El portal de les víctimes de la Guerra Civil i represaliats del franquisme

Amb aquest nom el Ministeri de Cultura ha activat un portal amb informació de 750.000 víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme de tot l’estat. El portal incorpora informació d’arxius que depenen del Ministeri de Cultura i preveu arribar als 4.000.000 de persones quan s’hagin buidat tota les dades disponibles. De moment no incorporarà la important documentació que depèn del Ministeri de Defensa, ja que és aquest ministeri el que conserva els consells de guerra.

Aquest portal forma part de PARES (el Portal de los Archivos Españoles), permet fer cerques nominals i demanar la informació trobada. El podeu  consultar aquí.

Nova edició dels Premis a Treballs de Recerca de Batxillerat, convocats pel Consell Social de la UdG

Aquest any s’ha arribat a la 11a edició dels Premis a Treballs de Recerca d’Estudiants de Batxillerat, convocats pel Consell Social de la Universitat de Girona (UdG), amb la col·laboració de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) (8a edició dels premis convocats pel COAC). Aquest any s’ha arribat a 249 treballs, és a dir, 58 més que en l’edició anterior. Com a coordinador acadèmic dels premis em plau reproduir la nota que ha emès el Consell Social de la UdG fent públics els “números” d’aquesta edició:

El Consell Social de la Universitat de Girona (UdG), amb la col·laboració de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), van convocar el gener la 11a i 8a edició, respectivament, dels Premis a Treballs de Recerca d’Estudiants de Batxillerat amb l’objectiu de promoure la recerca d’aquests estudiants en totes les àrees de coneixement.

Un cop tancat el termini de presentació, s’han rebut 249 treballs, un 30% més que en l’edició de 2009, corresponents a 256 estudiants de 76 centres de secundària.

La cobertura dels premis és gairebé total pel que fa a les comarques gironines, amb treballs tramesos des de pràcticament tots els centres de la demarcació i s’ha registrat també un participació remarcable d’estudiants de centres d’Osona, el Maresme i el Vallès Oriental.

S’iniciarà ara el procés d’avaluació dels treballs, amb participació de professorat de la UdG i de secundària, del Col·legi d’Arquitectes a més de tècnics designats pels consells comarcals i per l’Ajuntament de Girona que enguany inicia la seva col·laboració amb aquesta convocatòria mitjançant la dotació d’un premi per a treballs de temàtica gironina.

Finalment, els tribunals atorgaran un total de vint-i-tres premis, en les categories de: humanitats, art i ciències socials, tecnologia, ciències de la naturalesa i de la salut, arquitectura, urbanisme i ciutat, joventut, a més d’un per a cada àmbit comarcal i un per a treballs que tinguin com a àmbit la ciutat de Girona.

L’acte de lliurament dels premis es celebrarà el divendres 11 de juny al Parc Científic i Tecnològic de la UdG.

Versions de "el gran dia de Girona"

El Gran dia de Girona, de Ramon Martí i Alsina, a la Sala Oval del MNAC (foto: EL PUNT)

Ja hem parlat en aquest bloc de la mitificació de la jornada del 19 de setembre de 1809, dia en què els defensors de Girona van refusar un gran assalt de l’exèrcit imperial francès. Aquesta jornada va ser pintada en diverses ocasions, entre elles, i la més destacable, per part de Ramon Martí i Alsina. Alsina pintà un enorme oli de 5,4 per 11,9 metres que, havent-lo començat abans de 1865, va restar, de fet, inacabat. Ara aquest quadre s’està restaurant i properament s’exposarà de forma definitiva a la nova seu de la Generalitat a Girona. Com ha escrit Maria Lluïsa Faxedas

La recuperació d’aquest quadre ens dóna peu a plantejar-nos tota una sèrie de qüestions referents a la història de l’art català que fins ara potser no han estat prou estudiades: per exemple, sobre l’existència i característiques de la pintura d’història, gènere pictòric del segle XIX per excel·lència, al nostre país; sobre l’aparició de la figura d’un artista amb inquietuds polítiques i intel·lectuals, i amb ànsies d’independència econòmica; sobre el significat dels conceptes de romanticisme i realisme aplicats a l’art elaborat a Catalunya en aquest període; sobre l’entrada al nostre país del concepte de modernitat; sobre les relacions entre la pintura catalana i la de la resta d’Europa… Des de la perspectiva de Girona, l’obra ens convida a preguntar-nos pels motius que van dur l’autor a tractar un tema històric gairebé contemporani però que en principi li era aliè, i ens condueix a repensar l’imaginari i la iconografia de la guerra del Francès i els setges de la ciutat, tal com es van presentar en l’art i la literatura del moment

Ramon Martí i Alsina va estar treballant anys en aquest quadre, en va fer més d’un esbós -un, almenys, amb alguna diferència prou significativa, que va ser el que es va poder veure a l’exposició “Girona i França, entre la guerra i la pau”-, i va voler simbolitzar amb ell el “mite dels setges”: la idea que tot el poble gironí, unit indissolublement a l’exèrcit, havia defensat lliurement i fins al final una ciutat indefensable.

Ara, a l’exposició sobre “Álvarez de Castro i el seu temps” que organitza el Ministeri de Defensa al Castell de Sant Ferran de Figueres hi ha una altra versió del tema: la de César Ávarez Dumont (San Antonio de Villareal, Portugal, 1866 – Málaga 1945). Un autor que va pintar altres temes de la Guerra del Francès com “Heroica defensa de la torre de San Agustín, en Zaragoza” (vers 1884) o “El guerrillero” (1886). El seu “El gran día de Gerona” és un oli sobre llenç de 330×488, propietat del Museo del Prado, i que va ser premiat a la Exposición de Bellas Artes de 1890 amb medalla de segona classe. El tema és el mateix, i la visió mítica, també

Commemoracions a Catalunya, any 2010

Al llarg de l’any 2010 el Govern català promou o dóna suport a un conjunt de commemoracions diverses per recordar fets, obres i persones rellevants relacionades amb la història de Catalunya. Són les següents:

  • Any Maragall, 150è aniversari del seu naixement i el centenari de la seva mort.
  • Any Jaume Vicens Vives, centenari del seu naixement i cinquantenari de la seva mort.
  • 600 anys de la mort de Martí l’Humà.
  • 850 anys de la Fundació de Santes Creus.
  • 500 anys del naixement de Sant Francesc de Borja.
  • Centenari del naixement de l’escriptor Màrius Torres.
  • Cinquantenari del “retrobament” entre Catalunya i l’Alguer.

Continuen vigents, a més, les commemoracions aprovades en anys anteriors:

  • 200 anys de la Guerra del Francès
  • Any Albèniz (2009-2010)

Més informació aquí.

Nova edició dels Premis a Treballs de Recerca de Batxillerat, convocats pel Consell Social de la UdG

Aquest any s’ha arribat a la 11a edició dels Premis a Treballs de Recerca d’Estudiants de Batxillerat, convocats pel Consell Social de la Universitat de Girona (UdG), amb la col·laboració de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) (8a edició dels premis convocats pel COAC). Aquest any s’ha arribat a 249 treballs, és a dir, 58 més que en l’edició anterior. Com a coordinador acadèmic dels premis em plau reproduir la nota que ha emès el Consell Social de la UdG fent públics els “números” d’aquesta edició:

El Consell Social de la Universitat de Girona (UdG), amb la col·laboració de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), van convocar el gener la 11a i 8a edició, respectivament, dels Premis a Treballs de Recerca d’Estudiants de Batxillerat amb l’objectiu de promoure la recerca d’aquests estudiants en totes les àrees de coneixement.

Un cop tancat el termini de presentació, s’han rebut 249 treballs, un 30% més que en l’edició de 2009, corresponents a 256 estudiants de 76 centres de secundària.

La cobertura dels premis és gairebé total pel que fa a les comarques gironines, amb treballs tramesos des de pràcticament tots els centres de la demarcació i s’ha registrat també un participació remarcable d’estudiants de centres d’Osona, el Maresme i el Vallès Oriental.

S’iniciarà ara el procés d’avaluació dels treballs, amb participació de professorat de la UdG i de secundària, del Col·legi d’Arquitectes a més de tècnics designats pels consells comarcals i per l’Ajuntament de Girona que enguany inicia la seva col·laboració amb aquesta convocatòria mitjançant la dotació d’un premi per a treballs de temàtica gironina.

Finalment, els tribunals atorgaran un total de vint-i-tres premis, en les categories de: humanitats, art i ciències socials, tecnologia, ciències de la naturalesa i de la salut, arquitectura, urbanisme i ciutat, joventut, a més d’un per a cada àmbit comarcal i un per a treballs que tinguin com a àmbit la ciutat de Girona.

L’acte de lliurament dels premis es celebrarà el divendres 11 de juny al Parc Científic i Tecnològic de la UdG.

Xafarders de mena

Turistes davant del volcà Eyjafjallajökull en els primers dies de la seva activitat (14/04/2010). Com escrivia Daniel Mendelsohn en l’article “Prou de parlar de mi”, sembla que Homo Sapiens té un desig aparentment innat de relats coherents. Potser també caldrà concloure que Homo Sapiens és xafarder de mena.

Més fotos sobre els primers dies del volcà aquí i aquí uns dies més endavant.

De la refundació del capitalisme a la refundació de l'Estat de Benestar?

Quan es va iniciar la present crisi, veus de tots els àmbits van cridar que havia arribat l’hora de refundar el capitalisme. Entre aquestes, no hi van faltar veus governamentals. A mesura que passa el temps, es va fent més evident que el que es refundarà serà l’estat del benestar. De tot plegat en parla Vicenç Navarro, catedràtic de Ciències Polítics i Socials de la Universitat Pompeu Fabra al seu bloc i podeu veure’n algun extracte aquí.

Sobre la crisi

Vicenç Navarro, Catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, discuteix les explicacions habituals sobre la crisi, que són, diu, només justificacions de les polítiques que estan aplicant els governs del sud d’Europa. Explicacions i polítiques, continua, són errònies, no serveixen per a sortir de la crisi i són injustes. Aquí us reprodueixo uns extractes d’un parell dels seus articles. Molts més al seu bloc www.vnavarro.org.

Lo que no se dice de la crisis

Este artículo muestra el error de muchos supuestos que se reproducen en la sabiduría convencional sobre las causas de la crisis, entre los cuales, uno de amplia difusión, es que la crisis de los países mediterráneos e Irlanda se debe a su excesivo gasto público que debe reducirse. El artículo señala los datos que cuestionan tal supuesto, subrayando que las causas de sus problemas radican en sus enormes desigualdades y polarización de las rentas (que crean problemas de falta de demanda y que generan un profundo endeudamiento), así como el excesivo poder del capital financiero que tiene gran influencia sobre el Consejo Europeo, la Comisión Europea y El Banco Central Europeo.

La crisis que están viviendo algunos países mediterráneos –Grecia, Portugal y España– e Irlanda se está atribuyendo a su excesivo gasto público, que se supone ha creado un elevado déficit y una exuberante deuda pública, escollos que dificultan seriamente su recuperación económica. De ahí las recetas que el Fondo Monetario Internacional, el Banco Central Europeo (BCE) y el Consejo Europeo han estado imponiendo a aquellos países: hay que apretarse el cinturón y reducir el déficit y la deuda pública de una manera radical.

(…)

Todos estos países tienen los gastos públicos (incluyendo el gasto público social) más bajos de la UE-15 (…)

[En cambio] como bien ha dicho Joseph Stiglitz, con todos los fondos gastados para ayudar a los banqueros y accionistas se podrían haber creado bancos públicos que ya habrían resuelto los problemas de crédito que estamos experimentando (ver mi artículo “¿Por qué no banca pública?”, en http://www.vnavarro.org).

En realidad, es necesario y urgente que se reduzca el sobredimensionado sector financiero en el mundo, pues su excesivo desarrollo está dañando la economía real. Mientras la banca está pidiendo a las clases populares que se “aprieten el cinturón”, tales instituciones ni siquiera tienen cinturón. Dos años después de haber causado la crisis, todavía permanecen con la misma falta de control y regulación que causó la Gran Recesión.

El mayor problema hoy en la UE no es el elevado déficit o deuda (como dice la banca), sino el escaso crecimiento económico y el aumento del desempleo. Ello exige políticas de estímulo económico y crecimiento de empleo en toda la UE (y muy especialmente en los países citados en este artículo). No ha habido una crisis de las proporciones actuales en el siglo XX sin que haya habido un crecimiento notable del gasto público y de la deuda pública, que se ha ido amortizando a lo largo de los años a base de crecimiento económico. EEUU pagó su deuda, que le permitió salir de la Gran Depresión, en 30 años de crecimiento. El mayor obstáculo para que ello ocurra en la UE es el dominio del pensamiento liberal en el establishment político y mediático europeo, imponiendo políticas que serán ineficientes, además de innecesarias. Y todo para asegurar los beneficios de la banca. Así de claro.

El gobierno está equivocado y el PP todavía más

Este artículo (continuación de otro en el que se analizaron críticamente las propuestas realizadas por el gobierno español para salir de la crisis) se centra en las propuestas que hizo el Sr. Rajoy (máximo dirigente del Partido Popular) para resolver la Gran Recesión en la que España se encuentra. En tal exposición, el Sr. Rajoy, indicó que las propuestas que estaba proponiendo habían ya sido exitosas en sacar a España de la recesión anterior, durante el gobierno Aznar. El artículo detalla las consecuencias de aquellas políticas, documentando el impacto negativo que tuvieron en la situación económica y social de España, mostrando indicadores de tal impacto.

Creo que las políticas de austeridad que está llevando a cabo el gobierno socialista, en respuesta a la presión de la UE, son erróneas (…) Pero lo que encuentro incluso más reprobable son las propuestas del PP para salir de la crisis (…)

Las políticas fiscales y económicas del PP (que acentuaron todavía más las realizadas por el gobierno socialista) favorecieron claramente la polarización de las rentas del país, tal como señalé en la sección anterior. Mientras que los costes laborales aumentaron durante el periodo 1999-2004 sólo un 3,7%, los beneficios empresariales aumentaron un 73%.

De estos beneficios, los más espectaculares fueron los de la banca, que alcanzó niveles exuberantes, basados en gran parte en actividades especulativas, de las cuales las inmobiliarias fueron las más importantes. La desregulación del precio del suelo llevada a cabo por el gobierno PP fue un elemento clave para provocar la burbuja inmobiliaria. El maridaje banca-sector inmobiliario-industria de la construcción fue el centro del crecimiento económico, que absorbió una enorme cantidad de recursos que deberían haberse invertido en áreas más productivas y menos especulativas. La política económica del PP fue la política basada en la especulación, que ha sido causa del enorme retraso, no sólo social, sino también económico, del país. El colapso de la burbuja ha provocado el enorme problema de la falta de crédito, mientras que la reducción de la masa salarial ha creado el enorme problema de endeudamiento y escasa demanda, que es la mayor causa de la crisis, la cual empeoraría todavía más con la aplicación de las políticas del PP. Su autopromoción como el partido portador de la solución a la crisis actual carece de credibilidad, pues está recomendando las mismas políticas que nos llevaron a la crisis.

El Pont del dimoni

projecte de reconstrucció)

Pont del Dimoni en una fotografia històrica (font: projecte de reconstrucció)

Més de 20 associacions i col·lectius veïnals i ciutadans de Girona han presentat a l’Ajuntament de Girona un projecte per reconstruir el pont del dimoni al barri de Santa Eugènia, a pocs metres del que havia estat el seu emplaçament històric. El pont, construït al segle XIV va ser desmuntat el 1968 i la reconstrucció del qual ha estat demanada reiterades vegades.

L’arquitecte Ramon Ripoll -professor de la UdG i ben conegut pel seu interès i amplis coneixements sobre arquitectura històrica- ha elaborat el projecte d’una possible reconstrucció, adaptant-lo a les normatives i necessitats actuals. La reconstrucció aportaria un element d’identificació per al barri, milloraria la comunicació i restauraria al seu lloc un element urbà d’indubtable interès arquitectònic i històric. Tot plegat, raons de pes per a tirar endavant el projecte.

Més informació a El Dimoni de Santa Eugènia.

projecte de reconstrucció)

El nou Pont del Dimoni (font: projecte de reconstrucció)

Les closes (2)

I si parlem de les closes, no podem oblidar, és clar, Les Closes, la novel·la de Maria Àngel Anglada que recrea les peripècies de la besàvia del seu marit a l’Empordà, en una finca propera als aiguamolls i caracteritzada per aquest paisatge. Una novel·la que, segons responia l’autora en una entrevista el 1987

—P: Les Closes comença amb una cita de Giuseppe Ungaretti: “És en els vius que hi ha el camí dels morts…”

—R: Les Closes és la història de la besàvia del meu marit. He seguit fidelment les cartes i els vells papers que hi havia guardats, sobre el seu procés, en un armari de casa. Hi ha molt poc d’inventat. Més aviat vaig treure fets… A la història de Les Closes encara hi va haver una altra ombra patètica; va ser el suicidi de l’hereu…

—P: A les novel·les de Maria Àngels Anglada hi ha com dues temptacions: realisme històric i fantasia. M’he preguntat, a vegades, si es basen en experiències viscudes o sí, en canvi, són un fet cultural o fins i tot llibresc.

—R: Grècia sempre m’ha atret molt. La meva llicenciatura en filologia clàssica, el fet que el meu marit fos tan aficionat a l’arqueologia, un viatge a Grècia, encara curt, tot plegat, aquest conjunt de coses…Sí, és més aviat un fet cultural.

El que volia destacar ara, però, és la descripció del paisatge:

… les closes a la primavera, quan enmig dels recs veureu esclatar una munió de petites flors blanques i els arbres de les voreres, saules, freixes, plàtans, verdegen tots a la seva manera, mentre algun pollancre escadusser treu els seus borrons rosats, amb carnació de galta. I a l’estiu, quan sovint alena la marinada i les xiques erugues verdes es pengen i caminen en arcs flexibles entre les branques vincladisses i les menudes reinetes salten al fresseig de les vostres passes i veieu entre el tapís fullós les tórtores brunes matisades de llicorella i farigola

…les closes a l’hivern -quan hi corre la tramuntana com una gran esgarrifança- encara xopes de les pluges de tardor, i mireu els arbres nus com un poema descarnat, reixes vives, cossos oferts a l’abraçada impetuosa del vent que va eixugant, però mai ben bé del tot, els efímers estanys, els falsos aiguamolls on el dibuix de branques i branquillons s’emmirallava, on venien a beure les fredelugues de crestes  airoses i fins i tot, en dies freds, algun aplec de bernats pescaires (Obres completes de Maria Àngels Anglada. Volum primer. Narrativa, Ed62 / Diputació de Barcelona, 2001, p.214)

Trobareu aquest i més textos a l’itinerari literari Les closes de Maria Àngels Anglada, del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, i més informació sobre l’autora a la pàgina de la Càtedra UdG Maria Àngels Anglada.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.