19 de setembre de 1809

Amb aquest títol he escrit un article sobre el “gran dia de Girona” que ha aparegut al catàleg editat en ocasió de la instal·lació a Girona del quadre El gran dia de Girona i l’exposició paralel·la que, sobre el seu autor, Ramon Martí i Alsina, hi ha instal·lada al Museu d’Art de Girona.

El catàleg ha estat coordinat per M. Lluïsa Faxedas, professora d’història de l’art a la Universitat de Girona, i inclou articles sobre l’artista, la seva obra, la pintura d’història i de batalles i, és clar, sobre l’enorme quadre El gran dia de Girona. El meu article, per una banda, reconstrueix els fets històrics del 19 de setembre de 1809 en què es va produir el gran assalt d’infanteria a Girona, en el context dels setge imperial de 1809. Per l’altra, compara aquesta reconstrucció dels fets amb la visió que Ramon Martí i Alsina proporciona en el seu quadre, concloent que aquesta era una visió mítica que volia lloar els fets més que reproduir-los tal com van ser.

Els continguts de l’article, i més, s’expliquen sobre el terreny en les visites guiades del Museu d’Art de Girona que porten per títol “El Gran dia de Girona, història i mite”, i que hem portat a terme el professor d’història de l’art de la UdG David Vivó i jo mateix (de les quals el proper 7 de maig n’hi ha una).

Referència completa de l’article: Genís Barnosell, “19 de setembre de 1809″, dins Ramon Martí Alsina. El gran dia de Girona. Anatomia d’un quadre, Girona / Barcelona, Museu d’Art de Girona, MNAC, 2010, pp.98-109 (i pp. 270-274 i 341-346 per a les versions completes castellana i anglesa)

La Processó de Verges. Text de l'obra: un comentari

La coneguda processó de Verges té com a text base l’obra de fra Antoni de Sant Jeroni, en la versió que portava per títol La Gran Tragèdia de la Passió i Mort de Jesucrist Nostre Senyor. A mitjan segle XX, aquesta versió havia quedat francament antiquada: la llengua usada era arcaica  i les formes teatrals i escenogràfiques usades eren poc atractives. Si la primera meitat del segle XX i el temps de la República havien portat moltes representacions semblants a l’extinció, a Verges hi hagué prou voluntat per recuperar l’obra i modernitzar-la: aquesta fou la tasca, en la direcció de l’obra, de Carles Perpinyà, i en els textos usats de Maria Perpinyà, de qui ja hem parlat altres vegades. Maria Perpinyà, agafà l’obra de fra Antoni, en la seva versió Representació de la Sagrada Passió i Mort de Nostre Senyor Jesucrist, i la modernitzà, adaptant-la al que havia de ser un nou disseny escènic.  Alhora, depurà i adaptà els versos al català modern i n’elaborà de nous quan li fou necessari. El resultat de tot plegat fou la “Processó Nova” que ha arribat fins als nostres dies. A banda d’aquestes dues grans aportacions -la base de fra Antoni i la reelaboració de Maria Perpinyà-, l’obra comptava amb versos de moltes altres procedències: d’aportacions antigues desconegudes, d’improvisació popular o d’introduïts pels nous directors.

Tot això ho explica Jordi Roca a l’estudi introductori del text de la Processó de Verges que acaba de publicar la Diputació de Girona a la col·lecció Josep Pla. La tasca d’identificació de la procedència dels versos de la processó, que ha estat duta a terme per Maria Roca, ha servit de base per a una revisió del text, impulsada per la direcció actual amb Lluís Llach al capdavant, i que ha volgut “adaptar la tradició al present”, fruit d’un equip en el qual han col·laborat Lluís Muntada, Daniel Vivern, Lluís Llach i el mateix Jordi Roca. El resultat és la versió que ara es publica i que vol posar a disposició de tothom un text àgil, adaptat a les necessitats actuals sense perdre de vista les versions anteriors.

Tots els que heu anat a la processó, gaudireu de llegir-ne el text, i els que encara no hi hàgiu anat tindreu en aquest llibre un primer tast. Només esperar que, com s’indica a la bibliografia, el treball de Maria Roca es publiqui aviat perquè tinguem ocasió d’observar l’evolució del text de la processó amb més detall.

La processo de Verges. Text de l’obra

Avui es presenta a Verges el llibre La processó de Verges. Text de l’obra. És el 26è volum de la col·lecció Josep Pla, editada per la Diputació de Girona.

L’acte tindrà lloc a les 20:00 hores a l’església parroquial.

Avui inaugurem a Girona

L’ exposició “La Guerra del Francès a les comarques gironines, 1808-1814″ arriba a Girona i la inaugurem avui dijous 14 d’abril a les 19 h. a l’Arxiu Històric de Girona.

Com sabeu, es tracta d’una exposició itinerant realitzada pel Patronat Eiximenis, entitat que agrupa els Centres d’Estudis de les Comarques de Girona. La mostra que es podrà veure a l’Arxiu Històric de Girona inclourà informació addicional referida a la ciutat i la comarca del Gironès.

L’exposició es podrà veure del 14 d’abril al 31 d’agost de 2011

Lloc: ARXIU HISTÒRIC DE GIRONA, pl. Sant Josep, 1-Girona

Horari: del 14 d’abril al 30 de maig, de dilluns a divendres de 9:00 a 18:00 hores, i dissabtes de 9:00 a 14:00 h.

A partir de l’1 de juny i fins al 31 d’agost: de dilluns a divendres, de 8:00 a 15:00 hores

Entrada gratuïta

Organitzadors i col·laboradors: exposició realitzada pel Patronat Eiximenis de la Diputació de Girona sota el comissariat de Genís Barnosell, professor de la UdG. Per a la mostra a Girona han col·laborat l’Arxiu Històric de Girona, l’Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines i l’Institut d’Estudis Gironins.

Arxiu Històric de Girona

Pl. Sant Josep, 1- 17004 Girona

972 225500

ahg.cultura@gencat.cat

Dijous inaugurem a Girona

L’ exposició “La Guerra del Francès a les comarques gironines, 1808-1814″ arriba a Girona i la inaugurem el proper dijous 14 d’abril a les 19 h. a l’Arxiu Històric de Girona.

Com sabeu, es tracta d’una exposició itinerant realitzada pel Patronat Eiximenis, entitat que agrupa els Centres d’Estudis de les Comarques de Girona. La mostra que es podrà veure a l’Arxiu Històric de Girona inclourà informació addicional referida a la ciutat i la comarca del Gironès.

L’exposició es podrà veure del 14 d’abril al 31 d’agost de 2011

Lloc: ARXIU HISTÒRIC DE GIRONA, pl. Sant Josep, 1-Girona

Horari: del 14 d’abril al 30 de maig, de dilluns a divendres de 9:00 a 18:00 hores, i dissabtes de 9:00 a 14:00 h.

A partir de l’1 de juny i fins al 31 d’agost: de dilluns a divendres, de 8:00 a 15:00 hores

Entrada gratuïta

Organitzadors i col·laboradors: exposició realitzada pel Patronat Eiximenis de la Diputació de Girona sota el comissariat de Genís Barnosell, professor de la UdG. Per a la mostra a Girona han col·laborat l’Arxiu Històric de Girona, l’Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines i l’Institut d’Estudis Gironins.

Arxiu Històric de Girona

Pl. Sant Josep, 1- 17004 Girona

972 225500

ahg.cultura@gencat.cat

El doctor Rovira

El doctor Rovira va ser un actiu combatent català de la Guerra del Francès. Ara se li dedica una exposició al Castell de Sant Ferran, que s’inaugura avui divendres 8 d’abril de 2011 a les 13:00 hores

Segons explica el tríptic de l’exposició

El nom de Francesc Rovira (1764-1820), Doctor en Teologia i Brigadier de l’exèrcit espanyol, romandrà per sempre lligat a un dels episodis més sorprenents que van tenir lloc en terres catalanes durant la llarga lluita contra el domini napoleònic. En efecte, la recuperació del Castell de Sant Ferran de Figueres, la matinada del 10 d’abril de 1811, mitjançant un cop de mà dut a terme per les tropes de la Divisió de l’Empordà, constitueix una de les pàgines més recordades de la Guerra del Francès (1808-1814) en aquest territori fronterer, així com la posterior defensa de la fortalesa durant poc més de quatre mesos enfront d’un enemic molt superior. La sorpresa de Figueres, coneguda popularment com la Rovirada, va gaudir d’una forta difusió mediàtica en l’àmbit nacional que es va reflectir en la bona rebuda que va tenir Rovira durant la seva visita a Cadis i altres ciutats espanyoles.

En ocasió del segon centenari d’aquest esdeveniment, el Ministeri de Defensa ha organitzat una exposició que pretén recordar la figura del general Rovira i de les persones que van prendre part principal en la recuperació i defensa de la fortalesa de Sant Ferran de Figueres.

A la mostra s’exhibiran importants fons de diferents entitats, especialment, un llenç del Museu del Prado que ha estat recentment identificat com el retrat del mateix Rovira (del tríptic de l’exposició)

EXPOSICIÓ

La guerra de mossèn Rovira:

La sorpresa de Figueres (1811)

Castell de Sant Ferran de Figueres

Sala Martín Zermeño

8 abril – 12 juny 2010

ENTRADA GRATUÏTA

Horari d’obertura

Feiners i Festius: 10:30-14:30

Setmana Santa (del 19 al 24 d’abril): 10:30-18:30

 

Organitza: Ministeri de Defensa

Reflexionant l'exili

Reflexionant l’exili, un volum indispensable per conèixer i per pensar sobre l’exili de 1939. El comento aquest mes a L’Avenç:

Genís Barnosell, Reflexionant l’exili, L’Avenç, 367 (abril 2011), pp.64-66

Més enllà d’aplegar testimoniatges, per punyents que siguin aquests, l’anàlisi de l’exili ha de reflexionar tant sobre el significat dels exilis per al món contemporani com sobre les pròpies condicions i exigències metodològiques necessàries per estudiar-lo. En el primer sentit, un dels aspectes més tràgics del món contemporani, que revela precisament el cas dels exiliats, és la facilitat amb què l’humà es veu mancat de qualsevol dret: els “drets humans” no existeixen sinó hi ha al costat d’aquests humans un Estat sobirà que els defensi. Aquells humans que no només no tenen un estat sobirà al seu costat sinó que li tenen en contra es veuen sotmesos a tota mena de vexacions i crueltats, com revelà tristament l’autoritarisme europeu -no sembla, malauradament, que hàgim avançat gaire en aquest terreny. I en el segon sentit, cal remarcar -malgrat l’èxit de la fórmula “memòria històrica”- que “memòria” i “història” no són en absolut termes equivalents.

I a més a més a L’Avenç:

L’OPINIÓ

EDITORIAL / Manifestar-se per la cultura

BITLLETS / Salt: una altra mirada . Jordi Feu , Xavier Besalú

UT PICTURA POESIS / Joia o descomposició del moment . Josep M. Fonalleras

L’ENTREVISTA / Marina Subirats, l’educació d’una dona . Josep M. Muñoz

FOCUS

“La Ben Plantada” i “Zuleika Dobson” fan cent anys . Henry Ettinghausen

Clotilde Cerdà i Bosch versus Esmeralda Cervantes . Isabel Segura

El compte de “Mad Men” . Daniel Mendelsohn

MIRADOR

EL BLOC DE L’OLLÉ / Els de Can Garcia . Manel Ollé

PATRIMONI / Barcelona: encara, o més que mai, el Modernisme? . Pilar Vélez

MÚSICA / A la memòria d’un àngel . Joaquim Rabaseda

HISTÒRIA / Reflexionant l’exili . Genís Barnosell

TRAIENT LA POLS / La perillositat dels barbers granats . Joan-Lluís Lluís

LITERATURA / La credibilitat d’una veu . Lluís Muntada

LITERATURA / Una guerra al paradís . Vicenç Pagès Jordà

ART / El refugi de Tossa . Susanna Portell

TEATRE / Orientalisme . Núria Santamaria

L’APARADOR / La División Azul . Jorge M. Reverte

L’APARADOR / Ordre públic i violència a Catalunya (1936-1937) . DD.AA.

L’APARADOR / La guerra del Francès als territoris de parla catalana . Núria Sauch Cruz

L’APARADOR / El futur del capitalisme . Salvador Giner

L’APARADOR / Primavera, estiu, etcètera . Marta Rojals

L’APARADOR / Solar . Ian McEwan

L’APARADOR / L’últim dia abans de demà . Eduard Márquez

L’APARADOR / Sol a Berlín . Hans Fallada

A L’ÚLTIMA / «Tot és de quita i pon» . Jordi Puntí

Retrats a mitja tinta

Retrats a mitja tinta és el títol suggerent del volum 25 de la col·lecció Josep Pla, editada per la Diputació de Girona , i que dirigeix amb encert Lluís Muntada. Retrats a mitja tinta aplega textos breus de Narcís-Jordi Aragó. Breus però meditats apunts sobre personatges gironins, o sobre persontatges catalans i d’arreu que hagin tingut alguna vinculació amb les comarques gironines o que, havent-hi passat encara que fos fugaçment, hagin deixat alguna empremta de les nostres comarques a la seva obra -i, al revés, havent plasmat Girona a la seva obra, aquesta hagi acabat per influir sobre la realitat.

No són com deia, aquests textos, biografies, ni ho volen ser. Són notes sobre algun aspecte rellevant del personatge, sobre algun moment fonamental, sobre aquell punt de contacte que l’autor o l’autora (d’aquestes, força menys que d’autors) va tenir amb les comarques gironines. Un punt de contacte, però, que per veloç que fos ens convida a la reflexió, a la lectura sencera de l’obra esmentada o a la visita inmediata de l’indret evocat.

Només algun exemple.

Javier de Winthuysen, autor de Jardines clásicos de España, que acabada la Guerra Civil visita Banyoles com a inspector general de Jardins Artístics i Paratges Pintorescos d’Espanya i s’enamora de l’estany. “Lo mejor que puede hacerse con la Naturaleza es no tocarla”, escriurà amb certa exageració però amb una fermesa que tothom hauria de rellegir abans de fer segons quines obres.

El poema “Silenci” de Miquel de Palol, escrit als seixantes del segle XX sense esperança de ser publicat.

Un puny clos, insepult sobre la terra, / és l’únic reste del combat d’ahir. / (…) / Solcs de metralla han esqueixat els núvols, / i un sol convalescent torna a lluir

L’evocació de Josep M. Capdevila, d’El Matí, l’editorial Barcino i la Paraula Cristiana. L’exili i el retorn tardà a Catalunya. “El centenari del seu naixement -escrivia Aragó el 1992- és un moment oportú per recordar aquesta figura capdal d’un tram de la nostra història”.

La llista de personatges evocats és llarga. Josep Pla, Salvador Espriu, Jaume Vicens, Federico García Lorca, Ava Gardner. Imprescindible.

Narcís Jordi-Aragó, Retrats a mitja tinta, Girona, Diputació de Girona, 2011 (Col·lecció Josep Pla, 25)