El 1933, Carles Rahola va guanyar el premi de 2.000 pessetes ofertes pel Comissari Delegat del Govern de la Generalitat a Girona al millor treball sobre orientacions per a la formació ciutadana en els principis de la democràcia i la ciutadania. El treball, que fou publicat tot seguit, va ser el Breviari de Ciutadania, que ara CCGEdicions i la Fundació Valvi han reeditat a Girona, junt amb una altra obra de Rahola (La pena de mort a Girona) i amb un estudi de Josep M. Terricabras que destaca “la vessant d’intel·lectual humanista, de persona interessada per la reflexió filosòfic ai moral”, al costat de les vessants d’escriptor i historiador que han reividincat altres estudis. En el Breviari… hi trobareu els consells que un Rahola de 52 anys adreçada a la “joventut”, estimulant-los a recordar els “precursors” de la república i estimulant-los a apreciar la importància de la llibertat i dels valors cívics per a la convivència entre les persones i la lluita per l’autonomia, entesa com “el nostre ‘particularisme’ [que] no s’oposa a l”universalisme’, anes el pressuposa”.
En l’aniversari del seu assassinat, i en el marc d’altres actes que tindran lloc a Girona, la mateixa editorial ha impulsat l’edició d’un Nou breviari de ciutadania, en el que 117 col·laboradors han redactat cadascun d’ells un article que es refereix a un concepte considerat clau: civisme, democràcia, responsabilitat, història, memòria… Si el Breviari de Carles Rahola era una obra unitària, aquest Nou breviari… evidentment no ho és. En ell hi trobareu optimisme i pessimisme, idealisme a dolls i realisme pur i dur, … però la seva lectura és estimulant i compleix bé la idea que l’ha impulsat: reflexionar i convidar a reflexionar sobre els humans i les nostres relacions amb l’entorn.
Jo he tingut el gust de col·laborar-hi redactant el concepte de “Progrés”, fonamental en el republicanisme del qual Rahola formava part i fonamental encara en el nostre món. Un concepte, a més, fortament relacionat amb la història. En el proper post en parlarem.
Filed under: LLibres i revistes Etiquetat: | Republicanisme, Segona república
M’ha agradat el teu comentar, la notícia del qual m’ha arribat a través de Facebook. Jo també he col.laborat al Nou breviari… amb l’escrit Veïnatge. Magnífca idea i iniciativa d’en Quim Curbet.
Suposo que ens trobarem dissabte vinent a la porta del cementiri vell de Girona.
Entretant, si vols saber un xic més d mí, pots donar un cop d’ull a http://clubdelecturasantnarcis1.blogspot.com i a http://lluisgil.wordpress.com
Cordialment,
Lluís Gil.
Benvolgut, el mateix puc dir del teu, de comentari. Crec que, amb la col·laboració de tots, ha sortit un bon llibre.