El crack borsari es va desencadenar sobre un món que había basat la prosperitat del “feliços 20″ en forts desequilibris. Per una banda, els derivats de la reestructuració productiva d’abast mundial de post-guerra, quan molts països que havien crescut gràcies a les seves exportacions cap els bel·ligerants es van trobar que aquests reprenien la seva producció. Per altra banda, hom destaca el fort aïllacionsime dels EUA, que es va traduir en l’aranzel proteccionista de 1929 que hauria d’entrar en vigor el 1931 i que limitava les possibilitats d’exportar al mercat més gran del món.

Mentre la contracció credítica s’escampava pel món, el proteccionisme nord-americà i l’obscuriment de les perspectives econòmiques, reforçà arreu els discursos proteccionistes, i el comerç mundial es contragué “durant quatre anys seguits, mes rera mes”.

Genís Barnosell, “Radicals a l’ajuntament de Llagostera. Les lluites polítiques i l’aparició del radicalisme en comarques rurals de Catalunya”, dins Marta Albà i Elvis Mallorquí, coord. Història de Llagostera. Les claus del passat, Ajuntament de Llagostera, 2010, pp.263-275.

Un resum al meu blog Cròniques contemporànies.

Genís Barnosell, “Los sitios de Girona durante la Guerra de la Independencia (1808-1809): más allá del mito”, Historia Social, 71 (2011), pp.3-19.

Pueden verse las conclusiones aquí.

Ho explico a Cròniques contemporànies.

N’he fet la ressenya a L’Avenç: Genís Barnosell, “Els Segadors, de cançó a himne”, L’Avenç, 374 (desembre 2011), pp.66-67

i un parell de cites de la ressenya al meu bloc Cròniques contemporànies.