El Vaticà i el III Reich

Una anàlisi de les relacions de l’Alemanya de Hitler amb el Vaticà sota el pontificat de Pius XI (1922-39) revela una realitat molt més complexa del que es considera habitualment. És el que fa el llibre El Papa i el diable, de l’historiador H.Wolf i traduït al català per Pagès.

Wolf (1959) és un destacat historiador alemany de l’església, professor de la Westfälische Wilhems-Universität Münster (a la Facultat de Teologia Catòlica) i autor de treballs sobre l’església a l’imperi dels Habsburg, l’església alemanya contemporània, els llocs de memòria del cristianisme o el Vaticà i la seva política de llibres prohibits.

Com pogué el Papa, considerat “l’antagonista natural del mal”, “representant de Jesucrist, successor del príncep dels apòstols”, encarnació en definitiva del bé a la terra segons la doctrina catòlica, pactar amb el mal? Per què el Papa oferí tres vegades a la Unió Soviètica d’establir relacions diplomàtiques si, segons el Vaticà, “el bolxevisme rus representava (…) l’encarnació del mal per excel·lència, del qual l’Església i el món havien de ser protegits incondicionalment”? Perquè el Vaticà signà els Pactes de Laterà amb Mussolini el 1929 i el concordat de 1933 amb Hitler? Quin sentit tingué l’encíclica Amb preocupació ardent de Pius XI que condemnava el 1937 el nacionalcatolicisme alhora que el Vaticà refusava d’incloure Mein Kampf a la llista de llibres prohibits?

La ressenya, a L’Avenç: Genís Barnosell, “El Vaticà i el Tercer Reich”, L’Avenç, 372 (octubre 2011) pp.66-67

Disponible el reportatge sobre El gran dia de Girona

El blog del programa Què Qui Com ja ha penjat la gravació del programa que va dedicar ahir al vespre al Gran dia de Girona.

Un moment de rodatge a les muralles de Girona

El podeu consultar aquí.

 

EL Gran dia de Girona, avui, al canal 33

Avui dimecres, el programa de divulgació científica QuèQuiCom del canal 33 dedica la seva emissió al Gran dia de Girona: al quadre de Ramon Martí i Alsina i als fets que representa.

Restaurar el quadre més gran de Catalunya no ha estat fàcil. “El gran dia de Girona” fa uns 12 metres de llarg per 5 i mig d’alçada. Aquest oli de Martí Alsina exalta la resistència èpica dels gironins durant els set mesos de setge napoleònic. Quèquicom visita el lloc dels fets amb l’historiador Genís Barnosell (…). Al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat tracten el quadre com si fos un ferit i abans d’intervenir-lo el diagnostiquen amb raigs X, llums ultraviolades i altres tècniques (Blog del QuèQuiCom)

Serà a les 21:45 al canal 33!

Trobareu una explicació del quadre i dels fets que representa aquí, i un seguiment del procés de restauració i trasllat a Girona aquí.

La crisi: causes i conseqüències (2)

Em preguntava fa uns dies, una mica retòricament, si

no hauria de preocupar als “mercats” la caiguda en la capacitat de compra dels ciutadans

I és que la caiguda en la capacitat de consum serà, sens dubte, un dels majors problemes per sortir de la crisi. Hi ha qui posa aquesta qüestió, també, com un dels orígens de la crisi. No li falta raó.

Lo que hemos estado viendo estos años ha sido una disminución muy marcada de las rentas del trabajo como porcentaje de la renta nacional. Este fenómeno, que ha ocurrido en toda la eurozona, ha sido particularmente acentuado en España. Ello es consecuencia de que la productividad ha aumentado más que los salarios en contra de lo que constantemente se está indicando. Ello explica que las rentas del capital hayan aumentado a costa de la disminución de las rentas del trabajo.

Esta reducción de las rentas del trabajo ha creado un problema de demanda pues las clases populares han perdido capacidad adquisitiva que han intentado paliar endeudándose, permitiendo mantener un alto nivel de demanda que estimuló el crecimiento económico. Ahora bien, este crecimiento fue relativamente menor, lo cual forzó un intento de estimular esa demanda mediante la reducción de los intereses bancarios. Es importante que se subraye este punto porque constantemente se presenta esta disminución de intereses bancarios como causa del boom inmobiliario, cuando en realidad esta reducción de intereses está motivado por un deseo de mantener, e incluso incrementar, una demanda que estaba disminuyendo.

La reducción de las rentas del trabajo significó un incremento de las rentas del capital. El problema que tenía la gente súper rica y rica es que no iba a invertir en la economía productiva real, pues la rentabilidad en este sector era baja, resultado de la escasa demanda. Los ricos, y sus bancos, no iban a invertir en compañías de producción de coches, por ejemplo, cuando no hay una gran demanda del sector. Invirtieron en su lugar en actividades especulativas, entre ellas en el sector inmobiliario creándose el complejo bancario-inmobiliario-industria de la construcción que fue el motor del crecimiento económico durante los últimos veinte años. Estas actividades especulativas llevaron a una situación insostenible, puesto que los precios estaban muy por encima (de un 30 a un 40%) de los que deberían haberse definido según las reglas del mercado. Esto creó una explosión de la burbuja que paralizó al sector financiero y con ello la disponibilidad de crédito. Es vergonzoso que ni la agencia reguladora, el Banco de España, ni los grandes bancos en el país hayan sido llevados a los tribunales por su incompetencia en el primer caso y prácticas especulativas en el segundo. Nos encontramos en esta situación con un problema de falta de demanda por un lado y falta de crédito por el otro, lo cual lleva a esta crisis profunda, tanto económica como financiera. (Vicenç Navarro)