Els pastorets de Girona i la Guerra del Francès, o els banyetes de la Història

Aquest any el cartell dels pastorets de Girona (veieu-lo amb detall aquí) s’ha afegit a la commemoració del Bicentenari de la Guerra del Francès i ha disfressat els dimonis de tropes napoleòniques i els defensors de la ciutat de pastorets i pastoretes. Es tracta, per descomptat, d’un cartell festiu que s’afegeix a l’efemèride i que, posant les banyes als de fora i situant els pastorets valents entre els de dins, busca la complicitat dels espectadors i el seu somriure.
Potser sense proposar-s’ho, tanmateix, els autors han situat el seu cartell en una tradició gironina que havia estat profundament arrelada a la ciutat i que sempre havia considerat la defensa de la ciutat com a quelcom no solament heroic sinó “bo” i als atacants com l’encarnació de tots els mals. Malgrat que s’ha destacat que en els projectes napoleònics hi havia prou elements que eren probablement prou més desitjables que l’absolutisme que es va tornar a imposar el 1814 (i per al qual van lluitar tants catalans), la historiografia recent no tindria inconvenient en repartir unes quantes “banyetes” entre aquells atacants que van delmar la població de totes les comarques gironines i van causar tantes destruccions a moltes de les seves viles i ciutats.
Però, i els defensors? Ferran Soldevila, en 1934-35 ho expressava ja amb força claredat:

“Poques vegades ens ha calgut un esforç semblant per a posar-nos en el lloc dels
nostres avantpassats i comprendre els sentiments que els guivaen. Res del que
realment estava aleshores en perill no pot inspirar ni una simpatia arqueològica
a la quasi totalitat dels catalans.”

I continuava:

“Hi veiem l’exemple més viu i més dramàtic de les aberracions en què pot caure
un poble…”.

Ho sigui, que el gran historiador probablement no hauria dubtat en repartir també unes quantes banyes i cues entre els defensors!
Repartir “banyes”, però, té algunes altres implicacions que analitzarem properament.

La memòria de les llibertats antigues a la política del segle XIX (II)

El passat divendres 28 de desembre va tenir lloc la darrera sessió de les Primeres Jornades del Seminari Permanent d’Estudis Polítics i Culturals, dedicat a “la memòria de les llibertats antigues a la política del segle XIX”, organitzada pel grup de recerca UdG Història, Memòria, Identitats.
En primer lloc va parlar Joaquim M. Puigvert que, a partir del cas de Josep Danés, va analitzar la influència dels estudis de la masia i del romànic en l’arquitectura de la primera meitat del segle XX. Prenent elements molt concrets de l’arquitectura del passat i aplicant-los també en casos molt concrets (per exemple, l’estètica de les masies aplicada a les cases d’estiueig), Danés entroncava amb la tradició històrica per construir una arquitectura funcional en el present.
En segon lloc va parlar Xavier Torres, qui, amb Ricard Expósito i Jordi Bohigas, ha construït una base de dades de documentació literària (novel·la històrica, poesia dels Jocs Florals, etc.) que fa referència a la “memòria” de la Guerra dels Segadors. Aquesta base de dades els ha permès analitzar els significats que el segle XIX va atribuir a aquesta guerra i quins usos polítics va tenir aquesta memòria.
En tercer lloc va parlar Àngel Duarte que va analitzar el paper secundari que el tema de les llibertats va tenir al republicanisme del segle XIX. La centralitat del programa democràtic entès com una agenda de futur i el fort biaix cosmopolita d’aquest republicanisme expliquen, a parer de Duarte, la poca importància atorgada al record medieval.
Genís Barnosell, finalment, va analitzar el paper de les llibertats antigues en el sindicalisme anterior a la penetració de l’anarquisme. Hi va destacar la seva presència i les relacions que mantenia, seguint l’estela del progressisme de mitjans de segle, amb la seva visió del món i amb els projectes de reforma social.

Apunts sobre la crisi

“Crònica d’una crisi anunciada” (també en castellà) és el paper de Cristianisme i Justícia de juliol de 2008, redactat per Guillermo Casasnovas i Miríam Feu, que explica de manera ben planera els orígens de la crisi actual. El text acaba de manera ben significativa:

“I ve’t aquí un gos, i ve’t aquí un gat i aquest conte s’acaba (de moment) demanant a la mama-banc central que injecti liquidesa al sistema, i al papa-superàvit de l’Estat que ajudi tant com pugui…”

A desembre de 2008, els superàvits s’han acabat, però l’ajuda de l’estat continua… I per què aquesta ajuda? Ho ha explicat, amb la seva franquesa habitual, Lluís Foix a La Vanguardia (4/12/2008):

“El acuerdo ha sido casi unánime. Hay que rescatar el sistema financiero hundido
por los arietes de la especulación porque, de lo contrario, la consecuencias
serían desastrosas para Wall Street, el sistema y la economía norteamericana y
mundial. Muchos banqueros han conducido a sus instituciones a la bancarrota y
ahora acuden con aviones privados a Washington para que el Gobierno los reflote
con dinero público y puedan recuperar las posiciones perdidas por su falta de
profesionalidad, honradez y decencia.”

En el debat que autors com Schumpeter o J.K.Galbraith han sostingut amb la majoria de la professió d’economistes sobre si el tamany d’algunes empreses limitava la competència en el mercat, la resposta ara sembla òbvia: no és només que alguns puguin influir més o menys en els preus, és que alguns són fonamentals per al mercat, i si cauen ells, cauen tots. Que lluny estem de l’ideal del mercat clàssic o marginalista! La solució? Diu Luis de Sebastián a L’Avenç, n.341 (desembre de 2008):

“I això és el diabòlic, o el contradictori, que té aquest
sistema: que als grans, als grans de debò, no se’ls pot deixar caure. La qual
cosa té una resposta: no s’ha de deixar que siguin tant grans.”

Això sí que seria una refundació!

El Pla de Bolonya. Preguntes i respostes.

Com que alguns alumnes s’han adreçat al coordinador preguntant coses molt concretes sobre l’EEES, heus aquí una visió general del procés i algunes d’aquestes preguntes que tenen a veure amb les competències del coordinador d’estudis.

QUÈ ÉS BOLONYA? UNA PERSPECTIVA GENERAL

Bolonya és un Pla que pretén la homogeneïtzació de l’educació superior en el marc de la Unió Europea. De tota manera, podríem dir que hi ha “moltes Bolonyes”. Hi ha, en primer lloc, una “Bolonya estricte”, formada per aquells eelments consensuats a nivell europeu i que serveix de guia per al desenvolupament que en fa cada estat. Entre aquests elements cal destacar:
- La Declaració de Bolonya (19/6/1999), un document breu i simple, que es marca una sèrie d’objectius: un sistema comparable de titulacions basades en dos cicles principals,;un sistema internacional de crèdits; promoure la mobilitat d’estudiants, professors i investigadors; promoure la cooperació europea per assolir majors estàndards de qualitat; i promoure en definitiva una dimensió europea de l’educació superior (llegiu-la a la pàgina de la CRUE, apartat “Espacio europeo” -alguns documents estan disponibles en espanyol aquí). Aquesta declaració ha estat desenvolupada posteriorment, establint el que ara ja es té per conegut (vegeu aquest procés a la pàgina web oficial per als anys 2007-09 del procés de Bolonya):
- Un sistema basat en un primer cicle (grau) de 180-240 crèdits; un segon cicle (post-grau) de 60-120; i un tercer cicle (doctorat) que no té necessàriament crèdits assignats. En aquest sistema la “employability” és fonamental. La “employabitiy” es defineix com “the ability to gain initial employment, to maintain employment, and to be able to move around within the labour market”.
- Un sistema de qualificacions a la fi de cada cicle que garanteixi un conjunt de “outcomes” clar (és el que vulgarment es coneix com els descriptors de Dublin, malgrat que hi ha hagut desenvolupamens posteriors: llegiu-los aquí, apartat “descriptors”). Per exemple, pel que fa a les qualificacions de qualsevol primer cicle:

Qualifications that signify completion of the first cycle are awarded to students who:
• have demonstrated knowledge and understanding in a field of study that builds upon their general secondary education, and is typically at a level that, whilst supported by advanced textbooks, includes some aspects that will be informed by knowledge of the forefront of their field of study;
• can apply their knowledge and understanding in a manner that indicates a professional approach to their work or vocation, and have competences typically demonstrated through devising and sustaining arguments and solving problems within their field of study;
• have the ability to gather and interpret relevant data (usually within their field of study) to inform judgments that include reflection on relevant social, scientific or ethical issues;
• can communicate information, ideas, problems and solutions to both specialist and non-specialist audiences;
• have developed those learning skills that are necessary for them to continue to undertake further study with a high degree of autonomy.

El sistema de qualificacions es basa en els descriptors de Dublin , que ofereixen “generic statements of typical expectations of achievements and abilities associated with awards that represent the end of each of a Bologna cycle)

- Un sistema de crèdits que ha de permetre la fàcil mobilitat d’estudiants (ECTS)
- Sistemes d’avaluació de la qualitat de tot el sistema

A partir d’aquí, els estats han desenvolupat i aplicat el Pla. L’estat espanyol, per exemple, ha decidit que els graus fossin de 240 crèdits, amb la qual cosa els post-graus seran, molt majoritàriament, de 60 (a la pàgina de la CRUE, “Espacio europeo – Lista completa de documentos”, hi trobareu el desplegament legislatiu). En el cas espanyol, una institució clau per a la modulació dels nous graus haurà estat ANECA. A la seva pàgina web es troben els criteris amb els quals s’estan avaluant els nous graus. S’hi demana una justificació del nou títol (que avali la seva importància acadèmica, científica i professional), els objectius que es volen assolir, els mecanismes d’accés i admissió d’estudiants), tota la planificació dels ensenyaments, els recursos necessaris per a desenvolupar-los, els resultats esperats, els mecanismes per garantir-ne la qualitat, i un calendari d’aplicació.

En l’àmbit català, el CIC ha posat èmfasi en que “els titulats tinguin un bon coneixement d’una tercera llengua, hagin realitzat pràctiques externes i hagin adquirit competències generals”. El DIUiE, per la seva banda, ha posat èmfasi en les sortides professionals dels nous titulats i en l’existència d’una demanda social suficient per a cada titulació.

Finalment, la Universitat de Girona ha posat molt d’èmfasi en el canvi que hauria de suposar Bolonya en les metodologies docents, com es pot comprovar en les publicacions de la Guia per a l’adaptació a l’EES. La interpretació concreta que n’ha fet el rectorat va portar a un gran debat a la Facultat de Lletres, com a resultat del qual es va publicar el document “Noves metodologies, velles ideologies“.

ALGUNES PREGUNTES MÉS CONCRETES

Què passa amb la titulació d’Història en el marc de l’EEES?
El nou grau d’història es un dels que ja s’han aprovat a la UdG per tal de començar-lo al curs 2008-2009, i falten en aquest moment l’aprovació d’ANECA i del DIUiE. És un grau independent, que no té tronc comú amb cap altre grau i que incorpora com a principals novetats la realització de pràctiques i d’un treball de fi de grau. En podeu veure una valoració en el post anterior.

Els alumnes actuals s’hauran de passar al nou grau i convalidar les assignatures?
En aquest moment, el que està previst a tota la UdG és que els nous graus s’implantin any a any, de manera que l’any que ve començaria només el 1r curs del nou grau. Els estudiants que ja cursin la llicenciatura podran acabar els seus estudis amb el pla actual.

Es podrà estudiar i treballar?
Molts consideren que l’estudiant “ideal” de l’EEES és un estudiant a temps complet. De tota manera, les memòries dels graus han hagut de justificar que es podran seguir els estudis a temps parcials i que les normes de permanència de la universitat seran prou flexibles com per adaptar-se a les necessitats de l’alumnat. De tot això crec que es pot deduir que es podrà estudiar i treballar al mateix temps.