La sentència del TC i Lluís Llach, a L'Avenç del setembre

El número de setembre de L’Avenç ha tingut com a temes fonamentals la sentència del TC sobre l’Estatut de Catalunya i una llarga entrevista amb Lluís Llach.

Pel que fa a la sentència del TC (per cert, vegeu-la íntegra aquí i el que en destaca un medi de comunicació públic com RTVE) (i aquí a la pàgina web del TC d’Espanya), en l’editorial, la revista afirma que

el més greu de tot és al concepció política que hi ha al darrere de la sentència (…) [que] nega, i eventualment posa fi, al pacte constitucional del 1978 amb el seu reconeixement de les “nacionalitats i regions” d’Espanya. Ara, en canvi, el TC afirma “no conocer otra nación” que l’Espanya de matriu castellana (…) No pot sorprendre ningú, per tant, que la resposta popular catalana, expressada en la massiva manifestació del 10 de juliol, estés tenyida d’independentisme

En una espècie de manifest, personalitats de la vida cultural i acadèmica catalana com Josep M. Bricall, Josep M. Castellet, Salvador Giner, Jordi Nadal, Antoni Serra Ramoneda afirmen que

cal ser coratjós i reconèixer que l’acord polític de 1978 s’ha desgastat d’una manera molt notable

Davant d’aquesta situació es pregunten si

¿Es poden explorar camins nous i produir un model de convivència que integri el reconeixement de la plurinacionalitat i una dinàmica federal? (…) Esgotades avui les virtualitats [de l'estat de les autonomies], hi ha qui estigui disposat a treballar per a una alternativa innovadora?

Finalment, Albert Fabà considera que des d’un punt de vista del règim lingüístic català, la sentència, tot i ser un “nyap” que “ha passat per diverses mans”, suposa un “torpede en plena línia de flotació de la interpretació que fins ara s’havia fet, a Catalunya”  sobre la definició del català com a llengua pròpia.

En la llarga entrevista amb Lluís Llach, es fa un bon repàs de la seva trajectòria artística. Alhora el cantant fa un bon repàs de l’actualitat, judica el paper dels diferents partits polítics i conclou que l’únic camí per a Catalunya és la independència.

La revista també parla d’Ildefons Cerdà i la cultura urbanística barcelonina de mitjan segle XIX, de Josep Benet i del PSUC, i podeu veure tot l’índex aquí (per qüestions d’espai aquest mes no ha inclòs la meva habitual ressenya de llibres d’història, però la trobareu sens falta en el número que ve).

La sentència del TC i Lluís Llach, a L’Avenç del setembre

El número de setembre de L’Avenç ha tingut com a temes fonamentals la sentència del TC sobre l’Estatut de Catalunya i una llarga entrevista amb Lluís Llach.

Pel que fa a la sentència del TC (per cert, vegeu-la íntegra aquí i el que en destaca un medi de comunicació públic com RTVE) (i aquí a la pàgina web del TC d’Espanya), en l’editorial, la revista afirma que

el més greu de tot és al concepció política que hi ha al darrere de la sentència (…) [que] nega, i eventualment posa fi, al pacte constitucional del 1978 amb el seu reconeixement de les “nacionalitats i regions” d’Espanya. Ara, en canvi, el TC afirma “no conocer otra nación” que l’Espanya de matriu castellana (…) No pot sorprendre ningú, per tant, que la resposta popular catalana, expressada en la massiva manifestació del 10 de juliol, estés tenyida d’independentisme

En una espècie de manifest, personalitats de la vida cultural i acadèmica catalana com Josep M. Bricall, Josep M. Castellet, Salvador Giner, Jordi Nadal, Antoni Serra Ramoneda afirmen que

cal ser coratjós i reconèixer que l’acord polític de 1978 s’ha desgastat d’una manera molt notable

Davant d’aquesta situació es pregunten si

¿Es poden explorar camins nous i produir un model de convivència que integri el reconeixement de la plurinacionalitat i una dinàmica federal? (…) Esgotades avui les virtualitats [de l'estat de les autonomies], hi ha qui estigui disposat a treballar per a una alternativa innovadora?

Finalment, Albert Fabà considera que des d’un punt de vista del règim lingüístic català, la sentència, tot i ser un “nyap” que “ha passat per diverses mans”, suposa un “torpede en plena línia de flotació de la interpretació que fins ara s’havia fet, a Catalunya”  sobre la definició del català com a llengua pròpia.

En la llarga entrevista amb Lluís Llach, es fa un bon repàs de la seva trajectòria artística. Alhora el cantant fa un bon repàs de l’actualitat, judica el paper dels diferents partits polítics i conclou que l’únic camí per a Catalunya és la independència.

La revista també parla d’Ildefons Cerdà i la cultura urbanística barcelonina de mitjan segle XIX, de Josep Benet i del PSUC, i podeu veure tot l’índex aquí (per qüestions d’espai aquest mes no ha inclòs la meva habitual ressenya de llibres d’història, però la trobareu sens falta en el número que ve).

"La Guerra del Francès a les comarques gironines" al TN comarques (i revista de premsa)

L’emissió per TV3 d’una notícia sobre l’exposició itinerant “La Guerra del Francès a les comarques gironines”, que us vaig anunciar dies enrera, va tenir lloc ahir dijous all TN comarques de TV3, en la seva edició de les comarques gironines. La gravació l’havíem fet fa uns dies a La Bisbal d’Empordà, que és on es troba ara l’exposició (per veure el video, clica aquí; el reportatge es troba entre els minuts 06:17 i 08:08)

La cruesa de la guerra, la importància del camí ral i de les fortaleses que el protegien (i, per tant, de la guerra de setges), o l’important paper de la marina britànica a la zona, són aspectes de l’exposició que la notícia destaca.

I a la premsa o a la xarxa: Jordi Camps a l’Avui+El Punt; Daniel Bonaventura a Diari de Girona; Vilaweb; L’actualitat del Baix Montseny; Info Figueres; Teleprensa; Diputació de Girona; totbisbal;

“La Guerra del Francès a les comarques gironines”, al TN comarques de TV3

Ahir dijous, el TN comarques de TV3, en la seva edició de les comarques gironines, va emetre una notícia sobre l’exposició itinerant “La Guerra del Francès a les comarques gironines”, a partir de la gravació que vam fer fa uns dies a La Bisbal d’Empordà, que és on es troba ara (per veure el video, clica aquí; el reportatge es troba entre els minuts 06:17 i 08:08)

La cruesa de la guerra, la importància del camí ral i de les fortaleses que el protegien (i, per tant, de la guerra de setges), o l’important paper de la marina britànica a la zona, són aspectes de l’exposició que la notícia destaca.

La Nit de la Recerca

Aquest divendres 24 de setembre tindrà lloc a la Casa de Cultura de Girona una nova edició de la cita anual de la Nit de la Recerca, coordinada per la C4D de la UdG. Pots seguir-la per twitter amb el hashtag #rn10 i veure’n la seva retransmisió en directe per internet a http://www.livestream.com/1c4d

La Sílvia Simon te’n fa cinc cèntims també al podcast

http://www.youtube.com/c4dudg#p/a/u/1/ocpU8qFL2ZQ

També es promet que s’hi podrà berenar i sopar de franc!

El retorn de la Girona que no volia ser napoleònica

Amb èxit de públic i reconstruccions històriques reixides s’ha celebrat aquest cap de setmana, 18 i 19 de setembre, la III Festa de la Girona Napoleònica -coincidint amb l’aniversari del “Gran Dia de Girona” (el 19 de setembre de 1809).

Campament francès (foto GB)

El plat fort dels dos dies ha estat la recreació al Barri Vell d’escenes de l’assalt francès que es va produir aquell llunyà 19 de setembre. La recreació, feta el dissabte, ha inclòs des de vivències quotidianes d’un campament militar, a la incripció de reclutes i, evidentment, escenes del “gran dia”, amb un seguit d’actes que no es van acabar fins al vespre. Segons ha explicat el Diari de Girona

A les 11 del matí es va obrir el campament als Jardins de la Francesa i Alemanys amb visites a les escenes quotidianes del campament, xerrades i instrucció, entre d’altres. A la una del migida, va tenir lloc la desfilada per la ciutat i salves d’honors fins que a les quatre de la tarda es va tornar a obrir el campament. A les sis de la tarda va tenir lloc la recreació històrica dels setges gironins a través de sis escenes per tot el Barri Vell i el dia va acabar a les deu de la nit a la Plaça Independència amb cançons de taverna a càrrec del grup Terral.

Estris de l’ofici de fassinaire (foto GB)

Cal destacar la participació del grup de reconstrucció històrica Miquelets de Girona i la seva bona tasca d’evocar la Girona de fa 200 anys -circular dos dies vestits d’època amb un fusell de cap a cinc quilos i carregar-lo i disparar-lo no és tasca fàcil!.

Boter (foto GB)

Al llarg del dissabte i del diumenge es van poder seguir xerrades històriques sobre els setges, pujar a carruatges de cavalls, seguir la visita teatralitzada “Napoleó tenia més de 100 soldats”, o veure els estris i el funcionament d’oficis manuals avui desapareguts -fent, així una aproximació prou completa a una època ben diferent de la nostra.

Foc! (foto GB)

El general Bum-Bum (foto GB)

Per acabar, les tropes estrafolàries del general Bum-Bum van posar el toc d’humor amb un parell d’espectacles familiars i per a infants reixit i divertit -l’un d’ells basat en la cançó “Ai mare aneu a missa”.

En definitiva, la jornada va permetre recuperar per un parell de dies l’ambient de fa 200 anys, i tornar a passejar per Girona les banderes d’Ultònia i Miquelets, a més de les “heroïnes” de Santa Bàrbara -ara, per sort, en un ambient lúdic i festiu ben diferent de les tràgiques circumstàncies de fa 200 anys. I és que, com deia el general Bum-Bum als infants i als grans que el volguessin escoltar “El món seria molt millor /si les guerres fossin de cartró”

“III Festa de la Girona napoleònica”: el retorn de la Girona que no volia ser napoleònica

A davant de la catedral (foto Diari de Girona)

Aquest cap de setmana, 18 i 19 de setembre, ha tingut lloc la III Festa de la Girona Napoleònica -coincidint amb l’aniversari del “Gran Dia de Girona” (el 19 de setembre de 1809).

Campament francès (foto GB)

El plat fort dels dos dies ha estat la recreació al Barri Vell d’escenes de l’assalt francès que es va produir aquell llunyà 19 de setembre. La recreació, feta el dissabte, ha inclòs des de vivències quotidianes d’un campament militar, a la incripció de reclutes i, evidentment, escenes del “gran dia”, amb un seguit d’actes que no es van acabar fins al vespre. Segons ha explicat el Diari de Girona

A les 11 del matí es va obrir el campament als Jardins de la Francesa i Alemanys amb visites a les escenes quotidianes del campament, xerrades i instrucció, entre d’altres. A la una del migida, va tenir lloc la desfilada per la ciutat i salves d’honors fins que a les quatre de la tarda es va tornar a obrir el campament. A les sis de la tarda va tenir lloc la recreació històrica dels setges gironins a través de sis escenes per tot el Barri Vell i el dia va acabar a les deu de la nit a la Plaça Independència amb cançons de taverna a càrrec del grup Terral.

Estris de l'ofici de fassinaire (foto GB)

Cal destacar la participació del grup de reconstrucció històrica Miquelets de Girona i la seva bona tasca d’evocar la Girona de fa 200 anys -circular dos dies vestits d’època amb un fusell de cap a cinc quilos i carregar-lo i disparar-lo no és tasca fàcil!.

Boter (foto GB)

Al llarg del dissabte i del diumenge es van poder seguir xerrades històriques sobre els setges, pujar a carruatges de cavalls, seguir la visita teatralitzada “Napoleó tenia més de 100 soldats”, o veure els estris i el funcionament d’oficis manuals avui desapareguts -fent, així una aproximació prou completa a una època ben diferent de la nostra.

Foc! (foto GB)

El general Bum-Bum (foto GB)

Per acabar, les tropes estrafolàries del general Bum-Bum van posar el toc d’humor amb un parell d’espectacles familiars i per a infants reixit i divertit -l’un d’ells basat en la cançó “Ai mare aneu a missa”.

En definitiva, la jornada va permetre recuperar per un parell de dies l’ambient de fa 200 anys, i tornar a passejar per Girona les banderes d’Ultònia i Miquelets, a més de les “heroïnes” de Santa Bàrbara -ara, per sort, en un ambient lúdic i festiu ben diferent de les tràgiques circumstàncies de fa 200 anys. I és que, com deia el general Bum-Bum als infants i als grans que el volguessin escoltar “El món seria molt millor /si les guerres fossin de cartró”

TV3 i la divulgació històrica

Reportatges ben produïts, amb testimonis d’historiadors professionals, arqueòlegs, restauradors o científics forenses -segons el cas-; imatges d’època i flashos de reconstrucció històrica, i presentadors d’excepció com Jordi Pujol o Pasqual Maragall, aquest és el model de divulgació històrica pel qual TV3 aposta amb notable èxit de públic. Reportatges molt interessants, rigorosos malgrat que sempre s’hi podria fer alguna precisió, agraïts de veure i que esperem que continuïn.

Catalans contra Napoleó

Catalans contra Napoleó (amb especial atenció als setges de Girona)

Jaume I

Jaume I, memòria d’un rei

Anatomia d'un rei

Anatomia d’un rei (Pere el Gran)

TV3 ha preparat un cap de setmana dedicat a la història del país, coincidint amb la Diada. Destaca sobretot l’estrena de dos documentals històrics de la productora Krtell dirigits per Enric Calpena, que tenen dos guies d’excepció: un sobre la guerra del Francès, amb Jordi Pujol, i l’altre sobre la vida de Jaume I, amb Pasqual Maragall. Catalans contra Napoleó s’emetrà avui a les 18.35 h i Jaume I, memòria d’un rei, demà a les 19.45 h.

Pel que fa a la programació de l’horari de màxima audiència, TV3 oferirà aquesta nit (21.50 h) la pel·lícula documental Cataluña-Espanya (el partit de futbol de lliga –Athletic Club-Atlético de Madrid– s’ha traslladat al 33). Després s’emetrà un concert de Raimon a Xàtiva (23.15 h). També cal dir que, al 33, l’espai Sala 33 oferirà a mitjanit la pel·lícula El coronel Macià.

Els especials històrics amb motiu de la Diada continuaran demà; a més del documental sobre Jaume I al vespre amb Maragall, es farà l’estrena en hora estel·lar d’Anatomia d’un rei (demà, 22.35 h), sobre el procés de reconstrucció del rostre de Pere II.

Pujol i Maragall, guies

El president Pujol protagonitza Catalans contra Napoleó, un documental d’una hora sobre la guerra del Francès a Catalunya. Pujol, gran coneixedor del tema, recorre els llocs més significatius del decurs de la guerra, acompanyat dels millors especialistes del país, com ara Lluís Roura, Gabriel Cardona, Francesc Xavier Hernández, Oriol Junqueras, Montserrat Rumbau, Lluís Maria de Puig i Antoni Moliné. El president no es limita a explicar la història, sinó que reflexiona profundament sobre aquell moment clau de l’encaix de Catalunya amb Espanya.

També Maragall, a Jaume I, memòria d’un rei, visita els llocs més representatius de la vida del rei acompanyat d’alguns dels principals especialistes sobre Jaume I, com ara Antoni Furió, Antoni Riera, Ernest Belenguer, Teresa Vinyoles i l’abat de Poblet.

Tots dos documentals inclouen recreacions i es van rodar el 2008, quan es complien dues efemèrides: el 200 aniversari de l’inici de la guerra del Francès (1808-1814) i el 800 aniversari del naixement de Jaume I (1208). (Avui+El Punt, 11/9/2010)

"La Guerra del Francès a les comarques gironines" a TV3

Ahir dijous vam anar a La Bisbal amb un equip de TV3 a gravar una notícia sobre l’exposició “La Guerra del Francès a les comarques gironines, 1808-1814″ que s’exposa en aquella població. Vaig explicar que volíem fer una exposició rigorosa i divulgativa alhora; amb un marcat caràcter territorial i amb una documentació que la complementés, que va des dels “acordions” que ara ja solen ser habituals a totes les exposicions a un complet catàleg de 230 pàgines elaborat entre 14 historiadors i historiadores.

Vam destacar que un parell de característiques fonamentals de la Guerra a les comarques gironines van ser la importància d’estar situades en el camí de Barcelona -fet que va provocar combats acarnissats- i que van constituir el cor de la Catalunya francesa. També vam destacar la complexitat d’actituds, que anaran des de la més ferma resistència a la fugida de les poblacions o a l’afrancesament. També vam comentar la importància de la divulgació històrica i el paper rellevant del Patronat Eiximenis en aquesta tasca.

Podreu veure el resultat avui sobre les 14:00 al TN comarques-Girona (i aquí mateix, amb un link a TV3 a la carta)

També podeu veure els tríptics en pdf de l’exposició.

"El Gran dia de Girona" i la III Festa Napoleònica

Ahir dimarts, l’enorme oli “El Gran dia de Girona”, de Ramon Martí i Alsina, va arribar a Girona per a ser instal·lat definitivament a  la seu de la Generalitat.

A més, segons s’ha informat

el proper divendres es convocarà a tots els mitjans de comunicació a una roda de premsa per presentar l’exposició “Ramon Martí Alsina. El gran dia de Girona. Anatomia d’un quadre” organitzada pel Museu d’Art de Girona i, al mateix temps, poder veure els treballs que s’han realitzat i explicar els que es faran a partir d’ara fins a la seva instal·lació definitiva.

L’obra, que és propietat del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), estarà en exposició permanent a l’Auditori Josep Irla de l’edifici de la Generalitat gràcies a un conveni de col·laboració signat entre el departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Caixa de Girona i el MNAC.

Arran d’aquesta instal·lació s’ha preparat una exposició retrospectiva sobre el pintor Ramon Martí i Alsina, que s’obrirà el 23 d’octubre de 2010 i que tindrà per seus el mateix auditori Josep Irla de la seu de la Generalitat, l’àmbit 3 del Museu d’Art de Girona i el saló de plens de la Diputació de Girona, on es faran visitar guiades per gaudir d’una altra obra de Martí i Alsina: “Les heroïnes de Santa Bàrbara”. En el marc de l’exposició també es farà una visita als escenaris dels setges de Girona (3/10 /2010) i una conferència, pronunciada  per Jaume Sobrequés (19/11/2010). L’exposició ha estat comissariada per M. Lluïsa Faxedas, professora d’història de l’art de la Universitat de Girona, i comptarà amb un catàleg en el qual he tingut el gust de col·laborar amb una anàlisi dels fets reals que retrata el quadre: l’enorme assalt d’infanteria que van realitzar els francesos el 19 de setembre de 1809 i que va fracassar.

Cal recordar, també, que aquest proper cap de setmana es realitza a Girona la III Festa Napoleònica “Reviu els setges napoleònics” amb un ampli programa d’activitats que inclou des d’escenes de lluita a oficis artesans, xerrades històriques, ruquets i carruatges, un campament i un hospital, i una rendició de l’exèrcit francès que hagués agradat molt a les tropes gironines de l’època. Podeu consultar totes aquestes activitats aquí.