La història, una qüestió actual

Escoltava ahir a la TV com el conseller Castells esmentava els 150 anys d’una entitat financera catalana com una prova que el país superaria la crisi actual com en el passat havia superat altres situacions de crisi. Llegeixo avui a l’ Informe Mensual de la Caixa comparatives de la situació actual amb altres moments semblants: a nivell espanyol s’analitzen els darrers 40 anys i a nivell internacional es busquen comparacions amb la crisi japonesa de la dècada de 1990 i amb la crisi de 1929 i la Gran Depressió. Llegia fa uns dies com un comentarista situava la diferent experiència històrica dels EUA i d’Alemanya com un dels elements cabdals per explicar la diferent actuació de la Reserva Federal i del BCE davant la qüestió de la crisi i els tipus d’interès. La major laxitud americana s’explicaria perquè el punt de referència és la Gran Depressió; la major rigidesa europea perquè la seva referència és la hiperinflació alemanya del període d’entreguerres.

D’una manera o d’una altra la qüestió és clara. No és només que poca o molta història es trobi sempre en qualsevol projecte polític o visió del món, sinó que la història continua essent una eina fonamental per entendre el present. Per molt que el món canvïi ràpidament i per molt presentista que sigui la nostra societat.

Jornades IDENTITAT I EXILI (1939-2009), 5 al 7 de febrer de 2009

Història d’un mite: La “Guerra de la Independència” (1808-1814)

Genís Barnosell, “Història d’un mite: La ‘Guerra de la Independència’ (1808-1814)”, Quaderns de la Selva, 20, 2008, pp.7-18

Aquesta publicació recull una conferència donada a Hostalric el 31/5/2008 en el marc de la I Trobada d’Entitats Locals de cultura i patrimoni de la Selva. El text té dues parts ben diferenciades.

En la primera part s’analitzen les guerres revolucionàries i napoleòniques que lliurà França entre 1792 i 1814 i se situa la guerra del Francès en aquest context. L’explicació s’acompanya d’uns quants mapes que mostren les principals zones de combat en aquells anys i que permeten diferenciar entre un primer període en el qual la revolució bàsicament resisteix els assalts interiors i exteriors (1792-95); un segon en el qual sota direrents règims França inicia una expansió que la porta a dominar gran part d’Europa (1796-1812); i una darrera en la qual el règim napoleònic sucumbeix davant les ofensives aliades (1813-1814).

En la segona part s’analitzen les visions de la guerra que s’han construït darrera de la denominació de “Guerra d’Independència” i com aquesta denominació va triomfar a la dècada de 1840 pel davant d’altres denominacions que havien nascut en el transcurs del conflicte.

Història d’un mite: La “Guerra de la Independència” (1808-1814)

Ja ha sortit publicat el darrer número de Quaderns de la Selva. Entre altres articles, hi podeu llegir el text de la conferència que vaig donar a Hostalric el 31/5/2008 en el marc de la I Trobada d’Entitats Locals de cultura i patrimoni de la Selva. Hi trobareu una anàlisi de les guerres revolucionàries i napoleòniques (1792-1814) i de la història de la denominació “Guerra de la Independència”. Podeu llegir-ne un resum una mica més ampli aquí.

Història d'un mite: La "Guerra de la Independència" (1808-1814)

Ja ha sortit publicat el darrer número de Quaderns de la Selva. Entre altres articles, hi podeu llegir el text de la conferència que vaig donar a Hostalric el 31/5/2008 en el marc de la I Trobada d’Entitats Locals de cultura i patrimoni de la Selva. Hi trobareu una anàlisi de les guerres revolucionàries i napoleòniques (1792-1814) i de la història de la denominació “Guerra de la Independència”. Podeu llegir-ne un resum una mica més ampli aquí.

Déu i els autobusos

Com ha estat assenyalat repetidament, en la nostra societat l’eslògan ràpid, el màrqueting, substitueix sovint a la reflexió aprofundida. Ho va assenyalar fa anys Joseph Schumpeter fent referència a la política:

“Els procediments per a fabricar les qüestions i la voluntat popular [en els
afers polítics] són anàlegs als procediments de la publicitat comercial”
(Capitalisme, socialisme i democràcia, Ed.62, II:45)

Aquesta manera de fer acaba arribant a totes bandes, i la discussió sobre Déu no podia ser una excepció. La campanya oberta aquests dies a través de dos busos barcelonins que duen el missatge “Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida”, respon fil per randa a l’estructura més elemental de qualsevol dels anuncis que veiem diàriament als mateixos busos, a la premsa o a la TV: “amb el nostre producte aconseguirà la felicitat; amb el de la competència, no”. Com que l’èxit ha estat notable, les informacions periodístiques, com aquesta de La Vanguardia, ja ens han pogut avisar que properament començarà una contra-campanya afirmant just el contrari. D’aquest creuament de missatges i dels comentaris que ha despertat la qüestió alguns ja n’han dit “debat”. A mi la paraula em sembla francament exagerada. De moment no hem passat de la fase dels anuncis de sabó.

Ensenyar i aprendre a la Universitat

Tots els materials del congrés UNIVEST08, dedicat a l’ensenyament-aprenentatge a la Universitat (i del qual ja vaig parlar en aquest bloc) ja estan disponibles al DUGIdocs o dipòsit digital de la UdG. Entre ells, també hi ha disponibles els materials de la conferència plenària en què vaig tenir el plaer de participar: “La joventut ja no és el que era”. Hi trobareu els textos de la conferència del professor de la Universidad de Cádiz J.F.Angulo i de les aportacions d’A.Bayot i Genís Barnosell, així com l’enregistrament de la sessió.

En síntesi, i com ja vaig resumir en la ressenya d’aquest congrés, la sessió

“es va centrar sobretot en els canvis que ha produït en la vida dels joves la irrupció d’Internet i com això està qüestionant les formes d’ensenyament existents fins ara. Del debat se’n va desprendre que les noves tecnologies tenen molt de camí per recórrer al conjunt del sistema educatiu i que tenen moltes potencialitats -és a dir, que poden ajudar a fer l’ensenyament més eficaç i més atractiu-, si bé també es va indicar que sovint hi ha un fort desnivell entre la capacitat de la major part de l’alumnat de fer servir programes relativament senzills (com xats o blocs) i la capacitat d’aplicar programes més complexos a activitats universitàries. També es va indicar que per usar Internet continuen essent necessàries les capacitats “tradicionals” de llegir, escriure, tenir capacitat crítica, etc. i que totes elles no es poden donar per suposades a la universitat”.

En la meva intervenció també vaig insistir en què essent les TIC fonamentals no són ni molt menys l’únic element a tenir en compte a l’hora de valorar com són els joves d’avui