahir, Doudou Diène, ex-relator especial de l’ONU en matèria de racisme, que participava en unes jornades del Centre Unesco de Catalunya, explicava que

El racismo es un iceberg: lo que combates con la ley es la parte visible; hay que llegar al fondo para cambiar las fuentes profundas, y eso hay que hacerlo desde la infancia.

A la pregunta de com s’havia de fer això, la resposta era clara:

Hay que reescribir y enseñar la historia de otra manera, porque todas las historias nacionales son construcciones de odio y prejuicio hacia otro. El español actual, por ejemplo, no sabe lo que debe a la cultura árabe, la historia borró ese período prodigioso de interacción que construyó la España moderna

Jo penso que la primera fase del que demana Doudou Diène ja està feta en gran part. O, si més no, ja hi ha prou bona història que explica les profondes interaccions dels diferents pobles al llarg de la història. Aquest tipus d’història també s’explica molt sovint a les classes d’història, però certament una major interacció entre la història i l’educació en valors, a la primària i a la secundària, les beneficiaria a ambdues. La història apareixeria més relacionada amb els problemes actuals i l’educació en valors defugiria el caràcter excessivament abstracte i de pura bona voluntat que té molt sovint.

L’educació en valors i la història

A La Vanguardia d’ahir, Doudou Diène, ex-relator especial de l’ONU en matèria de racisme, que participava en unes jornades del Centre Unesco de Catalunya, explicava que

El racismo es un iceberg: lo que combates con la ley es la parte visible; hay que llegar al fondo para cambiar las fuentes profundas, y eso hay que hacerlo desde la infancia.

A la pregunta de com s’havia de fer això, la resposta era clara:

Hay que reescribir y enseñar la historia de otra manera, porque todas las historias nacionales son construcciones de odio y prejuicio hacia otro. El español actual, por ejemplo, no sabe lo que debe a la cultura árabe, la historia borró ese período prodigioso de interacción que construyó la España moderna

Jo penso que la primera fase del que demana Doudou Diène ja està feta en gran part. O, si més no, ja hi ha prou bona història que explica les profondes interaccions dels diferents pobles al llarg de la història. Aquest tipus d’història també s’explica molt sovint a les classes d’història, però certament una major interacció entre la història i l’educació en valors, a la primària i a la secundària, les beneficiaria a ambdues. La història apareixeria més relacionada amb els problemes actuals i l’educació en valors defugiria el caràcter excessivament abstracte i de pura bona voluntat que té molt sovint.

Univest 09

Ja està convocat el Congrés Internacional UNIVEST09 que

pretén avançar en la definició de propostes, estratègies i accions que puguin ajudar a incrementar la participació dels estudiants durant el seu període de formació.

Se celebrarà els dies 12 i 13 de novembre de 2009 i cal inscriure les propostes de comunicació abans del 15 d’abril de 2009 (AMPLIAT FINS EL 10 DE MAIG).

Els eixos temàtics del Congrés són:

• Planificació de la docència centrada en l’estudiant (organització del currículum, semipresencialitat, compatibilització de l’estudi i el treball)
• Autogestió de l’aprenentatge
• Tutorització dels estudiants
• Participació dels estudiants en la vida universitària (espais de representació, activitats complementàries, associacionisme)
• Experiències fora de les aules ordinàries de classe (pràcticum, mobilitat)

Tota la informació a la pàgina web del Congrés (català / español / english).

Per què els i les estudiants no participen en la vida “política” de les universitats?

El resultat del referèndum sobre Bolonya que hi ha hagut a la UB ha tingut un resultat absolutament favorable a paralitzar el procés. Un 93,1% dels votants ho han fet en aquest sentit. S’ha objectat de seguida que només han votat un 20,35% dels estudiants censats, amb la qual cosa el resultat seria molt poc representatiu. Els estudiants anti-Bolonya, en canvi, han pogut afirmar que aquest resultat era tot un èxit perquè en les darreres eleccions a rector només van votar poc més del 5% d’estudiants. El fet és, però, que d’una manera o altra, la majoria dels estudiants es desentenen del tot del que passa a la Universitat més enllà dels seus estudis concrets.

A la UdG, el fet no és tant greu, però hi ha poca diferència.

Potser sí que els estudiants actuals són molt “pragmàtics” i només es preocupen del seu títol però també salta a la vista que la participació augmenta a mesura que augmenta l’estabilitat del víncul a la universitat, ja sigui la UB o la UdG. Des d’aquesta perspectiva els i les estudiants es veuen com a passavolants en una institució que, per altra banda, almenys a l’hora d’anar a votar, tampoc els fa gaire cas, ja que continua aplicant el vot ponderat a les eleccions.

Per què els i les estudiants no participen en la vida "política" de les universitats?

El resultat del referèndum sobre Bolonya que hi ha hagut a la UB ha tingut un resultat absolutament favorable a paralitzar el procés. Un 93,1% dels votants ho han fet en aquest sentit. S’ha objectat de seguida que només han votat un 20,35% dels estudiants censats, amb la qual cosa el resultat seria molt poc representatiu. Els estudiants anti-Bolonya, en canvi, han pogut afirmar que aquest resultat era tot un èxit perquè en les darreres eleccions a rector només van votar poc més del 5% d’estudiants. El fet és, però, que d’una manera o altra, la majoria dels estudiants es desentenen del tot del que passa a la Universitat més enllà dels seus estudis concrets.

A la UdG, el fet no és tant greu, però hi ha poca diferència.

Potser sí que els estudiants actuals són molt “pragmàtics” i només es preocupen del seu títol però també salta a la vista que la participació augmenta a mesura que augmenta l’estabilitat del víncul a la universitat, ja sigui la UB o la UdG. Des d’aquesta perspectiva els i les estudiants es veuen com a passavolants en una institució que, per altra banda, almenys a l’hora d’anar a votar, tampoc els fa gaire cas, ja que continua aplicant el vot ponderat a les eleccions.

Ensenyar i aprendre a la Universitat

Tots els materials del congrés UNIVEST08, dedicat a l’ensenyament-aprenentatge a la Universitat (i del qual ja vaig parlar en aquest bloc) ja estan disponibles al DUGIdocs o dipòsit digital de la UdG. Entre ells, també hi ha disponibles els materials de la conferència plenària en què vaig tenir el plaer de participar: “La joventut ja no és el que era”. Hi trobareu els textos de la conferència del professor de la Universidad de Cádiz J.F.Angulo i de les aportacions d’A.Bayot i Genís Barnosell, així com l’enregistrament de la sessió.

En síntesi, i com ja vaig resumir en la ressenya d’aquest congrés, la sessió

“es va centrar sobretot en els canvis que ha produït en la vida dels joves la irrupció d’Internet i com això està qüestionant les formes d’ensenyament existents fins ara. Del debat se’n va desprendre que les noves tecnologies tenen molt de camí per recórrer al conjunt del sistema educatiu i que tenen moltes potencialitats -és a dir, que poden ajudar a fer l’ensenyament més eficaç i més atractiu-, si bé també es va indicar que sovint hi ha un fort desnivell entre la capacitat de la major part de l’alumnat de fer servir programes relativament senzills (com xats o blocs) i la capacitat d’aplicar programes més complexos a activitats universitàries. També es va indicar que per usar Internet continuen essent necessàries les capacitats “tradicionals” de llegir, escriure, tenir capacitat crítica, etc. i que totes elles no es poden donar per suposades a la universitat”.

En la meva intervenció també vaig insistir en què essent les TIC fonamentals no són ni molt menys l’únic element a tenir en compte a l’hora de valorar com són els joves d’avui

 

Història a la UdG

Com a coordinador de l’estudi d’Història de la UdG ha sigut per a mi una satisfacció que la UdG aprovés fa uns dies -junt amb moltes altres- la proposta de nou Grau en Història, en forma d’extensa memòria que el justifica i explica com ha de ser. Aquestes memòries, redactades en gran part pels coordinadors d’estudi, han sigut el resultat d’un llarg procés d’elaboració, assessorat pel Gabinet de Planificació i Avaluació, en el qual s’han tingut en compte molts elements.
En el cas d’Història, ha estat, en primer lloc, fruit d’un procés de reflexió al si de tota la Facultat de Lletres per decidir el conjunt de matèries bàsiques que podran cursar tots els i les alumnes de la Facultat, amb independència de quin grau cursin. I, en segon lloc, fruit d’un procés de reflexió al si de l’estudi d’Història per adaptar l’actual llicenciatura d’Història al nou grau. Un procés prou complex per la pèrdua d’un any -la llicenciatura en té 5, i el nou grau en tindrà 4-, i per les mateixes ambigüitats del procés de Bolonya.
L’estudi d’Història, a més, ha consultat a professionals relacionats amb la història externs al propi estudi, i ha enquestat els estudiants per conèixer la seva valoració de l’actual llicenciatura i per conèixer quines qüestions, noves o ja existents, haurien de ser presents, a parer seu, en el nou grau. A partir de tots aquests elements, s’ha treballat per fer un nou pla d’estudis atractiu, coherent, que pauti adequadament l’aprenentatge de l’alumnat i que els formi com a bons historiadors, amb amplis coneixements sobre el passat català i universal, sobre les metodologies de la història, sobre ciències afins com l’antropologia, sobre la recerca i tractament de tot tipus de documentació actual o passada, i els capaciti igualment per a desenvolupar la seva tasca professional i per continuar aprenent al llarg de la vida.
En definitiva s’ha treballat per aconseguir un nou grau que conservi el millor de l’antiga llicenciatura i que aporti tot allò de positiu que hi pugui haver en les exigències del nou Espai Europeu d’Educació Superior. Ara la proposta viatja cap al DIUiE i cap a ANECA, els organismes que l’han d’aprovar per tal que els estudiants de 1r del curs vinent cursin ja el nou grau. Hem d’esperar que la solidesa de la proposta, la disponibilitat existent de tots els recursos humans i materials necessaris, i el manteniment d’una sòlida demanda d’estudiants que volen cursar aquests estudis, siguin raons suficients per a una resposta ràpida i favorable. Si és així, el futur d’uns bons estudis d’Història a la UdG està assegurat.