La història i els tribunals

Establir la visió més raonable possible del passat és una tasca que correspon als historiadors. El resultat d’aquesta tasca, com qualsevol altra forma de coneixement (insisteixo, com qualsevol altra forma de coneixement) és provisional i susceptible de ser revisat -de ser revisat, per descomptat, a través del mètode científic, no pas a través de qualsevol opinió.

Són les societats, però, les que valoren els fets del passat a través de les seves necessitats del present. Per a això, a vegades fan més cas dels historiadors i a vegades menys. La feina dels historiadors és proporcionar la visió més racional possible d’aquest passat. És discutible quina és, en aquest procés, la feina dels tribunals.

En tot cas, el darrer cas que conec és francament extravagant: un tribunal anul·la la decisió d’un ajuntament de retirar el títol de fill predilecte a un personatge de trajectòria franquista perquè aquest honor li havia sigut concedit per qüestions que no tenien res a veure amb el franquisme. Els tribunals, guardians del passat? A partir de quins criteris?

La familia de Millán Astray recurrirá la sentencia que obliga al Ayuntamiento a devolver el título de hijo predilecto al fundador de la Legión. La familia no está de acuerdo con este fallo, ya que solo es parcialmente favorable a sus intereses y es que la magistrada del Juzgado de lo Contencioso-administrativo número 3 de A Coruña asegura que la plaza y la estatua del general no deben ser restituidas, aunque sí el título de hijo predilecto ya que se le concedió antes del alzamiento militar, incluso antes de la República, por lo que no se le puede aplicar la ley de memoria histórica. Peregrina Millán-Astray, hija del militar, se declaró ayer parcialmente satisfecha con este fallo (La Opinión – A Coruña, 28/7)

La fam

De la fam tracten els dos llibres que aquest mes comento a L’Avenç: Josep M. Salrach, La fam al món. Passat i present, Eumo, Vic, 2009 i James Vernon, El hambre. Una historia moderna, PUV, València, 2011. Dos llibres que demostren que

La història té molt a dir sobre la fam, i no només sobre les seves causes i les seves conseqüències, sinó també sobre les seves solucions

Del llibre de Salrach es pot concloure que

arreu la natura ha estat constanment un desencadenant de la fam (en les situacions catastròfiques) o un element determinant dels baixos rendiments de l’agricultura, però “la prosperitat d’una societat, el desenvolupament tècnic, la cohesió del grup i la forma política que s’ha donat, poden fer molt per alleugerir l’impacte de la desgràcia i organitzar la recuperació”

I si en la tasca de

de construir polítiques que redueixin la fam i no la provoquin, l’experiència històrica hauria de ser fonamental,

Del llibre de Vernon es pot concloure també

També ho han sigut, de fonamentals, i no sempre per a bé, les teories sobre la fam que han guiat l’acció dels governants.

El que mostra el llibre són els condicionants polítics, culturals i socials del sorgiment de la nostra manera d’entendre la fam i, per tant, de les polítiques públiques o privades adreçades a combatre-la.

Trobareu la ressenya completa a L’Avenç:

Genís Barnosell, “La fam”, L’Avenç, 370, juliol-agost 2011, pp.58-60

I a més a més a L’Avenç:

L’OPINIÓ

EDITORIAL / La Catalunya dual?

BITLLETS / El desgast d’un vell model . Jordi Muñoz

BITLLETS / Plataforma per Catalunya: què ha passat? . Joan Subirats

RELATS / Campo Grande, Lisboa . Jordi Estivill

RELATS / Vindicació dels barris sense estàtues . Oriol Nel·lo

UT PICTURA POESIS / Diàleg de dues estàtues . Josep M. Fonalleras

L’ENTREVISTA / Germà Bel, política contra economia . Josep M. Muñoz

FOCUS

El despertar de juliol de 1936. Guerra i revolució en les dones llibertàries . Eulàlia Vega

Tarrida del Mármol. Una evocació . Antoni Dalmau i Ribalta

La Gran Enciclopèdia Catalana: crònica d’una aventura . Marta Vallverdú

MIRADOR

HISTÒRIA / La fam . Genís Barnosell

TRAIENT LA POLS / Els deliris d’un llit d’olivera moralista . Joan-Lluís Lluís

LITERATURA / L’agresta bellesa de l’exclusió . Simona Škrabec

LITERATURA / L’art de la trama . Vicenç Pagès Jordà

ASSAIG / Catalanisme deucentista, una bona troballa? . Albert Fabà

MÚSICA / Mediterràniament . Joaquim Rabaseda

TEATRE / Àtoms turmentats, però àtoms pensants . Núria Santamaria

ART / Nova York, la descoberta de la modernitat . Susanna Portell

L’APARADOR / Memòries d’un somni . Amadeu Cuito

L’APARADOR / Assumptes pendents . Antoni Defez

L’APARADOR / Una habitació a Holanda . Pierre Bergounioux

L’APARADOR / Atentament . Joan Triadú

L’APARADOR / Muerte y vida de las grandes ciudades . Jane Jacobs

L’APARADOR / Salvem l’art! . Francisco Gracia , Glòria Munilla

L’APARADOR / Els Estudis Universitaris Catalans (1903-1985) . Albert Balcells

L’APARADOR / Cartes a Mercè Rodoreda . Armand Obiols

A L’ÚLTIMA / Els dolents són millors . Jordi Puntí

2es Jornades de Bones Pràctiques

Els propers 12 i 13 de juliol tenen lloc a la UdG les 2es Jornades de Bones Pràctiques, amb el següent programa

Dimarts, 12 de juliol de 2011

09.00 – 09.30

Lliurament de documentació

09.30 – 10.00

Inauguració

10.00 – 11.00

Presentació de les noves Xarxes d’Innovació Docent (XID) del curs 2011 – 12

A càrrec de Josefina Ferrés. Cap de la Unitat d’Innovació Docent. ICE Josep Pallach

XID sobre Aprenentatge per Projectes

A càrrec de: Inés Ferrer. Membre de la Xarxa

XID sobre Aprenentatge Reflexiu

A càrrec de: Maria Pallisera. Membre de la Xarxa

Debat conjunt

11.00 – 11.30

Pausa-cafè

11.30 – 12.30

Presentació d’experiències

Modera: Gonzalo Escobar. Facultat de Dret

126 Una experiència d’internacionalització: viatge d’estudis en la modalitat d’intercanvi entre estudiants d’educació social i altres

Judit Fullana; Anna Planas; Maria Pallisera

131 L’ús de dades reals per a la realització de pràctiques basades en l’aprenentatge cooperatiu (pràctiques d’hidrogeologia)

Anna Menció

135 Participació a l’aula: experiència a química inorgànica descriptiva -química dels elements-

Josep Duran; Josep Antoni Vieta

Debat conjunt

12.30 – 13.30

Presentació: Aprenentatge informal i xarxes socials: Facebook com a complement de la formació tradicional

A càrrec de Josep M. Castel. Universitat Autònoma de Barcelona

Dimecres, 13 de juliol de 2011

09.30 – 10.30

Presentació del treball de les Xarxes d’Innovació Docent (XID) de la UdG

Modera: Josefina Ferrés. Cap de la Unitat d’Innovació Docent. ICE Josep Pallach

XID sobre l’Aprenentatge Basat en Problemes

A càrrec de: Carles Rostan. Membre de la Xarxa

XID sobre Aprenentatge Cooperatiu

A càrrec de: Albert Ruda. Coordinador de la Xarxa

XID sobre Avaluació

A càrrec de: Lino Montoro. Coordinador de la Xarxa

Debat conjunt

10.30 – 11.15

Presentació d’experiències

Modera: Genís Barnosell. Facultat de Lletres

124 Competències interpersonals. Proposta formativa pels estudiants de primer de Grau d’Educació

Judit Fullana; Anna Planas; Carles Serra; Montse Castro

132 Les tècniques científiques integrades III del Grau de Ciències Ambientals: una experiència de pràctiques basada en un disseny per competències

David Brusi; Josep M. Bas; David Estany; Anna Romaní; Silvia Abril; Dani Boix; Agustí Rodríguez; Lluís Zamora

Debat conjunt

11.15 – 11.45

Pausa-cafè

11.45 – 12.45

Presentació d’experiències

Modera: Esther Barrabés. Escola Politècnica Superior

129 Aprendre a aprendre a partir de la coavaluació: una experiència d’autoregulació d’aprenentatges a partir dels blocs educatius dels alumnes de Grau d’Educació Primària

Salvador Calabuig

130 Creació d’un banc de preguntes, mitjançant la plataforma moodle, per l’ús de qüestionaris en la docència d’ecologia

Lluís Zamora; Rocío López; Stéphanie Gascón; Dani Boix; Anna Romaní; Helena Guasch; Anna Vila

136 Gestió de treballs individualitzats en grups grans

Jaume Pitarch; Elena Roget

Debat conjunt

12.45 – 13.30

Presentació del “Portal informàtic GEOCAMP” (Distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària)

A càrrec de David Brusi. Facultat de Ciències

13.30

Cloenda

Tota la informació aquí.

Guerra i revolució al Pla de l'Estany (1936-1939)

Demà dimecres, 6 de juliol, es presenta a Banyoles el llibre Temps de guerra i revolució al Pla de l’Estany (1936-193). En són autors en Jordi Galofré i en Miquel Rustullet. Els editors són l’Ajuntament de Banyoles i el Consell Comarcal del Pla de l’Estany.

Univest 2011

Al web de l’UNIVEST’11 estan disponibles els vídeos de les sessions plenàries del Congrés, a més d’un recull fotogràfic i algunes notes de premsa sobre l’esdeveniment (clica aquí)

El Congrés UNIVEST’11 ha estat dedicat a l’autogestió de l’aprenentatge en el marc de la Universitat.

Univest 2011

Al web de l’UNIVEST’11 estan disponibles els vídeos de les sessions plenàries del Congrés, a més d’un recull fotogràfic i algunes notes de premsa sobre l’esdeveniment (clica aquí)

El Congrés UNIVEST’11 ha estat dedicat a l’autogestió de l’aprenentatge en el marc de la Universitat.

Guerra i revolució al Pla de l’Estany

El proper 6 de juliol es presenta a Banyoles el llibre Temps de guerra i revolució al Pla de l’Estany (1936-193). En són autors en Jordi Galofré i en Miquel Rustullet. Els editors són l’Ajuntament de Banyoles i el Consell Comarcal del Pla de l’Estany.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.