Com a inici d’un seguit de posts dedicats al tema, dues entrades al meu bloc Sàpiens sobre la gran crisi de la dècada de 1930: La Gran Depressió i Les conseqüències socials de la Gran Depressió.
El crack borsari es va desencadenar sobre un món que había basat la prosperitat del “feliços 20″ en forts desequilibris. Per una banda, els derivats de la reestructuració productiva d’abast mundial de post-guerra, quan molts països que havien crescut gràcies a les seves exportacions cap els bel·ligerants es van trobar que aquests reprenien la seva producció. Per altra banda, hom destaca el fort aïllacionsime dels EUA, que es va traduir en l’aranzel proteccionista de 1929 que hauria d’entrar en vigor el 1931 i que limitava les possibilitats d’exportar al mercat més gran del món.
Mentre la contracció credítica s’escampava pel món, el proteccionisme nord-americà i l’obscuriment de les perspectives econòmiques, reforçà arreu els discursos proteccionistes, i el comerç mundial es contragué “durant quatre anys seguits, mes rera mes”.
