Establir la visió més raonable possible del passat és una tasca que correspon als historiadors. El resultat d’aquesta tasca, com qualsevol altra forma de coneixement (insisteixo, com qualsevol altra forma de coneixement) és provisional i susceptible de ser revisat -de ser revisat, per descomptat, a través del mètode científic, no pas a través de qualsevol opinió.
Són les societats, però, les que valoren els fets del passat a través de les seves necessitats del present. Per a això, a vegades fan més cas dels historiadors i a vegades menys. La feina dels historiadors és proporcionar la visió més racional possible d’aquest passat. És discutible quina és, en aquest procés, la feina dels tribunals.
En tot cas, el darrer cas que conec és francament extravagant: un tribunal anul·la la decisió d’un ajuntament de retirar el títol de fill predilecte a un personatge de trajectòria franquista perquè aquest honor li havia sigut concedit per qüestions que no tenien res a veure amb el franquisme. Els tribunals, guardians del passat? A partir de quins criteris?
La familia de Millán Astray recurrirá la sentencia que obliga al Ayuntamiento a devolver el título de hijo predilecto al fundador de la Legión. La familia no está de acuerdo con este fallo, ya que solo es parcialmente favorable a sus intereses y es que la magistrada del Juzgado de lo Contencioso-administrativo número 3 de A Coruña asegura que la plaza y la estatua del general no deben ser restituidas, aunque sí el título de hijo predilecto ya que se le concedió antes del alzamiento militar, incluso antes de la República, por lo que no se le puede aplicar la ley de memoria histórica. Peregrina Millán-Astray, hija del militar, se declaró ayer parcialmente satisfecha con este fallo (La Opinión – A Coruña, 28/7)
Filed under: Bloc | Etiquetat: Historia | Deixa un Comentari »
