Les altres guerres de religió: Catalunya, Espanya, Europa (segles XVI – XIX)

Habitualment, la historiografia modernista reserva el terme de «guerres de religió» per a designar un conjunt prou específic de conflictes que van enfrontar, dogmàticament i violentament, esglésies, governants i comunitats senceres. Tanmateix, a l’Europa moderna, les guerres de religió no restaren circumscrites únicament a aquesta mena de manifestacions. D’una banda, perquè, com és ben sabut, també hi hagué guerres de religió –o conflictes que es presentaven en aquests termes– entre governants i comunitats d’una mateixa confessió. I d’una altra, perquè els conflictes que involucraven la religió, directament o indirecta, per activa o per passiva, tampoc no es ventilaven únicament al camp de batalla, sinó que tenien, alhora, una inequívoca vessant política, social i cultural, no pas menys conflictiva. Dit d’una altra manera, perquè la religió –o allò que es feia passar com a tal– era en realitat un llenguatge susceptible de canalitzar o expressar antagonismes –i no només unanimitats– de tota mena. Si més no, aquesta és la hipòtesi que es vol explorar en aquest seminari interdisciplinari de recerca.

Universitat de Girona, 22 i 23 de setembre de 2011

Lloc de realització: Sala de Graus, Facultat de Lletres

Llengües del seminari / Lenguas del seminario: Català, castellà, francès, italià.

Matrícula / Matrícula: Gratuïta

Es recomana inscripció

Convalidació de crèdits de lliure elecció

Per més informació: Secretaria de l’Institut de Recerca Històrica (UdG). Facultat de Lletres. Pl.Ferrater i Mora, 1 – 17071 Girona. Tel (+34) 972 418 945. dir.irh@udg.edu

Organitza: Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona, a través del Seminari d’Estudis Polítics i Culturals (SPEPC) i el grup de recerca del projecte «Religión, patriotismo y esfera pública (c.1640-c.1840)» (MICINN, HAR2008-04833/Hist).

Col·laboren: Ministerio de Ciencia e Innovación. Projecte HAR2008 – 04833, Acció complementària HAR 2010 – 12085 –E, Grup de Recerca Consolidat 2009 SGR 00318, Grup de Llengua i Literatura a l’Edat Moderna – ILCC de la UdG, Fundació Privada Girona, Universitat i Futur, Laboratori de Recerca UMR 5206, Departament d’Història i Història de l’Art de la UdG.

Programa:

Dijous 22 de setembre / Jueves 22 de septiembre

Sessió 1: Monarquies, repúbliques, religions / Sesión 1: Monarquías, repúblicas y religiones

9.30 h: Lliurament de la documentació / Entrega de la documentación

9.45 h: Inauguració / Inauguración

10.15 h: R. García Cárcel (UAB): El conflicto religioso en la España moderna. Algunas reflexiones.

11 h: Pausa

11.30 h: A. De Benedictis (Univ. de Bolonya): “Libertas” e “res publica” tra potere temporale e potere spirituale. Bologna nel ‘500-‘600.

12.15 h: R. Descendre (E.N.S. – Lió i IUF) i J.-L. Fournel (Univ. París 8): Après la guerre civile: les guerres dites de religion et la redéfinition conflictuelle de la pensée politique en France et en Italie, fin XVIe – début XVII siècle.

13 h: Discussió / Discusión

Sessió 2: Altres guerres de religió / Sesión 2: Otras guerras de religión

16 h: J. Albareda (UPF): Dinasticismo, política y religión en la guerra de Sucesión de España.

16.45 h: R. M. Alabrús (Univ. Abat Oliba CEU): La dialéctica entre jesuitas y dominicos en la Cataluña del siglo XVIII.

17.30 h: Pausa

17.45 h: D. González Cruz (Univ. de Huelva): Los extranjeros durante las guerras de religión del siglo XVIII en España y América.

18.30 h: X. Torres (UdG) i R. Expósito (UdG), Contra l’heretgia: Els oratoris musicals a la Catalunya borbònica.

19.15 h: Discussió / Discusión

 

Divendres 23 de setembre / Viernes 23 de septiembre

Sessió 3: La religió, entre la cultura i la política / Sesión 3: La religión, entre la cultura y la política

9.30h: J. Garcia (UdG): La política de Dios en Diego de Saavedra Fajardo.

10.15 h: J. Solervicens (UB): Fortuna, Providència i Virtut a l’òpera i al teatre cortesà del Barroc.

11 h: Pausa

11.30 h: J. Valsalobre (UdG), La batalla de Lepant i Catalunya: literatura, patriotisme i religió.

12.15 h: F. Miralpeix (UdG): Pestes, plagues i guerres. L’encàrrec artístic votiu a la Catalunya de la segona meitat del segle XVII.

13 h: Discussió / Discusión

Sessió 4: Les guerres del Francès / Sesión 4: Contra la Revolución

16 h: Ll. Roura (UAB): “In morte pagani Christianus gloriatur”: religió i patriotisme contra la Revolució.

16.45 h: G. Barnosell (UdG): La guerra del Francès i la religió: perspectives d’investigació.

17.30 h: Pausa

17.45 h: J. Bohigas (UdG) i Ll. Serrano (UdG): El doctor Rovira i la guerra del Francès. Història i llegenda.

18.30 h: J. Olesti (UdG): Ascens i caiguda del concepte filosòfic de tolerància.

19.15 h: Discussió / Discusión

19.45 h: Clausura del seminari / Clausura del seminario

Avui, una conferència sobre els setges de Girona

En el marc de la IV Festa napoleònica, que comença avui, tindrà lloc a les 20:00 h. una conferència divulgativa sobre els setges de Girona

Actes d’avui, divendres 16 de setembre, de la IV Festa napoleònica de Girona

19:00 h Representació teatral sobre els Setges de Girona a càrrec de l’Associació

Cultural Pocapena.som Teatre de Barri

Lloc: Santa Clara, Pont de Pedra, Rambla de la Llibertat, Plaça Independència

20:00 h Xerrada divulgativa sobre els Setges de Girona a càrrec de Genís Barnosell i David Vivó

Lloc: Capella de Sant Lluc (Davant del Portal de Sobreportes)

La crisi: causes i conseqüències

Alguns titulars de diari d’aquests dies sobre la crisi grega il·lustraven una doble realitat: la caiguda de les borses i les creixents dificultats de Grècia per fer front a les seves despeses en tant que estat que presta serveis. La Vanguardia, per exemple, deia que

Las bolsas europeas abren con fuertes caídas por el miedo a la crisis griega

i que

Grecia anuncia que no podrá pagar salarios ni pensiones

També El Periódico:

Grècia només garanteix sous públics i pensions fins a l’octubre

D’altres expressaven molt més cruament el que preocupa de veritat als “mercats”:

European stocks slumped Monday amid concerns that Greece may default on its debt obligations, with the region’s banking sector especially hard hit.

Però, no hauria de preocupar als “mercats” la caiguda en la capacitat de compra de tants ciutadans?

La crisi, causes i conseqüències

Alguns titulars de diari d’aquests dies sobre la crisi grega il·lustraven una doble realitat: la caiguda de les borses i les creixents dificultats de Grècia per fer front a les seves despeses en tant que estat que presta serveis. La Vanguardia, per exemple, deia que

Las bolsas europeas abren con fuertes caídas por el miedo a la crisis griega

i que

Grecia anuncia que no podrá pagar salarios ni pensiones

També El Periódico:

Grècia només garanteix sous públics i pensions fins a l’octubre

D’altres expressaven molt més cruament el que preocupa de veritat als “mercats”:

European stocks slumped Monday amid concerns that Greece may default on its debt obligations, with the region’s banking sector especially hard hit.

Però, no hauria de preocupar als “mercats” la caiguda en la capacitat de compra de tants ciutadans?

Una entrevista al Diari de Girona sobre els setges

El Dominical del Diari de Girona d’avui, 11 de setembre, ha publicat l’entrevista que em van fer aquesta setmana, parlant dels setges de Girona. Alguns fragments:

Sobre l’església

Quin paper juga l’Església en la radicalització de la resistència? Fonamental, perquè presenta la guerra com la lluita entre el bé i el mal. Nosaltres som el bé, i els altres, el mal. Però no només és l’Església, el poder civil i militar els demanen fer processons i plegàries. Alhora, part de l’Església s’adapta a Josep I. A Pamplona el Bisbe fuig, però el vicari cohabita amb els francesos i ha de negociar.

Sobre Álvarez de Castro

S’ha parlat molt de la salut mental d’Alvárez de Castro; des dels seus estudis, com el percep? No és un heroi ni un boig. És un militar del segle XVIII que segueix les Ordenanzas de Carles III, que és el manual del soldat, i en les quals es diu que un comandant de plaça ha de resistir mentre tingui homes i armes. Era molt religiós, i això és important.

Per què decideix resistir fins a les últimes conseqüències? La resistència és obra d’ell, però també dels oficials professionals i de la Junta de Defensa, que agrupa personalitats de la ciutat. Cap al final del setge, els oficials demanen negociar la rendició, perquè ja no tenen tants homes per a la defensa, i s’ha fet una resistència amb honra i valor. Però des d’una concepció religiosa, com la d’Álvarez de Castro, no té sentit rendir-se al diable. És una lluita entre el bé i el mal fins a la fi dels temps. Des d’aquesta lògica no hi ha rendició possible. Pensa que els defensors deien que Sant Narcís, en el primer setge, havia fet un miracle. Quan el comandant estigui malalt, els oficials es rendiran l’endemà, amb el deure acomplert

Sobre la tasca dels historiadors

És feina de l’historiador ajudar la gent a reconèixer que el paisatge que ens envolta és fruit de la història, més enllà dels articles especialitzats.

Pots llegir tota l’entrevista aquí.

Ha mort l'historiador Josep Termes

L’historiador Josep Termes ha mort aquesta matinada a l’edat de 75 anys. Termes va ser professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la Universitat de Barcelona, i de la Universitat Pompeu Fabra, on el vaig tenir de professor a les classes de doctorat. Especialista en moviment obrer, que és el tema amb el qual em vaig doctorar, el llibre que més m’ha interessat sempre dels seus ha estat Anarquismo y sindicalismo en España: la Primera Internacional, 1864-1881 (1965), una recerca brillant sobre l’anarquisme del tercer quart del segle XIX que no es limitava a les discussions doctrinals (com feien les obres clàssiques del moviment obrer) sinó que s’obria a investigar l’estructura sindical del moment, fet que li feia descobrir una extensa xarxa de sindicats d’ofici que organitzaven la mobilització obrera d’aleshores.

A L’Avenç n.359 (juliol/agost 2010) vaig publicar una ressenya dels que hauran estat alguns dels seus darrers llibres: Història de combat (un recull de textos diversos escrits al llarg de la seva vida), el (Nou) resum d’història del catalanisme i La catalanitat obrera. La república catalana, l’Estatut de 1932 i el moviment obrer.  Deia allà:

em sembla fonamental la diferenciació que fa Josep Termes entre catalanitat i catalanisme i la datació d’aquest en un moment avançat el segle XIX -encara que a parer meu caldria posar èmfasi en l’especificitat històrica de les cultures polítiques del XIX i no interpretar-les tant en funció del que vindrà després. I igualment important em sembla, per a una explicació del sorgiment i consolidació del catalanisme, posar èmfasi, com fa Termes, en les suspicàcies i rebuigs amb què des de molt aviat són rebudes a la resta de l’estat tota mena de propostes catalanes.

i també

unes quantes i sucoses pàgines d’HdC desmenteixen rotundament que el temps present no sigui també territori de l’historiador. Hi podreu llegir, per tant, interessants articles que fan balanç de l’Estatut de 1979 o dels anys de govern Pujol, al costat de comentaris sobre la situació política actual. Bona part d’aquesta valoració apareix estretament relacionada amb la funció social que Termes atorga a l’historiador. Fent història de Catalunya i especialment dels seus mites -i entenent que “l’historiador no és ‘ningú’, és com el ram de ‘vetesifils’, és adir, té molt poc paper en la societat contemporània”-, “em sembla que ens flagel·lem excessivament; ens recriminem a nosaltres mateixos coses que tolerem als altres. A la historiografia i la cultura espanyola hi entra tot, banderes, signes, Govern Civil, Rei. (…)“L’historiador és un treballador social i, com a tal, ha d’anar a la recerca de la realitat; i, a la vegada, és un ciutadà (…) Jo no crec que com a historiador-ciutadà, hagi de perdre uns punts de referència, que per a mi són les classes populars [de Catalunya]” (HdC:75, 80 i 82)  (…)

En definitiva, a més de la descripció d’organitzacions, partits polítics i intel·lectuals, trobareu en aquests llibres un “judici” de la història del catalanisme. El de Termes és un judici positiu. El judici dels darrers trenta anys “no és optimista” però “tampoc desesperançat” (HdC:14). Del futur, em fa l’efecte que en aquests llibres hi trobareu més expressions de dubte que no pas d’optimisme.

El seu darrer llibre ha estat, precisament, com un retorn als seus orígens investigadors i ha estat dedicat a l’anarquisme: Història del moviment anarquista a Espanya (1870-1980). Ha estat publicat per L’Avenç.

Catalunya, passat i futur

Una conferència en motiu de l’11 de setembre

A Begur, a la Biblioteca Salvador Raurich, a dos quarts de 12 del migdia.

Els inicis de la Primavera àrab

La notícia que Mohamed Bouazizi, un venedor ambulant de fruites, s’havia immolat a Tuníssia el 17 de desembre de 2010 a causa de la pallissa i les vexacions sofertes a mans de la policia, va donar la volta al món. Els mitjans de comunicació occidentals es van esplaiar explicant els detalls de la corrupció tunissiana (de com els venedors es veien obligats a subornar els inspectors governamentals per evitar les multes), de la misèria de la família del mort (que mantenia ell sol amb el seu treball), de la manca de democràcia i de representativitat del país (ja que van ser inútils totes les queixes legals que va intentar), de la falta de perspectives dels joves (el mort era un informàtic!). Humiliat de viure a la misèria, es concloïa, havia optat per suicidir-se. I aquest havia estat l’inici de la “primavera àrab” –l’actual procés de protestes en favor de la democràcia que sacseja diversos països àrabs i que ha portat al bombardeig de Líbia per part de l’OTAN.

Els mitjans de comunicació havien construït, així, una narrativa amable a les orelles occidentals: la misèria i la corrupció com a fruit de la desesperació i la voluntat de democràcia com a arma contra la situació. Molts menys eren els mitjans de comunicació que destacaven que un element fonamental de la humiliació soferta pel jove era que qui l’havia pegat públicament no era un “inspector” sinó una “inspectora”, una dona. Ho explica perfectament Eugene Rogan (basant-se en fonts àrabs) a Los árabes. La reclamació de Bouazizi s’inicià, “dolido por la humillación de ver que una mujer le golpeaba en público –algo absolutamente inaceptable en la sociedad tunecina, de fuerte dominación masculina-”

(de la meva ressenya a L’Avenç)

Àrabs!

Els veiem cada dia a la televisió i als nostres carrers però els jutgem amb estereotips (positius o negatius) que no resisteixen la més mínima anàlisi. Per entendre’ls la història és imprescindible, diu Eugene Rogan, l’autor de Los árabes, el llibre que aquest mes ressenyo a L’Avenç.

Dues o tres conclusions majors es poden desprendre (…) del llibre. La primera, que una imatge dels pobles àrabs com a víctimes passives del colonialisme és totalment inadequada per a entendre el passat i el present. (…) Per tot plegat, l’avaluació de la situació actual d’aquests països és impossible de dur a terme sense tenir en compte, alhora, les pressions externes i factors interns, que van des de les pròpies tradicions religioses, a la propietat dels recursos, els sistemes polítics establerts i els beneficis que s’han tret de determinades complicitats. I, per descomptat, malgrat un cert nombre de característiques comunes, queda clar que l’evolució de cadascun dels estats àrabs té també prou trets propis per a dificultar enormement les generalitzacions simplistes.

Genís Barnosell, “Els àrabs, una història complexa”, L’Avenç, 371 (setembre 2011), pp.48-50

I també a L’Avenç:

Dos noms propis, Ernest Lluch, la trajectòria com a economista del qual és sintetitzada per Francesc Artal, i Carl Einstein, el crític d’art alemany que va participar com a voluntari en la guerra civil espanyola al costat dels anarquistes i que és evocat per Juan José Lahuerta, centren aquest número. Jordi Nadal i Oller hi recorda, a més, com es va fer historiador. L’entrevista del mes és amb el periodista i productor de televisió Toni Soler, director del “Polònia”. Núria Santamaria hi comenta el relleu al Teatre Lliure, i Lluís Muntada hi ressalta la importància del llibre “Allez! Allez!” de Maria Campillo. A més de les seccions i les signatures habituals de cada mes.

SUMARI

L’OPINIÓ

EDITORIAL / El pensament i la reflexió

NOVETAT EDITORIAL / Diari de guerra . Fèlix Fanés

VISTES DE NOVA YORK / La tirania dels gestors . Mary Ann Newman

BITLLETS / Com em vaig fer historiador . Jordi Nadal

UT PICTURA POESIS / Un home amb una baguette a la mà . Josep M. Fonalleras

L’ENTREVISTA / Toni Soler, l’analista i l’humorista . Josep M. Muñoz

FOCUS

Ernest Lluch i l’economia . Francesc Artal

Carl Einstein a la «bella Espanya» . Juan José Lahuerta

MIRADOR

HISTÒRIA / Els àrabs, una història complexa . Genís Barnosell

TRAIENT LA POLS / Ingenu intent de fer contents els pobres . Joan-Lluís Lluís

LITERATURA / Abans de ser vell . Vicenç Pagès Jordà

LITERATURA / Un llibre primordial . Lluís Muntada

PERIODISME / De «La ciutat del perdó» a «La dignitat de Catalunya» . Jaume Guillamet

MÚSICA / La versió barcelonina de «Così fan tutte» (1798) . Joaquim Rabaseda

ART / Picasso devora París . Susanna Portell

TEATRE / Del vuit al nou i del nou al pare Carbasser… . Núria Santamaria

CINEMA / La gravetat i la lleugeresa . Imma Merino

L’APARADOR / Llengua i literatura . Autors diversos

L’APARADOR / El naixement de la tragèdia . Friedrich Nietzsche

L’APARADOR / La imatge de Catalunya a Rússia . -

L’APARADOR / Los heterodoxos de la patria . Xosé M. Núñez Seixas , F. Molina Aparicio (eds.)

L’APARADOR / Plantes d’interior . Borja Bagunyà

L’APARADOR / L’estiueig . -

L’APARADOR / L’or negre de la mort . Xavier Montanyà

L’APARADOR / Un heroi del nostre temps . Mikhaïl Lérmontov

A L’ÚLTIMA / Arribada a São Paulo . Jordi Puntí

Els àrabs

Els veiem cada dia a la televisió i als nostres carrers però els jutgem amb estereotips (positius o negatius) que no resisteixen la més mínima anàlisi. Per entendre’ls la història és imprescindible, diu Eugene Rogan, l’autor de Los árabes, el llibre que aquest mes ressenyo a L’Avenç.

Dues o tres conclusions majors es poden desprendre (…) del llibre. La primera, que una imatge dels pobles àrabs com a víctimes passives del colonialisme és totalment inadequada per a entendre el passat i el present. (…) Per tot plegat, l’avaluació de la situació actual d’aquests països és impossible de dur a terme sense tenir en compte, alhora, les pressions externes i factors interns, que van des de les pròpies tradicions religioses, a la propietat dels recursos, els sistemes polítics establerts i els beneficis que s’han tret de determinades complicitats. I, per descomptat, malgrat un cert nombre de característiques comunes, queda clar que l’evolució de cadascun dels estats àrabs té també prou trets propis per a dificultar enormement les generalitzacions simplistes.

Genís Barnosell, “Els àrabs, una història complexa”, L’Avenç, 371 (setembre 2011), pp.48-50

I també a L’Avenç:

Dos noms propis, Ernest Lluch, la trajectòria com a economista del qual és sintetitzada per Francesc Artal, i Carl Einstein, el crític d’art alemany que va participar com a voluntari en la guerra civil espanyola al costat dels anarquistes i que és evocat per Juan José Lahuerta, centren aquest número. Jordi Nadal i Oller hi recorda, a més, com es va fer historiador. L’entrevista del mes és amb el periodista i productor de televisió Toni Soler, director del “Polònia”. Núria Santamaria hi comenta el relleu al Teatre Lliure, i Lluís Muntada hi ressalta la importància del llibre “Allez! Allez!” de Maria Campillo. A més de les seccions i les signatures habituals de cada mes.

SUMARI

L’OPINIÓ

EDITORIAL / El pensament i la reflexió

NOVETAT EDITORIAL / Diari de guerra . Fèlix Fanés

VISTES DE NOVA YORK / La tirania dels gestors . Mary Ann Newman

BITLLETS / Com em vaig fer historiador . Jordi Nadal

UT PICTURA POESIS / Un home amb una baguette a la mà . Josep M. Fonalleras

L’ENTREVISTA / Toni Soler, l’analista i l’humorista . Josep M. Muñoz

FOCUS

Ernest Lluch i l’economia . Francesc Artal

Carl Einstein a la «bella Espanya» . Juan José Lahuerta

MIRADOR

HISTÒRIA / Els àrabs, una història complexa . Genís Barnosell

TRAIENT LA POLS / Ingenu intent de fer contents els pobres . Joan-Lluís Lluís

LITERATURA / Abans de ser vell . Vicenç Pagès Jordà

LITERATURA / Un llibre primordial . Lluís Muntada

PERIODISME / De «La ciutat del perdó» a «La dignitat de Catalunya» . Jaume Guillamet

MÚSICA / La versió barcelonina de «Così fan tutte» (1798) . Joaquim Rabaseda

ART / Picasso devora París . Susanna Portell

TEATRE / Del vuit al nou i del nou al pare Carbasser… . Núria Santamaria

CINEMA / La gravetat i la lleugeresa . Imma Merino

L’APARADOR / Llengua i literatura . Autors diversos

L’APARADOR / El naixement de la tragèdia . Friedrich Nietzsche

L’APARADOR / La imatge de Catalunya a Rússia . -

L’APARADOR / Los heterodoxos de la patria . Xosé M. Núñez Seixas , F. Molina Aparicio (eds.)

L’APARADOR / Plantes d’interior . Borja Bagunyà

L’APARADOR / L’estiueig . -

L’APARADOR / L’or negre de la mort . Xavier Montanyà

L’APARADOR / Un heroi del nostre temps . Mikhaïl Lérmontov

A L’ÚLTIMA / Arribada a São Paulo . Jordi Puntí